Vaig rebre un missatge, Hola Irati, amb la capçalera personalitzada. (Irati, volguda, s'escriu en alemany en la capçalera d'un missatge) Començava amb un advertiment: “Per endavant, aquest és un missatge llarg”, i de seguida s'explicava que es tractava d'una petició de solidaritat enviada a molta gent. Els cineastes de Moviano necessitaven una bona gent per a ajudar-los a repartir el te i les galetes, a més de la seva disposició a escoltar el que la gent havia de dir sobre un tema polèmic, per a crear un ambient de diàleg. A continuació s'explicava la situació “complicada i alhora absurda” que va sorgir entorn d'una actuació.

Fa temps que conec a la parella que gestiona el cinema més antic d'Alemanya; amb un d'ells vaig aprendre a projectar pel·lícules de 35mm. A més, en dues ocasions hem celebrat allí el festival de cinema basc de Berlín, per la qual cosa no vaig ser l'únic basc que va fer lloc en l'agenda per a mostrar solidaritat.

Un lector intel·ligent hauria imaginat que el conflicte entre els partidaris dels refugiats i els de l'extrema dreta anava a estar relacionat. Un xoc entre els defensors dels drets humans i els seus detractors. Conflicte entre l'ampliació o el tancament de fronteres. Els que veuen a la crisi el potencial d'una revolució o els opositors a la islamització d'Occident. No és aquest el tema total? Sí, sí. I el de Movieiro repartint te i galetes?

No, recordarem que la situació tenia un punt absurd. Tal com exigeix un resum, deixant a un costat alguns detalls: Un cineasta israelià va llogar la gran sala per a estrenar el seu documental.Shitstorma en la xarxa, anomenades al cinema, anomenades als personatges del mòbil. I dient: “Sou un cinema antisemita si no cancel·leu la funció”. Els que anomenaven no havien vist la pel·lícula i no volien veure-la. El protagonista del documental és crític amb la política d'okupació d'Israel, una jove que es va manifestar setmanalment al costat dels palestins. A més, el director va convidar a l'estrena al grup activista (BDS) que convoca el boicot contra Israel, a pesar que els dos amos del cinema s'oposen a aquest. Els cineastes no es van sotmetre a les amenaces, per la qual cosa van anomenar a una manifestació sota el lema Stop BDS - solidaritat incondicional amb Israel. Però qui, preguntarà el lector intel·ligent? Atenció: Es coneixen com anti-alemanys, tenen el nom oficial d'Antifeixistes sionistes i són el grup pro-israelià de l'esquerra. No volien te ni galetes, encara que aquestes eren koscher (aliment net segons la creença jueva). Koscher? No, res d'això! Però ja per a llavors la manifestació contra la contramanifa (convocada espontàniament pel grup FOR Palestine) ens va enxampar per l'altre costat i en el centre sostenir un plat ple de galetes coschers es va convertir en una estratègia estúpida.

No sé si alguna vegada heu intentat explicar el conflicte polític d'Euskal Herria fora de nosaltres. I els resultats que heu obtingut. L'intern domina els termes, els arguments, les relacions de força. Vist des de fora, tot es torna molt complicat i absurd. No sé si vostès, almenys jo, em sento estranger en la majoria dels temes controvertits. Cada vegada més. Són molt poques coses, molt essencials, les que tinc clares. No sé què faig escrivint en la secció Opinió.