Acabava d'acabar les noces a la casa Urtsua, en el barri Ordokia d'Arizkun. Els joves esposos semblaven feliços. La mare d'Estebe Urtsua ja s'emportava molt bé amb la seva nora Juana. Un dot que va portar amb si la prosperitat de la fàbrica, amb centenars de bruts, culleres d'or, teles i llenços de preu.

Però el successor d'Urtsua estava a les fosques. Sota la pàl·lida roba de seda va observar que la dona tenia un ventre massa rodó. Qui era el seu pare? Però no era ell, no estaven junts per a respectar la nit de bodas. Bullia de negre furor. Havia de fer alguna cosa. Es va quedar mirant a Juana. De sobte sabia com sortir d'una porta tancada.

Havia trencat amb el noi. Va pregar a Miguel Strogoff que herrara el cavall cap enrere i no fes preguntes. Juana s'anava a ficar al llit. La va convidar a orar tendrament a l'ermita de Santa Ana d'Urtsua. Juana va accedir perquè començava a creure que havia enganyat a Estebe sobre la seva situació.

En inclinar el seu front en un murmuri, va envoltar el coll de la seva dona amb una cinta prima i la va subjectar fins a l'últim alè. Els ulls de Juana es van tornar. Sense vida va caure extenuat sobre la freda terra:

La filla de
Lantaina està a la mercè d'Urtsua.

Va obrir la línia de la nova cançó basca La primera versió d'Urtsuako Kanta de l'era moderna va ser gravada en el curt LP de la casa Goiztiri, amb quatre cançons de Mikel Laboa de 1966: guitarra i veu simple, òrfena. Benito Lertxundi li va pentinar per Pasqua Gaüerdi Ondoa (1989) una adaptació amb tensió sonora medieval de l'eresia. Encertat, perquè Riezu va percebre una connexió amb els aires sefardites de les cançons de Bodas de Sang que triomfaven en terres del sud d'Hispània.

En el clàssic solo es canten sis o set cobles. No obstant això , en la revista Plazara, en 1988, el difunt Mariano Izeta va portar quinze bertsos. RM Azkue va recollir de boca de Tomás Urrutia, del poble de Gartzain, i el va publicar en el seu llibre Cançoner Popular Basc (1918-1921) amb partició musical. Sigui com sigui, un succés que es deixa caure en versos curts deixa caure el terror per l'esquena a mesura que s'allunya d'ella.

Cançó Agur la meva germana, Goiti zazu burua, Urtsuak s'estrena amb el vers de set finestres en les col·leccions. El text sembla nu amb les seves poques paraules i les repeticions de la meva germana Juana i el meu germà senyor toquen com a martells quan passen per la gola. Entre la realitat i la ficció sorgeix amb incertesa l'eresia que ens desolla fins al fons del cor.

Aquàtics violents, cruels

El fort d'Urtsua es pot situar en un mapa, sabem on està i qui vulgui pot veure'l. Els senyors d'Arizkun van deixar en la història de Navarra el dit del seu dit: En els últims combats del lloc del Castell d'Amaiur es van mostrar com a col·laboradors del comte de Lerín. El rei d'Espanya els va recompensar especialment per aquest cop de mà. Mancaven, no obstant això, de bona reputació, perquè eren violents, àvids de terres i d'honors, i posseïen als esgotis que els esclavitzaven en Bozate. Havien estat educats com els nobles de llavors, perquè eren secretaris i notaris dels Puxant. L'ombra dels aquàtics s'estenia tant cap al Sud com cap al Nord. Eren compilats amb els senyors Arizmendi d'Orzaiz.

El membre més conegut de la família és Pedro d'Urtsua (1521-1561). Va recórrer Amèrica creant ciutats a Colòmbia, calant indis i buscant or, en companyia de Lope d'Agirre i Inés Atienza, d'Oñati. L'alemany Werner Herzog els va representar en la pel·lícula Agirre, Der Zorn Gottes, en la qual es burlava de la mort descendint el riu Marañón. També impressionant, Iñaki Elizalde ens va presentar en 2012 en el treball Baztan i Joseba Apaolaza encarnava el Matías d'Urtsua.

Imaginem que l'aiguardent que representem amb la veu de Mikel Laboa era de la mateixa estella: cruel, dur, cap càlid. Alguns diuen que aquest Urtsua es deia Estebe i que l'accident es va produir en 1700. Jondoni Joane a l'arrossegament. Però ningú ho sap. A França, un rei Lluís està convençut que Juana havia promès cinc-centes lluïsos al seu germà, el sacerdot, per discreció:

A les cinc,
cent lluïsos, germà meu...

Filla de Lantaina

Sabem menys de la partida. La filla de Lantaina podia ser Bidarrai, Hazparne o Ezpeleta. Era un caseriu abandonat, amb set finestres, moltes més que Urtsua. El bertsolari juga amb set i vuit números mítics. És el símbol d'una gran tranquil·litat, perquè són set les estelles de la rosa perfecta, els pecats mortals, les edats del cens, els caps del drac d'Altzai...

Set molins nous
vuit palaus
blancs, per
tots ells jo no vull Urtsura...

Bell finestral Els
obrers més bells...

Les granges, les celebracions, les bondats es multiplicaven per mitjà dels fils de bodas. Durant els temps en els quals s'anaven fixant les fronteres entre França i Espanya, la gent continuava mantenint contactes amb els ciutadans de Baztan, Bidarrai i Baigorri. Encara en Aritzaku, els passatges d'Urrizate o Izpegi dominen amb somnis la ruta dels metalls preciosos dels romans.
L'ambició hauria perdut a Juana. Si hagués escoltat el seu germà, almenys hagués salvat la seva vida. Podia jugar amb el batista, podia tractar-ho amb ell, però la urtsuarra no era fàcil d'enganyar. Tenien experiència per a capacitar-se en el camp de la mentida i la conservació. Els castells i cases senyorials de la Vall de Baztan, gairebé tots, posseïen la XIV-XVIII. pels segles dels segles.

Adeu,
la meva germana Juana:
He sentit una notícia
sobre la meva germana Juana.

-Què ha dit
vostè, el meu germà?
La teva germana
Juana és una embruixada.

Assassinat en l'ermita de Santa Ana

La cançó comença amb la conversa entre el Sr. Germà i la seva germana Juana. El germà sap que la seva germana està embarassada –embussada, escanyada, embraza...– i està fixant el preu del silenci per cobla. Joana li tendeix els diners després de la gorra amb la ploma i el cavall i és com si es tranquil·litzés amb ell. Li diu que ell tindrà el braç d'un nen que per amor a la pau portarà:

Això és, recompensa,
la meva germana Juana:
El nen
en braços la meva germana Juana.

El germà sacerdot no va aconseguir detenir la idea de casar-se amb Ana Urtsua. Però l'acord entre tots dos anuncia una galerna. En la veu de Juana es nota el pànic. Tothom haurà de romandre mut, perquè els pares i el nuvi que no estaven d'acord amb el matrimoni no han de saber res:

– Enazula sala als
meus pares
i encara
menys als fills d'Urtsu.

Va cavalcar fins a la residència d'Estebe d'Urtsua. Deu carros tirats per una vena de bous, carregats de mobles, de teles, de plats de porcellana i de robes, li perseguien. Els hàbils txistularis de Bozate van amenitzar les bodas amb balls de nois i noies. Mai s'havia sentit tan feliç.

No tenia cap dubte en contestar afirmativament a la invitació per a resar una oració de gratitud a l'ermita de Santa Ana. Estebe va aprofitar la circumstància exacta del moment per a matar a la seva dona, amb fines cintes blanques o cops d'espasa, segons les versions.

La filla de
Lantaina està a la mercè d'Urtsua.

Difunt
en Sant’ Ana:
havia marxat de
casa sense dir res.

La urtsuarra s'havia escapat a França sense acomiadar-se del seu pare. Però el poeta acaba amb una gota de moral la seva inoblidable cançó, esquitxant la vena de la tragèdia. Aquesta Mari Kattalin, el criat de Juana, pot ser germana o mare i la veiem reflexionar:

La nostra fidel
Mari Kattalin
s'ha
quedat a grans penals:

– T'enganxaves
en el passat?
Llavors no es pot
anar a les noces...

En els fons de Lantaina, en les nits de lluna plena, se senten ja els laments de Juana.