Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

“En els campaments de refugiats, les grans ONG surten quan arriben els mitjans de comunicació”

  • Els migrants i refugiats romanen amuntegats en Idomeni (pas fronterer entre Grècia i Macedònia), mentre que els campaments de l'illa de Lesbos s'han convertit en centres de detenció. La Unió Europea té les seves portes tancades i unes 50.000 persones es troben a Grècia en una situació en la qual no poden anar més. El fotògraf pamplonés Dabid Sánchez i la periodista madrilenya Laura Vera han estat testimonis directes de la situació.
“Ez dago Gobernuko ordezkaririk. Herritarren antolakuntzari esker hartu ahal izan dituzte Grezian errefuxiatuak”, kontatu digute Sanchezek eta Verak.
“Ez dago Gobernuko ordezkaririk. Herritarren antolakuntzari esker hartu ahal izan dituzte Grezian errefuxiatuak”, kontatu digute Sanchezek eta Verak.

Com està organitzada la recepció dels vaixells que arriben a Lesbos?

Laura Vera: Abans de l'arribada dels socorristes catalans de Proactiva, les embarcacions arribaven sense rumb a llocs de difícil accés, a zones perilloses entre roques. Des que hi ha socorristes, els vaixells són remolcats a la costa.

Dabid Sánchez: El treball d'aquests catalans és vital, el nombre de morts d'immigrants s'ha reduït molt. Es troben des d'octubre, quan va començar l'arribada massiva de vaixells. Primer van venir dos membres de Proactiva i van ser allí 15 dies, fins que se'ls va esgotar els diners. Els propis veïns de Lesbos van recollir els diners perquè els socorristes es quedessin.

Crida l'atenció que en una de les qüestions més importants d'Europa no hi hagi institucions oficials en l'arribada dels refugiats.

-Caramba, senyor! Sánchez: No s'aprecien organismes oficials ni en Lesbos ni en Idomeni. Els únics que hem vist treballar són els Metges Sense Fronteres, i sobretot els voluntaris de Grècia i de l'estranger. Hem llegit el logotip d'Acnur en diverses tendes de campanya, però no hi ha rastre dels seus treballadors.

L. Vora: Les grans ONG surten quan venen els mitjans de comunicació per a fer declaracions.

I quin heu vist en Idomeni?

-Caramba, senyor! Sánchez: Idomeni és una estació de tren, envoltada de camps de cultiu. L'única protesta que poden fer els migrants és tallar la via del tren, per la qual passen tots els dies un tren carregat de cereals. L'estació és una gran mar plena de tendes de campanya.

L. Vora: Des de Lesbos, els refugiats són traslladats en ferri a Atenes, on romanen ingressats des del dimecres. I després busquen la manera de pujar-se per la capital. Fins ara han viatjat a Macedònia, perquè volen anar a Suècia o a Alemanya per la ruta dels Balcans. No volen quedar-se a Grècia, perquè la situació tampoc és fàcil.

Hi ha alguna diferència en el tracte a migrants?

-Caramba, senyor! Sánchez: El primer dia que arribem a Idomeni només podien passar els sirians i els afganesos o iraquians no. El segon dia també passaven sirians, però només en zones com Alep. Els Homs no tenien dret a passar, al·legant que en aquest moment no hi havia cap conflicte. El nombre de persones que travessaven la frontera cada dia va anar disminuint.

L. Vora: Però no han perdut l'esperança d'entrar. Més de 10.000 persones es troben en Idomeni, i estan convençudes que no poden mantenir-se en aquesta situació durant molt de temps. Per això no es mouen del seu lloc. Fan llargues cues i mengen i dormen allí per a no perdre el torn. Poden romandre més de deu dies sense moure's de la fila.

Com és la convivència entre persones refugiades de diferents orígens?

-Caramba, senyor! Sánchez: En Idomeni estan organitzats per països. En altres llocs, com el Pireu d'Atenes, s'ha produït una baralla entre sirians i afganesos que ha acabat amb el 1-O. Els algerians i els marroquins estan una mica més lluny, ja que no tenen cap possibilitat d'entrar en la zona.

L. Vora: En Idomeni a penes hem vist baralles. Però també les poques organitzacions que treballen al país fan distincions i només presten ajuda a les quals estan registrades. Si un ciutadà de l'Afganistan, SOMÀLIA o Algèria anava a demanar menjar, la Creu Roja grega li negava la bossa de menjar perquè no estava registrada.

-Caramba, senyor! Sánchez: Els migrants no entenen les raons de la separació. Els iraquians i els afganesos ens deien que porten anys en la guerra. En Idomeni també hi ha palestins, de la línia de Gaza. O els kurds de Turquia... I ara també volen detenir i deixar en mans dels seus enemics als kurds oprimits a Turquia!

Les màfies aprofiten la necessitat dels migrants?

-Caramba, senyor! Sánchez: La quantia ascendeix a 800-2.000 euros per a passar de Turquia a Lesbos, en un vaixell que transporta entre 15 i 20 passatgers, i en el qual finalment embarquen unes 70 o 80 persones. Uns refugiats contracten la totalitat del viatge que els portarà a Alemanya a Turquia, a canvi d'un import de 12.000 euros. Però el negoci no el fan sols, els taxistes també tenen beneficis. Nosaltres hem tingut problemes per agafar a algun refugiat en el camí i per ajudar-nos amb cotxe, els taxistes ens deien que anaven a denunciar per tràfic il·legal.

Amb quin ànim arriben a Idomeni els refugiats que han vist en Lesbos?

-Caramba, senyor! Sánchez: En Lesbos o Idomeni, les cares són molt diferents. Arribaven a Lesbos alegrement, després d'una de les etapes més dures. El rostre d'Idomeni se'ls va aombrar.

L. Vora: També té a veure amb el lloc. El pitjor dels idomenis és la pluja: se'ls mulla la fusta amb la qual s'escalfen, se'ls fica aigua en les tendes de campanya, se'ls omple la roba... Viure en aquesta situació és molt dur anímicament. A més, hi ha un munt de persones amputades, o que es mouen en cadira de rodes, i els és gairebé impossible moure's en el fang.

Com està responent el Govern grec?

L. Vora: La situació se'ls ha desbordat. Més que el Govern, és la societat civil la que està responent. Són ells els que donen les ajudes bàsiques.

-Caramba, senyor! Sánchez: A Atenes hi ha molts refugiats i en Pireo només es veuen voluntaris, no hi ha cap representant del Govern. Els refugiats de Grècia han pogut ser acollits gràcies a l'organització de la població en general.


Últimes
Aixecament de pedra
L'impuls de les escoles de pedra
En els últims anys s'ha produït un increment de l'harrijasotzailes, sobretot entre les dones. Els joves aprenen a les escoles de pedra dels qui tenen experiència en l'esport. El crossfit, les xarxes socials i la televisió han estat factors importants en l'esclat de l'esport,... [+]

Les xarxes ELB, Lurzaindia i Òstia bolquen les terres de Mariene en Kanbo
El 17 de maig s'han reunit els veïns i veïnes de la localitat biscaïna per a plantar verdures i hortalisses. A aquesta molla s'ha elaborat un programa de tot el dia en què es vol que els terrenys de Marienea siguin retinguts per al cultiu.

L'endemà de l'apagada, les tensions entre el Govern d'Espanya i Xarxa Elèctrica d'Espanya dominen la jornada
Pedro Sánchez ha acusat els proveïdors privats i a Xarxa Elèctrica d'Espanya d'oferir poca informació sobre l'apagada, però aquest últim ha informat que "més o menys" han trobat la raó per la qual el subministrament elèctric afectava a tota la península ibèrica. Aitor... [+]

Sabien parlar l'Homo eréctus?

El lingüista sud-africà Rudolf Botha acaba de llançar una hipòtesi sobre l'Homo erectus: l'espècie va desenvolupar algun mode de comunicació oral fa més d'un milió d'anys. L'Homo sapiens és, com se sap, l'única espècie capaç de parlar i, per tant, d'aquí es desprèn que... [+]


La revolució, abans de la revolució

12 de maig de 1525 en Böbling, Imperi Romanogermànic. Georg Truchsess von Waldburg va conquistar als pagesos rebels de Wurtemberg. Tres dies després, el 15 de maig, Filipe d'Hesse i el duc de Saxònia es van unir per a aixafar als rebels turingios en Frankenhausen, on van... [+]


2025-04-30 | Jon Torner Zabala
Aramu + AimarZ
Si viu és per la calor de la música

Aramu + AimarZ Quan:
26 d'abril.
On: En el frontó obert Zelai Arizti de Zumarraga.

---------------------------------------------------------

La pàgina web de l'Ajuntament diu: “La marca turística Bide Bizia i el festival del mateix nom estan pensades per a mostrar l'ànima... [+]




Gorputz hotsak
“Oso literala naizenez, marrazten dudana ulertzea gustatzen zait”

Irudimentsua eta umoretsua da, eta marraztea bere pasioa da. Oihan Iriarte Eletxigerrak (Bilbo, 2001) Autismoa eta biok (Txalaparta, 2025) liburu ilustratua sortu du autismoa ikusarazteko. Bere bizipenetatik abiatutako liburua da. Arte figuratiboaz baliatu da batez ere:... [+]


2025-04-30 | OlatuKoop sarea
Una proposta per al Primer de Maig: treballs desitjables i sobirans per a tots
Amb motiu del Primer de Maig, la xarxa de promoció de l'Economia Social Transformadora Olatukoop ha volgut compartir la seva reflexió. En relació al dia dels treballadors, han reflexionat sobre la naturalesa i el sentit del treball, proposant el desenvolupament de treballs... [+]

2025-04-30 | Estitxu Eizagirre
Què pot tenir un ajuntament enfront de les macrorenovables?
Al voltant de 70 persones van veure ahir en Villabona la pel·lícula Vides no renovables. Després de la projecció, van prendre la paraula els ciutadans, un càrrec públic i el mateix autor. Van aparèixer molts temes i punts de vista diferents, però només hem portat un... [+]

2025-04-30 | Sonia González
Parany de la vulnerabilitat

La vulnerabilitat és un concepte que s'escolta amb freqüència des de fa diversos anys. Ara com ara, en els discursos polítics és habitual parlar de persones vulnerables. Estic segur que jo també he utilitzat aquesta paraula en la web Bizilan.eus per a explicar els drets... [+]


Euroceynesianismo militar

Rearmar Europa. reindustrialitzar per a defensar Europa. Aquesta és l'agenda que els dirigents polítics de la Unió Europea volen impulsar en els últims temps, a través del Llibre blanc sobre la defensa europea, Europa BirArmada i els plans Prestasuna 2030. La guerra... [+]


Un cens per a tots!

El diumenge 11 de maig tenim una cita en la plaça de Rekalde (Bilbao) per a reivindicar que totes les persones que viuen als pobles i ciutats basques tinguin un cens. Aquesta acció s'emmarca dins d'una àmplia campanya que promou que ningú que viva en els nostres municipis no... [+]


Eguneraketa berriak daude