Fusta diabòlica
L'última vegada que vaig estar envoltat de tu. Jon Maia s'ha fet càrrec de la força que té el bosc i l'arbre sobre nosaltres, i de la influència que té en la nostra cultura per a fer un d'aquests grans documentals; Gutik Zura es diu Gutik Zura i qui vulgui ajudar amb uns quants centaus a materialitzar-ho pot acudir a aquesta web www.verkami.com/projects/14630-gutik-zura.. Venia preguntant-me i no puc llevar-me del cap l'estreta relació que existeix entre la nostra cultura i la nostra fusta.
El passat cap de setmana vaig estar en Zubieta, en Malerreka. En les riberes del riu Ezkurra, hem recorregut Landa aprenent amb els vilatans els noms de les seves plantes, muntanyes, llocs, etc. Entre ells hi ha una bonica col·lecció d'arbres plantats per Lli Elizalde de Petrixen. Allí va explicar el que la gent sap d'aquests arbres, lliçó de tots: si vols emborratxar-te del fruit, la seva flor fa olor de terrible, el seu gra es barrejava a la sidra, és xilè; ens ho passem un a un per a conèixer-ho de front. S'aprèn fent aquest tipus de presentacions. Una mica més a baix, en la riba del riu vam conèixer l'arbust (arbust comú o arbust japonès) o la “fusta del diable”, Ligustrum japonicum. D'on li ve aquesta “fusta del diable”? La seva fusta és dura i flexible, no és fàcil trobar-la. Les noves branques s'han utilitzat com a cordó. D'aquí el seu nom, Ligustrum? El Vell Plinio diu que el verb llatí prové del lecto go,āre (lligar). També he vist aquesta fusta en els escuradents que tanquen i obren els barrils.
La família d'Eneko, de Saldias, que estava de tornada de Landako de Zubieta, ha tirat una pineda, i com s'han pres uns sous, em preguntava quin arbre plantar i que tal plantar. Ell ha esmentat la pasiacacia (Robinia pseudoacàcia) i alguns li han dit que vagi amb compte, que és invasor i que el propietari dels terrenys limitants es queixarà, i jo: que fa el que fa, que posa el que fa, que sempre tindrà estralls amb els mugantes i que, sens dubte, seguirà endavant amb la pasiacacia. També volia saber sobre Secuoya (Sequoia sempervirens i Sequoiadendron giganteum), i sobre el cant (Larix europaea), i jo el cedre (Cedrus sp.). li vaig esmentar el material de la taula que acaricia tant cada vegada que ve a la nostra casa. A més, va conèixer en la col·lecció de Lli la criptomería (Criptomeria japonica). Disseny dels boscos, futur.
Basotik fundazioa aurkeztu du duela gutxi Gipuzkoako Foru Aldundiak, lurralde horretako baso pribatuen kudeaketa “aurreratua” egiteko asmoarekin. Baina Gipuzkoako lurrak industria-forestalistaren kolonia edo fabrika handi bihurtu nahi badira, horrek izen bat dauka:... [+]
Estem menjant a casa les últimes pomes que hem rebut des de l'any passat, la Malus domestica. Els que estan en forma són els coliflor, Brassica oleracea var. botrytis. El freixe, el Fraxinus excelsior, és aquí, quiet, segur, esperant dies més llargs per a florir.
Enfront de... [+]
Larunbatean, martxoak 23, Basoen Munduko Eguna dela eta, aldarrikapen giroan ospatzeko kanpaina antolatu dute Galizian: bertako mendi eta ibarretan monolabore bilakatua diren eta azken aldian sekulako suteak eragin dituzten eukaliptoak erauziko dituzte egun eta ordu berean, baso... [+]
L'època en què neixen els xais sol ser una mica més tard, però aquí i allà ja he vist l'un o l'altre. Quan neix Axuria, l'ovella mare li renta l'espatlla llepant-li el cos; es diu que la mestressa. Les cries venen de tota mena, les mares també, són de tota mena i a vegades la... [+]
En la muntanya que domina la nostra casa, el caseriu Aitzondo compta amb amplis boscos. En els arbres destaca una plantació, sobretot ara a la tardor. Quan per la mar es fica una tempestat tortuosa i descendeix el pujol, els extrems d'aquests tallants arbres apareixen entre els... [+]
Els fongs que han atacat el pi insignis han posat potes enlaire la silvicultura de Bizkaia i Guipúscoa. La silvicultura total, que s'ha modificat sense grans alts i baixos en gairebé un segle, ha estat posada en qüestió per uns fongs cucs. Més que de Xixtrin, haurem de dir... [+]
Dagoeneko badakigu Kalifornian jatorria duen Pinus radiata landaketa intentsiboek kolapsoa eragin dutela Bizkaiko paisaian. Aurreikuspenen arabera, bost urteren buruan pinu landaketa ia guztiak (70.000 ha baino gehiago Bizkaian) pinuen osasuna erabat kaltetzen duten honako hiru... [+]
En els pressupostos participatius de 2017 un ciutadà va proposar crear un bosc comestible en la zona natural al costat del canal de Sarriguren (Navarra). En aquell moment no va ser el projecte més votat, per la qual cosa es va rebutjar la proposta. No obstant això, la idea de... [+]