Sense cap
Col·les sense cap, Brassica oleracea var. acephala edo var. viridis, col gallega i col de blat. A Galícia és la col, la més comuna. S'utilitza per a fer la sopa verda, que té una gran glòria. Des d'Euskal Herria i seguint la riba de l'Atlàntic, ho veuràs en gairebé totes les hortes fins al sud de Portugal: al cap d'una llarga i prima cama amples fulles blavoses, orgulloses, mai amb cap alçat, sense encongir-se. Això és el que significa la paraula acephala, sense cap. Què menjaré sense cap? Col·les com tothom, fulles. Sense embolicar al capdavant, però amb fulles. Una a una en l'extrem de la tija, orgullosament. Es tallen i recullen fulles a fulla, sempre els de la part inferior. A mesura que el sòl es va buidant, la cama s'allarga i es prolonga. El diccionari el recull de la manera següent: “Les llargues cames de berza també s'estan aixecant, les potes penjant ja d'aquí”.
Seguint al que no es distingeix entre la terra i la mar, en l'Oceà Atlàntic Sud, trobarem multitud de varietats de cols: tiges llargues i tiges curtes, marcits i suosos, vermells i blaus... Cada cultura té els seus favorits: asturians, gallecs, portuguesos verds i vermells... Jo crec que la pitjor de les cols és la nostra. És més difícil mantenir als vells quan es posen a disposició les notícies, les “novetats”. I el nostre poble ha viscut en un encreuament geogràfic. I des de fora moltes coses han arribat i s'han quedat fàcilment.
He gaudit de les cols i els naps a Lisboa (Brassica napus). En l'espectacular Fira de la Ribera, una vella que no va voler dir-me d'on era el seu nom, d'on no era –deia Però Lisboa, sense distància–, em va mostrar el seu amor pels naps. La veritat és que embeni belles. Un altre que estava al costat oferia gàrgoles, de naps i cols. Els compradors els rebien, més fins.
Recentment, un oient de la ràdio m'ha preguntat si es mengen naps. Encara que en uns altres temps també es menjaven molt aquí, avui dia els tenim relegats a la ceba de la gastronomia. Però no els vaig oblidar. Pregunti si Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa es fusionen en la zona, si hi ha grans d'arbi, de naps o d'arbi-fletxa. A preu d'angula o ezkaile; sense cap.
Datorren uztailean izango al dugu lanik? Izango al dugu labore uzta biltzeko lanik? Gure aldean, etorkizuna planifikatzeko eta antolatzeko gaitasun handia dute landareek; ia landare guztiek. Bere zikloa biziko den tokian gertatuko diren gorabeheretara egokitua izango da... [+]
Omiasainando tots els fruits ficats”, diu l'expressió. Mandio és un grapat de pomes, carabassa i kiwi (Malus domestica, Cucurbita maxima i Actinidia chinensis). Molts altres més seran blat de moro (Zea mays); o mongetes (Phaseolus vulgaris); patata (Solanum tuberosum), ceba... [+]
Tens una horta? De nen, les dues hortes que he conegut a casa tenien un mur. Un en la volta i l'altre en un costat. Una bona utilització dels murs farà que l'horta tingui un gran benefici. Crearà un refugi: es col·locarà en el lloc adequat per a fer ombra, o per a protegir-se... [+]
Aprofito el ressò que em dona aquesta tarda per a comentar-l'hi al lector: s'han anat els dies més llargs de l'any i la nit s'ha allargat i la llum del dia ha començat a escurçar-se. Això tindrà conseqüències terribles en les plantes i evitem en nosaltres.Aquest estiu que... [+]
Fer un forat amb el plantador i ficar la planta. Ja estan plantades els vitets del dolor (Capsicum annuum), que escalfarà per a l'estiu d'enguany. Només de pensar-ho, les meves dents se'm van posar suosos.
Al nostre poble el riu Oria es converteix en una riera, i en les... [+]
Des del vermell, Rubus fruticosus i Rubus ulmifolius. En la tija vermella els nous brots i fulles són vermells, encara que aviat es veran verds. A la tardor, fins i tot quan el fred li cremi la pell, les fulles es tornaran vermelles. Rojo en la mantega i vermell en les... [+]
La majoria de les collites s'han realitzat. El final del cicle de les plantes és el germen que dona inici al cicle d'una altra nova planta. Quan reposem la collita solem recollir fruits o llavors i menjarem de les dues per a escalfar l'hivern. La planta ha destinat enormes forces... [+]
L'all, Allium sativum, mai falta en la nostra cuina. Capçals seques penjant tot l'any i nou durant els primers sis mesos. Els caps d'all i els grans s'estan desviant de casa a l'horta, l'època de les sembres. També després, fora de l'època de sembra, l'all haurà d'anar a l'horta... [+]
La temporada de l'all ja és aquí. Temporada de sembra d'all. El de la seva collita serà més tard, i ell ha de començar a treballar al cap. Al cap, el de l'all. Però no tots busquem el cap de l'all. Cada vegada es veu més sovint en les hortes l'all sembrat per a verds. També... [+]
Contesto amb un punt, no de temor, sinó de respecte i vergonya, cada vegada més sovint, a qui em pregunta gairebé qualsevol cosa en les plantes. I aquest punt és cada vegada més gran.
A la nit, algú em va preguntar quan s'ha de sembrar el tomàquet (Solanum lycopersicum)... [+]
El poble català de Puigcerdà es troba en la muntanya, al Pirineu, a 1.200 metres d'altitud, i és llar de durs hiverns. Recorda als temps en els quals aquí vivíem un clima més desapacible.
Durant centenars d'anys han menjat allí, com nosaltres, la col (Brassica oleracea)... [+]
El safrà de major renom, el Crocus sativus, és espanyol. Tothom embeni safrà espanyol. Molts dels safrans que es produeixen en el món viatgen a Espanya i es venen com si fora d'aquí. Està organitzat un robatori formidable. És car, molt car, i l'estafa és dura.
A Espanya... [+]
Les herbes de caspa (Symphytum officinale i Symphytum tuberosum) són aptes per a l'auzolan. Fan una gran feina per a promocionar el seu entorn, un ecosistema que complementi la seva vida. Són amables amb les quals estan al seu costat i són amables. Sobretot, tingueu en compte... [+]
En l'horta encara no els he canviat. Els fruits del meu cor. Portades d'Amèrica, no et sembla? Els millors es donen en les riberes del nostre país. Fins, tendres, suaus, subtils... Parlo de pebrots, Capsicum sp., no de qualsevol pebrot. Hi ha una màquina, grossa, llarga, tosca,... [+]