Si no m'equivoco, aquest és el segon treball d'aquesta editorial catalana en basca. Abans de l'obra d'aquesta escriptora i creadora de còmics nascuda a Quebec, Hari ikusezinak va aparèixer l'any passat en Montse Torrents. En aquest sentit, és una satisfacció que les cases de fora també es llancin a publicar en basca i enriquidor perquè poden aparèixer noves perspectives i tendències en el mercat basc.

Aquesta és la història que conta un nen petit en primera persona. Una història que comença a viure, una situació en cada pàgina: "Caramba! Vaig perdre un guant. No ho trobo en cap lloc”, i en la següent pàgina: “Estic en l'oficina de les coses perdudes. Hi ha centenars de guants. De cuir, de llana, per a jugar al beisbol”. Com és habitual, el text es complementa amb imatges en les quals, a més dels missatges de la protagonista, podem expressar la seva alegria, sorpresa o indignació. Com quan es posa un guant d'un altre color: el seu rostre apareix amb un ampli somriure.

Però aquesta és una història sobre la seva relació amb un arbre, tal com el propi títol indica sobre la seva relació amb un gran arbre. Entre les coses que li agraden a un nen solitari, ens parla de “el que més m'agrada és pujar al meu arbre”. I aquí comença a comptar la seva relació amb l'arbre, què fa en ell, què veure, què sentir… fins i tot les coses que fa l'arbre, els animals que recull i protegeix en el seu interior. Una relació estranya. La relació que en un instant ens ha recordat aquell Arbre generós, però aquesta vegada és molt diferent.

Arbolandi és un llibre que es llegeix ràpid i a gust. Les imatges (a vegades ens assemblem al gran Sempé) afavoreixen la imaginació del lector –o de l'espectador–, que comuniquen molt a través de la simplicitat. El text, per contra, ens expressa conceptes, sentiments, idees, amb molt poques paraules.

El lector, ficat en la pell del narrador, podrà viure el seu amor per l'arbre; com es relaciona el nen amb l'arbre, com veu l'entorn, la naturalesa de les vides… i tot això sembla acabar; la primavera arriba i “tots els arbres s'omplen de brots i després de fulles. (…) Tots els arbres excepte Arbolandi”. Podem veure als nois al costat de l'arbre, contemplant l'arbre sense fulles, petit i immòbil als peus de l'arbre, que està en les branques buides, contemplant al seu company.

Moltes vegades sabem que quan es parla un animal o un ésser viu del nostre voltant, però, quan se sap que ha mort un arbre? Quan ens adonem que ha mort? I en aquest moment, el noi decideix fer alguna cosa amb el seu company abans de convertir-se en “fusta, moble o pal per a la xemeneia”.

Aquesta història d'Arbolandi és curiosa, sorprenent i emotiva. Un llibre perquè els lectors bascos, nens i adults, gaudeixin.