Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"A vegades tinc la sensació que crida en el desert"

  • Els Chikos Del Blat de moro deixaran els escenaris per a una llarga temporada. Abans, el 23 d'abril estaran en el gaztetxe d'Andoain. El cantant Nega ha estat un dels protagonistes de la gira que han realitzat pels Estats Units.
Nega (argazkian erdian) Los Chikos del Maíz taldeko ahotsetako bat da. Azken urteetan oso ezaguna egin da Espainiako Estatuan euren rap aldarrikatzailea. Argazkia: Alba Gusano
Nega (argazkian erdian) Los Chikos del Maíz taldeko ahotsetako bat da. Azken urteetan oso ezaguna egin da Espainiako Estatuan euren rap aldarrikatzailea. Argazkia: Alba Gusano

Un grup compromès de rap valencià: quan i com es crea Els Chikos del Blat de moro?

Tot va començar en 2004, jo estava en un projecte anomenat 13 Passos, però portava molt de temps parat. A Toni [l'altra veu del grup] li succeïa el mateix amb La Nota Més Alta. Teníem una gran admiració mútua. Una tarda decidim ajuntar-nos i vam fer un tracklist amb cinc cançons. Tota la resta és història.

Ha passat temps des que vau publicar el teu primer treball. És dura la vida dels músics? En quin ha millorat el vostre rap?

El projecte ha complert recentment deu anys, portem més o menys cinc anys vivint de la música. La carretera és dura, dorm fora de casa, menjar fora de casa, no és fàcil. En el meu cas, no obstant això, la meva vida actual és molt millor que reparar escalfadors o soldar tubs. No et fas ric –i menys amb les cançons i les paraules que fem nosaltres–, però ets el cap de tu mateix i no t'explota ningú, això és el més important.

Crec que tot el que fem avui dia és més mesurat i molt més treballat. Sovint podem perdre la naturalitat, però tot és més professional.

“Mai es parla del costat econòmic de la censura: tu tenies en compte aquest concert per a pagar el lloguer. I quan es va al diable què?”

El compromís social i la facilitat de connexió amb la joventut fan especial al vostre grup. És fàcil conciliar compromís i fama?

En aquests temps de mobilitzacions polítiques és difícil arribar a tots els llocs. Ens criden i ens demanen protecció des de mil llocs: empresonats, el cas d'Alfón, el d'Andrés Bolado, la joventut basca… Hi ha tants casos i injustícies que estem obligats a ser selectius. Desgraciadament, no podem arribar a tots els llocs. D'altra banda, cal pagar les factures i no sempre es pot recórrer a la militància. Crec que tot això ho vivim en una lluita constant, buscant un cert equilibri. Fem el que podem.

La por canviarà de bàndol (“la por canviarà de part”) des del lema de Riot Propaganda fins a l'eslògan de Podem i Maregin: fins a on arriba la vostra influència?

És més feble del que ens agradaria. No obstant això, aquest lema sempre ha estat aquí, nosaltres el vam ficar en una cançó, però és el resultat de la saviesa col·lectiva.

Sempre heu tingut present el problema d'Arnaldo Otegi i dels presos polítics bascos. Com veu al líder de l'esquerra abertzale davant els nous reptes als quals s'enfronta?

Ho veig fort i amb moltes possibilitats. A més, crec que ha utilitzat la presó que ha sofert per a continuar formant-se intel·lectual i políticament, i això el pot utilitzar com a avantatge. Té molts reptes, des dels conflictes interns de l'esquerra abertzale fins a la impressionant pujada de Podem. Per descomptat, venen temps molt importants per a Euskal Herria i també per a l'Estat espanyol. Crec que vivim un moment històric i decisiu a tots els nivells.

Sou un dels grups més importants de l'Estat espanyol que fan rap de protesta. Com està l'escena hip-hop a Espanya? Segueix descafeïnat?

“Venen temps importants a Euskal Herria i en l'Estat espanyol. Vivim un moment històric”

Molt descafeïnat. Aquí estan, però no estan. A vegades tinc la sensació que crida en el desert. És com si no visquessin aquí. Molts dels rapers que avui són famosos els segueixo a través de Twitter i la majoria no ha escrit res sobre els refugiats ni sobre els últims atemptats. És com si visquessin en un altre planeta.

A causa de la Llei mordassa, Axier López, d'aquesta revista, ha estat condemnat per la seva labor com a periodista. En el vostre recorregut també us han censurat amb freqüència. Com et sents davant aquestes coses?

Genera molta frustració, et sents molt impotent. Vostè sap, a més, que la censura sempre va en una direcció determinada. Cada vegada que Federico Jiménez Losantos agafa l'escopeta i diu que matarà als de Podem saps que no li passarà res. La dreta pot dir qualsevol barbaritat. Vivim una hipocresia tremenda en l'Estat espanyol. Els mateixos que diuen “Je suis Charlie Hebdo” demanen que se censuri el teu concert. És més, el pp de Getafe va demanar que se suspengui el nostre concert al·legant que som uns delinqüents. Molts dels membres de l'organització estan ara imputats per corrupció, segons Interior.

La part econòmica també és aquí, d'això no es parla mai. Tu tenies en compte aquest concert per a pagar el lloguer i de sobte el concert es va al carall. En aquests casos estem obligats a fer malabarismes.

Com fer front a aquesta falta de llibertat?

No és fàcil. Avui dia, internet és una de les eines més eficaces per a superar la dictadura i la censura dels mitjans. No obstant això, com abans, el més fort que tenim per a evitar aquest tipus d'atacs és la construcció popular i el boca a boca.

La censura no ha estat un obstacle en el llarg camí del seu últim treball, L'estanquera de Saigon, publicat en 1998. Ha estat un èxit rotund tant al País Basc com en l'Estat espanyol. Esperàveu aquest tsunami?

No, en absolut. Ha estat una bogeria. El disc ha funcionat molt bé a tot arreu.

“Ens demanen protecció des de mil llocs. Amb tantes injustícies no podem arribar a tots els llocs”

Heu aconseguit integrar l'Hip hop en l'agenda musical d'Euskal Herria. Es nota aquest boom en els concerts?

Ha estat difícil, a Euskal Herria els moviments com el Rock Radical Basc han tingut molt de pes i encara avui dia la tradició rock/punk és forta. Portem una dècada tocant i notant a Euskal Herria com en els últims anys el rap ha fet el seu lloc en l'Herriko Taverna, la txosna i altres espais del moviment popular. Record que un any arribo a l'Aste Nagusia de Bilbao i el vaig escoltar en fusta viva al carrer Passió de Talibans, aquest va ser el moment antològic. Avui dia és una cosa que es nota rap a Euskal Herria, i cada vegada hi ha més grups que canten en basc.

Com és el públic basc?

La veritat és que vostès tenen fama de necis. He notat que als pobles de l'interior la gent és més lenta. Això no és dolent, la gent és així en molts llocs, és part de la seva manera de ser. El que no hagi fet el menor salt en el concert ve a felicitar-te al final de l'actuació i et diu que ha estat un dels millors concerts de la seva vida, és una bogeria.

La plaça més sorprenent que hem viscut a Euskal Herria ha estat la de Vitòria-Gasteiz. L'actuació va ser una constant bogeria col·lectiva de salts, crits i empentes des del principi fins al final del concert, no l'oblidarem fàcilment.

“La dreta té llibertat per a dir qualsevol barbaritat”

Més enllà del públic, Euskal Herria és un dels millors llocs d'accés. En el so sempre hi ha professionals i el músic es cuida molt. D'altra banda, disposeu d'un plus gastronòmic i paisatgístic. Després de passar tot l'estiu tocant als pobles i ciutats d'aquí, vaig passar les vacances de setembre en Lekeitio i Mundaka. No es pot cansar del País Basc!

El dia 23 d'abril, L'Estanquera de Saigon rebrà a Lur 2zio a Andoain (Guipúscoa), segons ha informat l'organització. Què trobarem en el concert?

Canviarem algunes de les característiques de la retransmissió. Tenim moltes ganes de tocar en un gaztetxe. Tocar sovint en grans festivals i teatres et separa de la realitat, tornar als orígens és una cosa bella.

S'ha parlat molt de noves cançons, per a quan serà el vostre nou projecte al carrer?

A mitjan maig publicarem un EP amb quatre cançons a mode de tancament de L'Estanquera de Saigon. Després, Els Chikos del Blat de moro s'acomiada per un temps. A l'any següent tornarà Riot Propaganda i després ens submergirem en els treballs individuals.


T'interessa pel canal: Musika
Aposapo + Mäte + Mal Dolor
Buits

Aposapo + Mäte + Mal Dolor Quan:
5 d'abril.
On: Gaztetxe Akerbeltz de Markina-Xemein.

---------------------------------------------------------

He fet el carret de la compra ple de verdures i hem estat tallant durant la nit, mentre uns altres preparaven l'equip de so i rebien... [+]




2025-04-09 | Xalba Ramirez
Poliorkêtês
Kerobia, emotiva i excusa de la tendresa

Poliorkêtês
Kerobia
autoproduïda, 2025

--------------------------------------------------------

Últimament, en aquestes línies estic reflexionant molt sobre la “missió històrica” que hauria de tenir la música... I, d'alguna manera, què hauria de fer l'art per... [+]



2025-04-04 | Sustatu
Kneecap, ara subtitulada en basc
Coneixeu la pel·lícula Kneecap? Va ser nominada als Oscar. És la història d'un trio de Belfast. Kneecap Hip hop és una coneguda banda de música i drogues, un humor irlandès i tradició, un film viu que ressalta les contradiccions entorn del gaèlic i a l'ambient de West... [+]

Pierre Boulez: entre les matemàtiques i l'avantguarda

El passat 7 de març es van complir 150 anys del naixement de Maurice Ravel, el millor compositor basc de tots els temps. I en ARGIA se li va rendir un homenatge a aquest compositor, recordant la influència que ha tingut en l'imaginari col·lectiu el famós Bolero.

Per... [+]


51 agents culturals signen un manifest contra la "censura" que pretén imposar el Govern Basc a les actuacions culturals en les presons de la CAB
En el manifest 'Presons Lliures', han denunciat que el Govern Basc ha posat "en escac" als culturistes, que demanen signar un document als qui volen accedir a les presons per a realitzar representacions culturals, i que no poden entrar si no el signen. A més, ha fet una crida a... [+]

Olatz Salvador
Konfort gunea

Olatz Salvador
Noiz: martxoaren 15ean.
Non: Deustuko jaietan.

------------------------------------------------

Martxoak beti du deustuarrontzat kolore berezia; urtero ospatzen ditugu jaiak, San Jose egunaren bueltan. Bi asteburu bete festa, eta urtetik urtera Deustuko... [+]


2025-03-27 | Iker Barandiaran
Faxismoari kontra beti eta bortizki

Antifa hardcore
Lee-Kore + Hoben
Autoekoizpena

---------------------------------------------------------

Tamalez ez da ohikoa Arrasaten hardcore kontzertuak egitea, bestelako musika eszenak nagusitzen direlako. Hala bada, joan den larunbatean herriko gazte batzuen... [+]


Olaia Inziarte. Animalia artean kantari
“Nire izateko manera nire ardura da, baina ez nire kulpa”

Hunkituta eta ilusioz egin dut Iruñetik Oronozerako bidea. Maite dut Olaia entzutea, baita hizketan ere. Herriko farmaziaren ondoan autoa utzi eta balkoitik agurtu naute hark eta bere zakur Arak. Grabagailua martxan jarri aurretik, bueltaxka egin dugu frontoira eta Arak... [+]


2025-03-21 | Xalba Ramirez
Verde Prato, tropismoa eta Dolce Vita

Bizitza eztia
Verde Prato
Plan B Records, 2024

--------------------------------------------------------------

Ousmane Sembène zinemagile senegaldar ospetsuari galdetu zioten ea bere pelikulak Europan ulertzen ote ziren. Erantzuna, epikoa: “Izan gaitezen... [+]


Inoren Ero Ni + Lisabö
Eta eromenaren lorratzetan dantzatu ginen

Inoren Ero Ni + Lisabö
Noiz: martxoaren 14an.
Non: Gasteizko Jimmy Jazz aretoan.

----------------------------------------------------

Izotz-arriskuaren seinalea autoko pantailatxoan. Urkiola, bere mendilerro eta baso. Kontzertuetara bideko ohiko errituala: Inoren... [+]


Abeslari sorta ederra

FITXA
Zer: OLBEk antolatutako Gaetano Donizettiren ‘La favorite’ opera.
Nork: Euskadiko Orkestra Sinfonikoak (zuzendaria: Riccardo Frizza) eta Bilboko Operaren Abesbatzak (zuzendaria: Boris Dujin).
Noiz: otsailaren 18an.
Non: Bilboko Euskalduna Jauregian.

[+]


Eguneraketa berriak daude