En opinió dels promotors de la iniciativa Egian Euskaraz Bizi Nahi Dugu, “el succeït en Egia ha estat absolutament enriquidor durant mes i mig. Sense por d'equivocar-se es pot dir que mai s'ha posat en marxa una experiència d'aquest tipus a Euskal Herria”. El 12 de març es va celebrar la festa de clausura oficial de l'Aste Nagusia bilbaïna. La iniciativa ha acabat, però molts veïns han adquirit petits compromisos i a partir d'ara intentaran complir-los.

Egia ha passat el testimoni al barri d'Añorga. Té al voltant de 2.000 habitants i és un dels més euskaldunes de Donostia-Sant Sebastià. Aviat se celebrarà una assemblea popular i les quadrilles ja estan començant a moure's.

L'associació de basca Bagera de Donostia-Sant Sebastià espera que la iniciativa s'estengui a més barris de la ciutat. L'Associació no s'encarregarà d'organitzar la iniciativa en els barris, però si té dues funcions: d'una banda, tenint en compte l'experiència d'Egia, redactarà una guia pràctica que serveixi d'organització als següents i, per un altre, promouran la posada en marxa de la iniciativa per part dels barris.

Vivències de parlar en basca

Idurre Beobide, AMPA Latxaga d'Aitor ikastola: “Algú m'ha dit, ‘creus que no t'entenc però m'adapto’, i em demanen parlar en basc. ‘Idu euskaraz!’, però tinc interioritzada la falta de respecte i em costa parlar en basc”

Nerea Txapartegi, professora de la ikastola Aitor: “El meu pròxim repte són els que diuen ‘A mi em faig en castellà’.
M'agradaria saber fins a quin punt es desemboliquen en basc”.En la ikastola diuen: ‘Nosaltres ho fem tot en basc!’. Amb pares i mares vascoparlantes? Els professors intentem parlar en basc quan els truquem per telèfon a aquests pares o ho fem directament en castellà?”

Amaia Beristain, veïna: “M'ha semblat difícil. Les respostes que ens donen... i sobretot les mirades. De totes maneres, ells han de canviar”

Lutxo Egia va viure un mes a Bilbao sense utilitzar el castellà: “M'he adonat que m'han succeït coses que em van succeir a mi: a mesura que canviaven els hàbits lingüístics es produïen xocs, no necessàriament negatius, i hem après a gestionar aquests xocs. També hi ha hagut sorpresa: els nostres interlocutors se sorprenien quan no sols parlàvem la primera paraula, sinó també la segona i la tercera, i ens hem sorprès veient fins a on hem arribat, que ens dirigim al castellà i que no tenim per què utilitzar-la moltes vegades”.

“Comença en basc amb els coneguts que hem fet en basc. Coneix el seu nivell de coneixement o comprensió i aconsegueix que la conversa sigui bilingüe. Comenci amb els que no són coneguts primer en basc i tracti de continuar parlant en basc, amb o sense nivell de coneixements. Si no es pot continuar, decideixi què fer, depenent de la seva importància. Prendre's l'esforç de debò, però com un joc o una aventura”

“Hi ha molt a fer amb els adolescents, també els més euskaldunes, als 14-15 anys, van ampliant les relacions i transformant”

“És una excitant iniciativa la de saber que compartiré aquesta actitud personal amb altres persones del barri. Hem sortit a la plaça amb el basc en la boca, i no volem quedar-nos en l'esquema d'una festa que es fa a favor del basc. Parlarem en basc, i molt senzill”

“L'exercici de la setmana ha estat molt bo per a reflexionar sobre el nostre ‘bilingüisme’. A partir d'ara m'he compromès a fer sempre la primera paraula en basca. En els comerços ha estat més fàcil fer-ho en basc que en la meva quadrilla”

“M'he adonat que utilitzo el castellà més del que pensava, per la qual cosa a partir d'ara haig de fer el canvi de xip. D'altra banda, m'he adonat que puc comunicar-me únicament en basc”

“Avui he passat mig dia amb un membre de la meva família que entén bé el basc però no té facilitat per a parlar i al final m'ha resultat una situació bastant incòmoda. Normalment parlem en castellà, i avui els dos hem parlat molt en basc, però ell tenia dificultats”