L'Índia, en el segle XV a. Entre els anys 240 i 550. Vatsyayana, escriptor i nuvi, va escriure Kama Sutra o Aforismes sobre la sexualitat. A més de les actituds sexuals que han donat a conèixer el seu treball, Kama Sutra tracta altres temes, com els criteris per a triar a l'esposa, les obligacions i els privilegis de la dona.
Així, en la tercera part del llibre s'enumeren les 64 arts que cal dominar a les dones perfectes: cuinar, vestir, massatges, barrejar perfums, escacs, fer conjurs, fusteria, enquadernació... Entre ells, en el lloc 45 de la llista es troba Mlecchita Vikalpa o l'art de l'escriptura i la comunicació secreta. Per tant, Kama Sutra és una de les cites més antigues de la criptografia.
Encara que en la versió original no es detalla el mètode d'encriptació, en els comentaris que es van annexar posteriorment al llibre, com el Jayamangal afegit per Yasodhara –X. Entre els segles XIII i XIII es proposen sistemes concrets. Segons aquests, per a encriptar els textos solien utilitzar codis monoalfabéticos de substitució. L'única cosa que calia fer era dividir l'abecedari en dues parts, barrejar les lletres a l'atzar, formar parelles i substituir una lletra per l'altra.Aquest sistema de substitució es denomina codi Kama Sutra o codi Vatsyayana i avui dia és fàcilment descifrable mitjançant l'anàlisi de freqüències. Però amb la tecnologia i el grau d'alfabetització de l'època, era suficient per a guardar els secrets de l'amor. I també per a altres fins, ja que Juli Cèsar va utilitzar un sistema d'encriptació de mera substitució durant la guerra de les Galias.
L'ús que proposa Kama Sutra no és per a la guerra, sinó per a mantenir la pau. La criptografia ha de servir a les dones per a guardar els detalls de les seves relacions i així servir millor al seu marit. Però no sols això. L'art de guardar secrets “sempre és útil i acollit amb entusiasme”, fins i tot quan la dona no està casada o està sola a l'estranger. Dominar les tècniques de Kama Sutra és més que utilitzar postures acrobàtiques.
Hildakoen arimak askotariko itxura hartu du historian zehar, baina Erdi Aroaren amaieran, nagusiki XIII. mendetik aurrera, uste zuten hildakoek ehorztean zuten itxura izango zutela mamuek. Soinean zeramana ere atxikitzen omen zuen espirituak eta, horregatik, fantasmak hil-oihalak estalita irudikatzen hasi ziren.
Oihalaz gain, bakerik lortzen ez zuten espirituei kateak ere jarri zizkieten, lurreko bizitzarekin zuten lotura sinbolizatzeko. Defuntuak bete gabe utzitako zereginek ez zioten hil ondorengo atsedena lortzen uzten, eta mundu honen eta bestearen artean harrapatuta, katez lotuta, geratzen zen.
Ihes plana
Agustín Ferrer Casas
Itzulpena: Miel A. Elustondo
Harriet, 2024
---------------------------------------------------------
1936ko azaroaren 16an Kondor legioko hegazkinek Madrilgo zenbait museori egin zieten eraso. Eta horixe bera da liburu honetara... [+]
Joan den urte hondarrean atera da L'affaire Ange Soleil, le dépeceur d'Aubervilliers (Ange Soleil afera, Aubervilliers-ko puskatzailea) eleberria, Christelle Lozère-k idatzia. Lozère da artearen historiako irakasle bakarra Antilletako... [+]
Martxoaren 17an hasi eta hila bukatu bitartean, Literatura Plazara jaialdia egingo da Oiartzunen. Hirugarren urtez antolatu du egitasmoa 1545 argitaletxeak, bigarrenez bi asteko formatuan. "Literaturak plaza hartzea nahi dugu, partekatzen dugun zaletasuna ageri-agerian... [+]
Etxe bat norberarena
Yolanda Arrieta
Alberdania, 2024
Gogotsu heldu diot irakurketari. Yolanda Arrietaren obra aski ezaguna zait eta iragan maiatzean argitaratu zuen proposamen honetan murgiltzeko tartea izan dut,... [+]
1984an ‘Bizitza Nola Badoan’ lehen poema liburua (Maiatz) argitaratu zuenetik hainbat poema-liburu, narrazio eta eleberri argitaratu ditu Itxaro Borda idazleak. 2024an argitaratu zuen azken lana, ‘Itzalen tektonika’ (SUSA), eta egunero zutabea idazten du... [+]
SCk Zerocalcareri egindako galdera sorta eta honen erantzunak, jarraian.
Euskal Herriko literatura gaztearen eta idazle hauen topagune bilakatu nahi den proiektu berriaren inguruan hitz egingo dugu gaur.
Rosvita. Teatro-lanak
Enara San Juan Manso
UEU / EHU, 2024
Enara San Juanek UEUrekin latinetik euskarara ekarri ditu X. mendeko moja alemana zen Rosvitaren teatro-lanak. Gandersheimeko abadian bizi zen idazlea zen... [+]
Idazketa labana bat da
Annie Ernaux
Itzulpena: Leire Lakasta
Katakrak, 2024
Segundo erabakigarriak
Manu López Gaseni
Elkar, 2024
--------------------------------------------------
Nobela labur hau irakurtzen hasi eta harrapatuta sentitzen zara, eta horretan badu zerikusia idazleak ezarritako erritmo bizi eta azkarrak. Lehen hamar... [+]
Quan el drac va devorar el
sol Aksinja Kermauner
Alberdania, 2024
-------------------------------------------------------
L'escriptora eslovena Aksinja Kermauner ha escrit diverses desenes de llibres, entre ells llibres de ficció. Aquesta és la primera versió publicada... [+]
