El túnel de Serantes ha estat conegut com el “Aeroport de Castelló” del País Basc. El Ministeri de Foment d'Espanya va aprovar en 2001 el projecte de construcció de l'edifici, però les obres no van començar fins a l'any 2005. Finalitzar en 2010. L'objectiu anunciat era portar a bord part de les mercaderies que surten del Port de Santurtzi amb tren perquè els poblats del Marge Esquerre (Santurtzi, Portugalete, Sestao, Barakaldo) poguessin deslliurar-se de la càrrega d'aquest transport.

Per a desembarassar-se d'uns, calia posar-los sobre les espatlles d'uns altres. La pauta del túnel de Serantes exigia que les mercaderies del port passessin pels municipis d'Ortuella i Trapagaran, a la vall de Meatzaldea. El projecte va rebre una resposta en aquests municipis, entre els quals es troba la plataforma Meatza, i finalment es va acordar que el túnel no funcionaria fins que es realitzés la variant sud ferroviària completa.

En 2008 es va aprovar el projecte de variant, de divuit quilòmetres, que arribaria fins a Arrigorriaga sense travessar el nucli urbà. El cost ascendeix a 600 milions d'euros. Per a llavors ja s'havia iniciat la crisi econòmica i Madrid no s'havia sumat al projecte. El túnel de Serantes es va acabar, amb un cost de gairebé 50 milions d'euros, però encara està en ús, segons les fonts.

Reactivar el tema en 2014

El succés es va produir en un sopor que va dormir fins a 2014. Llavors, els habitants de la comarca van conèixer a través de la premsa que alguns representants públics d'Espanya i Euskal Herria havien començat a mostrar la seva intenció de posar en marxa el túnel. La plataforma Meatza es va reactivar fa una dècada i al gener de 2015 es van reunir 2.000 persones en la manifestació d'Ortuella i Trapagaran.

Finalment, a la fi de novembre, una setmana abans del començament de la campanya per a les eleccions generals es va conèixer la intenció concreta del Ministeri de Foment. En concret, el 28 de novembre es va publicar l'informe de recerca per a la primera fase de la variant sud ferroviària, obrint un termini d'un mes per a presentar al·legacions. Els objectius de 2008 s'han rebaixat, però no són fràgils: encara que l'informe analitza diversos itineraris, el que prioritza el Ministeri tindria una longitud de dotze quilòmetres i un cost aproximat de 300 milions d'euros.

La major part del traçat, uns nou quilòmetres, passaria per sota dels tres túnels i comptaria amb dos viaductes. El mateix informe reconeix que és el més car i perjudicial per al medi ambient en totes les opcions, però el prioritza per “funcionalitat”. És a dir, perquè seria el més adequat per a la connexió amb la possible línia del TAV entre Bilbao i Santander.

Danys al medi ambient

El projecte ha rebut nombroses al·legacions, tant del moviment popular com de les institucions, sobretot dels ajuntaments de la zona. Cal destacar, en aquest sentit, el que s'ha dit sobre el recorregut proposat per l'alcaldessa jeltzale de Barakaldo, Amaia del Camp: “És una salvatjada per al medi ambient”. Precisament, la plataforma Barakaldo Naturala, que treballa en la defensa dels últims espais naturals del municipi, ha presentat diverses al·legacions a l'informe del Govern d'Espanya. Entre altres coses, subratllen que es destruirien paratges de gran valor.

D'altra banda, Barakaldo Naturala recorda en les seves al·legacions que l'informe del projecte no té en compte que el magatzem d'Argalario, sota el qual es construiria un dels túnels, s'ha de buidar en un termini màxim de deu anys. Centenars de milers de tones de lindà romanen ocultes en la zona d'Argalario.

El projecte en qüestió

Més enllà de les al·legacions concretes relacionades amb el medi ambient, les associacions Barakaldo Naturala i Meatza, que ha presentat un total de 72 al·legacions, qüestionen tot el projecte. Diuen que cal repensar la manera de solucionar el transport de mercaderies en el port, tenint en compte l'opinió dels ciutadans de la zona. “El problema és que l'objectiu principal de l'informe de recerca és obrir el túnel de Serantes. És un atac a la nostra qualitat de vida, i no és el primer, sense pensar que hi ha alternatives a l'obertura del túnel”.

Els partidaris i els contraris al recorregut proposat pel Govern d'Espanya no coincideixen en una qüestió fonamental. El primer bloc, que inclou a la majoria dels grups polítics amb representació en el Parlament Basc, assenyala la necessitat d'obrir noves vies al transport de mercaderies en el Port de Santurtzi per l'increment del nombre de mercaderies que arriben al port: Entorn del 10% des de 2012.la opinió dels grups que s'oposen al projecte és diferent de la d'EH Bildu, entre altres. La coalició i el grup ecologista Eguzki argumenten que, des d'un punt de vista més ampli, les dades són molt diferents: concretament, un 25% entre 2007 i 2013.

El Ministeri de Foment espanyol està a l'espera de la pròxima fase del Pla Especial de Foment, com alguns altres.