“Normalment, quan comencem a fer les labors de recol·lecció, és perquè sentim que alguna cosa perdrà. Hi ha una tendència a reunir els dialectes, i el projecte Burbunak i Etsayak també se situa en aquest context”. La Societat de Basca Dobera i la Societat de Ciències Aranzadi van iniciar el projecte amb l'objectiu de recopilar el patrimoni oral sobre la naturalesa d'Hernani. A més de la pèrdua dels dialectes bascos, el filòleg Eñaut Agirre (Dobera) i Iñaki Sanz Azkue (Aranzadi) d'Hernani van descobrir que s'estaven perdent el coneixement i la saviesa de la naturalesa. Així, van començar el documental al costat del càmera Joxean Ruiz i l'editor Jon Mari Beasain. Si la pel·lícula es va presentar a la primavera, l'objectiu és fer un llibre amb el material recollit de cara al futur.
En una època en la qual es parla molt d'ecologia lingüística, Agirre creu que hauria de plantejar-se el mateix dins del basc: “Cada dialecte aporta molt a la nostra llengua, per la qual cosa un dels nostres objectius era també conscienciar i posar en valor la importància dels dialectes locals”. En aquest sentit també va el títol: Burbuna i etsaya són dues paraules (a la foto) que s'usen en Hernani per a designar a la mateixa bestiola.
En les entrevistes realitzades, Agirre i Sanz Azkue han recollit els noms de més de 350 espècies d'animals i plantes. Moltes d'aquestes espècies tenen, a més, més d'un nom, que varia d'un caseriu a un altre. “Un ocell, per exemple, té sis noms en Hernani”, explica Agirre. La connexió entre la naturalesa i el llenguatge és evident, segons el filòleg: Qui té una relació més pròxima amb la naturalesa, qui té més coneixement, té un ric vocabulari per a expressar el que veu.
Avui dia, és evident que vivim més lligats a la ciutat i més allunyats de la naturalesa. “Abans veien les plantes i els animals tots els dies. Ara tenim un altre estil de vida i per tant utilitzem un altre diccionari”, explica Dobera, membre de l'associació.
En contra del que pogués pensar-se, els autors del projecte han vist que molts joves encara tenen un “coneixement sorprenent” i han sentit un gran interès a recuperar tot aquest vocabulari. Hi ha, doncs, futur. Com va dir la bertsolari Maialen Lujanbio sobre el projecte, “quan tots els ocells són ocells, tots els arbres i tots els insectes són bestioles” és bonic recollir aquesta saviesa. Com més coneixes, més vius, perquè estimem l'entorn!