Com està afectant la Llei mordassa en l'Estat espanyol des de la seva aprovació al juliol de l'any passat?
Hem vist que ha afectat sobretot els comentaris en xarxes socials i a la publicació d'imatges. En un dels casos, un d'ells va ser denunciat per telefonar als policies "fugits d'estudi" en Facebook i un altre per cridar a la "col·lega" a un policia.
La Llei de Seguretat Ciutadana s'està utilitzant de forma molt arbitrària per part de la policia, que li permet interpretar la llei. L'article sobre la falta de respecte, per exemple, no especifica què és la falta de respecte. Se li ha donat més poder a la Policia, la seva versió està per sobre de l'opinió de les persones denunciades i llavors molts policies estan aprofitant això.
Per què especialment en les xarxes socials?
Han vist que la viralitat que aquí es crea es pot fer molt forta i estan intentant delimitar l'opinió de la xarxa, especialment en tot el que concerneix la policia.
La llei, a més, és molt àmplia.
És molt ampli i al mateix temps molt indeterminat. Llegida de manera oberta, no es penalitzaria. Els sindicats policials també han assenyalat que les policies no compten amb la formació necessària per a aplicar la llei com cal. Una llei ha de ser precisa i això és tot el contrari. Aquesta llei hauria de desaparèixer.
"La recomanació és mantenir la forma de treball fins ara i no tenir por a les conseqüències que pot tenir aquesta llei"
La setmana passada, el Congrés dels Diputats va demanar la derogació de la Llei mordassa i la Llei Mordassa. Veu vostè possible una cosa així?
Aquest procés és difícil ara, sobretot quan el Govern està en funcions i no pot dur a terme cap iniciativa legislativa. El Congrés va aprovar una proposició no de llei, és a dir, la retirada d'aquesta llei. Hem d'estar molt atents al que fa el Govern d'Espanya.
Una vegada eliminada, tornaríem a la Corcuera Llei, coneguda en 1992 com la llei del “puntazo a la porta”.
Efectivament, no es pot dir que aquesta llei sigui molt respectuosa amb els drets humans i els drets fonamentals. També haurem d'actuar en contra d'això. L'ideal seria que cap llei administrativa regulés l'espai públic. Però, si ha d'haver-hi, el millor seria fer-ho amb molt de consens i, sobretot, amb un gran respecte als drets fonamentals recollits en la nostra Constitució.
Quines recomanacions fan als periodistes i als altres ciutadans davant la Llei mordassa?
Es recomana mantenir la forma de treball fins ara i no tenir por a les conseqüències que es deriven d'aquesta llei. Hem de continuar lluitant contra la llei perquè vulnera els drets fonamentals de la ciutadania. Sigui periodista o no, davant una situació injusta, el ciutadà sempre ha de treure el seu TELÈFON INTEL·LIGENT i gravar-lo. En diverses de les intervencions policials, les gravacions realitzades pels ciutadans han servit per a desmentir la versió policial que s'ha realitzat. Les multes poden arribar, però també per a això hi ha cada vegada més advocats i advocades en els moviments populars, per a ajudar-los a canalitzar-les. Aquests recursos impliquen desgast, però també hem d'utilitzar els llits legals per a fer front a les lleis que no aporten justícia.
A més, vull deixar clar que la Llei de Seguretat Ciutadana no és l'única llei mordassa, el Codi Penal i el Pacte Antiterrorista també són lleis mordassa. I aquests també afecten la Reforma de la Llei de Seguretat Privada o a la Llei d'Enjudiciament Criminal, perquè estableix com entra en vigor la Reforma del Codi Penal. Si se suspèn la Llei de Seguretat Ciutadana, també hauran de fer alguna cosa amb els altres, perquè estan lligats. Encara no sabem com es gestionarà tot això.
Libre-Eleak mugimenduari esker eskuratu ditugu Nafarroako Gobernuaren menpeko Poliziak Mozal Legeari emandako erabileraren datuak. Hala, 2015eko uztailetik eta 2016ko abendura bitartean, Mozal Legea erabiliz, 11.000 isun jarri dituzte Hego Euskal Herriko bi Polizia autonomikoek... [+]
We will examine EAJ and PSOE's proposals for reforming the Citizen's Security Law – the Muzzle Law – in the following lines. As well as the the initiative against it taken by the Eleak-Libre organization.
There have been important results a year after we stood up to the Muzzle Law and the fine which Spanish Government
Joseba Larratxeren ilustrazioak hartu du aste honetako ARGIAren azala. Titularra, Gabriel Arestiri keinu eginez: Inoiz, inola, inon, ez gara isilduko. Asteazkenetik aurrera kioskoetan, eta Argia Jendeak etxean. Proiektua babestu nahi baduzu, hemen aukera.
Axier Lopez ARGIA-ko kazetariari epaiketaren atarian zuen isuna kentzeak Mozal Legea deuseztatzearen alde lan egiten dugun guztioi erakutsi digu posible dela lege injustuei aurre egitea. Kasu honek erakusten digu nola jokatu behar dugun injustiziaren aurrean: lehenik eta behin... [+]
Lehen ere esan genuen. Ez genuela uste, jaso genuen zigorrean iradokitzen zen bezala, inori “baimenik eskatu” behar genionik gure lana egiteko.
The Spanish government, via its Basque Autonomous Community representative Javier de Andres, has desisted from its attempt to fine ARGIA journalist Axier Lopez. As a result of the magazine's appeal against the fine, a trial was to be held in Gasteiz on March 13th. Without... [+]