Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Zero directors, zero contaminació, zero explotació

  • Les nombroses fàbriques recuperades en el vell continent són el resultat de la crisi econòmica de 2008 a Europa. Grècia, França, Euskal Herria, Espanya i Itàlia, entre altres. Hem estat en dues fàbriques recuperades a Itàlia: Officine Zero i Rimaflow.
Officine Zeroren instalazioak; aurreko enpresaren makinaria eta altzariak berrerabili dituzte proiektu autogestionatuari ekiteko.
Goian, Officine Zeroren instalazioak; aurreko enpresaren makinaria eta altzariak berrerabili dituzte proiektu autogestionatuari ekiteko.

El jove italià emigrat a l'Argentina Luicci Zanon va fundar en Neuquén, durant la dictadura, la fàbrica de ceràmica que portava el seu cognom. No obstant això, el país sud-americà va fracassar a causa de la greu crisi econòmica que va sofrir en 2001 i va ser recuperat pels seus treballadors: El lloc va rebre el nom de FaSinPat (Fàbrica sense patró). Avui dia, la producció de l'empresa segueix en mans dels treballadors i tots tenen el mateix salari. Tallers com FaSinPat s'han convertit en un exemple a Europa per a tirar endavant a un gran nombre d'empreses que han quedat en mans dels treballadors.

Officine Zero a Roma

Hem visitat l'edifici que es troba prop de l'estació de tren de Tiburtina a Roma. La fallida definitiva de la fàbrica RSI, dedicada al manteniment dels trens nocturns, es va produir al desembre de 2012. En aquell moment, es trobaven treballant 33 treballadors de la planta de Lezama. Giusseppe, treballador de la RSI, és un dels pocs empleats que romanen a la fàbrica de Fukushima. Ens diu que les condicions laborals ja van començar a empitjorar en la dècada dels 90: “L'empresa va oferir les millors condicions laborals entre els anys 1970 i 1990. A partir de 1992 el model de treball va canviar, molts dels treballs que fèiem van començar a subcontractar-se”.

Elisa Gigliarelli és membre de l'assemblea Officine Zero des de la recuperació de l'edifici de la RSI al gener de 2013. Segons ens ha explicat, abans de passar a les mans dels treballadors de l'empresa, els treballadors van estar dialogant amb les institucions per a mantenir el seu lloc de treball: l'única esperança dels treballadors era buscar un nou inversor o comprar una empresa per part del sector públic, però l'intent no va tenir resposta positiva.

En qualsevol cas, abans de 2013 ja s'havien iniciat contactes entre diferents col·lectius: els treballadors de la planta tenien clar que no tindria futur si no s'organitzaven. Antics treballadors de la RSI, el petit sindicat CLAPP que aglutinava a treballadors precaris i altres agents de la universitat es van unir en la protesta contra la reforma. El sindicat pretenia ocupar un espai de cotreball o treball col·lectiu, i d'aquí va partir la idea de crear Officine Zero.

Des de fa tres anys, a la fàbrica recuperada Officine Zero de Roma, el lema de la qual és zero director, zero contaminació i zero explotació, utilitzen en el seu dia a dia la maquinària de l'antiga RSI. Els mobles, taules i cadires també són reutilitzats després de la seva reparació. En això treballen diversos treballadors, un d'ells és Giuseppe, que treballa en la fusteria. A més, compten amb tapisseria i ferreteria, i en el lloc on abans es trobaven les oficines de l'administració, ara es dedica a l'arquitectura. La fàbrica té una extensió total d'unes quatre hectàrees, amb menjadors.

Officine Zeron ofereix ajuda a persones refugiades i aturades. Encara que els serveis d'ocupació de Roma ofereixen serveis de formació, no paguen. “Nosaltres no sols oferim cursos de formació, sinó que si sorgeix algun treball el deleguem en les persones que han rebut aquest ensenyament”, diu Gigliarelli. Quant als sous, els diners que entra s'emmagatzema en una caixa comuna i a final de mes es paga a cada persona el seu sou. A conseqüència de les fallides, la propietat de l'edifici és ara del Tribunal de Roma i està a la venda en una subhasta de dos milions d'euros. Els membres de l'empresa recuperada estan en contacte amb les institucions: “La millor opció seria crear una cooperativa –parla Gigliarelli–, la qual cosa ens facilitaria molt el camí”.

Rimaflow en el nord d'Itàlia

Officine Zero no és l'única planta recuperada a Itàlia. Al febrer de 2013, quan el treball de l'empresa Maflow que treballava per a automoció en la zona de Milà va ser traslladat a Polònia, l'empresa va tancar: “Decidim que la fàbrica no podia tancar les portes i que, sense patró i amb l'autogestió, tornaríem a posar la fàbrica en marxa”. Actualment, Gigi Malabarba, membre del projecte Rimaflow, està parlant.

Els 15-20 treballadors acomiadats de l'empresa Maflow van començar a reparar la infraestructura derrocada de la fàbrica: “Durant els dos primers anys vam poder arreglar la maquinària de producció gràcies al treball voluntari dels treballadors”. Durant aquest temps se'ls van unir al voltant de 100 treballadors que havien estat acomiadats d'altres fàbriques i tota aquesta gent va començar a recuperar electrodomèstics, ordinadors i mobles.

També van començar a vendre productes de petites empreses i cooperatives: “Durant aquest temps guanyem legitimitat davant la ciutadania i no vam poder atacar-nos políticament –ha explicat Malabarba–. Sota el pretext que la nostra activitat comercial era il·legal, ens van imposar grans multes econòmiques i vam haver de destinar part de la producció fora de Rimaflow. Com no teníem finançament suficient, se'ns va ocórrer oferir un servei d'estacionament d'autocaravanes en un espai de la planta, ja que es va tancar un aparcament en la zona”.

Igual que en el projecte Officine Zero, en Rimaflow també tenen en l'horitzó fàbriques que en 2001 van començar a recuperar-se a l'Argentina: “Alguns països de Sud-amèrica estan creant una alternativa econòmica real per a fer front al capitalisme, començant per les classes socials més baixes”. El mateix volen fer a Roma, a Milà, al País Basc i en molts racons d'Europa.


Últimes
Prima track: on està el premi?

Tots menjaven i bevien, semblaven alegres, però algun es movia inquiet entre l'aperitiu i l'aperitiu. Anava a rebre el premi per segona vegada, però era el primer que tenia a les seves mans. Estava nerviós perquè el monument havia d'arribar a l'oficina, Fotre. Els premis ARGIA... [+]


Crònica dels Premis Argia
Frens a la rapidesa

Encara que les coses canvien ràpida i vivament, hi ha coses que no canvien: Un d'ells és el lliurament dels Premis Argia. Això és el que li ha dit a aquest cronista un periodista forà que ha vingut per necessitat, i que ARGIA ha canviat molt abans de començar el lliurament... [+]


2025-01-31 | ARGIA
Premi Argia Audiovisual: EITB Kultura
El programa de televisió EiTB Kultura ha estat guardonat amb el Premi Argia per visibilitzar el treball dels creadors bascos, portar a la televisió pública projectes de tots els racons d'Euskal Herria i fer un audiovisual de qualitat. El premi ha estat recollit per Leire... [+]

2025-01-31 | ARGIA
Premi Argia de Premsa: Paraula d'Irutxulo
El Premi Argia de Premsa ha estat per a Irutxuloko Hitza per la seva continuïtat amb l'ascens de l'extrema dreta i la seva presència al carrer per a mostrar la veritable cara dels equips reaccionaris. Enguany el mitjà de comunicació de Donostia-Sant Sebastià compleix 20... [+]

2025-01-31 | ARGIA
Premio Llum Audiovisual: Pòdcast BaDA!bil
El pòdcast Argia ha rebut el Premi Euskadi de Comunicació Audiovisual, que ha estat produït per la productora Hiru Damatxo i finançat per l'associació Gerediaga i EITB. El Pòdcast ha rebut al voltant de cinc taules rodones de quatre comensals que treballen en l'àmbit de la... [+]

2025-01-31 | ARGIA
Premi Argia al Mèrit: Ena Kantak
Pel treball realitzat durant aquests quinze anys per a promocionar el basc entre els més joves i per l'èxit obtingut, el Premi al Mèrit Argia ha estat per al projecte Ena Kantak. El premi ha estat per a Nerea Urbizu, Fermin Marieta i Jesús Irujo.

2025-01-31 | ARGIA
Premi Argia a la millor campanya de l'any: Cap d'Alta
El Premi a la Millor Campanya ha estat per a la iniciativa Altxa Burua, formada per les associacions de pares i mares, pel treball escolar i els resultats obtinguts per a retardar l'edat dels fills i filles en l'accés a la primera mòbil, per la lluita dels centres educatius per... [+]

2025-01-31 | ARGIA
Premi Argia d'Internet: Memòria
El Premi Argia d'Internet ha estat per al cercador Oroibidea, impulsat pel Govern de Navarra i l'Institut Navarrès de la Memòria, per l'esforç d'una institució pública per posar en la xarxa el patrimoni públic dels perdedors, per donar l'oportunitat d'escoltar la veu de les... [+]

2025-01-31 | ARGIA
Missatge de l'equip d'ARGIA: En el món fosc, més LUZ

Onintza Irureta Azkune ha participat en la xerrada en nom del grup de treball d'ARGIA:

"Una de les milers de persones que componen la comunitat d'ARGIA ens ha dit recentment que a vegades la LLUM és fosca, que hi ha notícies dures que li mouen dins. Que fem una bona feina, però... [+]


2025-01-31 | ARGIA
Lliurats els Premis Argia 2025 a la comunicació en basca
Enguany hem repartit sis premis: el premi audiovisual ha estat atorgat al programa de televisió EITB Kultura, el premi de premsa al mitjà d'Irutxuloko Hitza de Donostia, el premi audiovisual al pòdcast BaDa!bil, el premi d'internet al cercador Oroibidea i el premi a la millor... [+]

Calexit, una iniciativa que busca la independència de Califòrnia
La iniciativa ha presentat una sol·licitud de referèndum que ha estat aprovada pel secretari d'Estat, Shirley Weber. Ara, per a donar continuïtat al procés, el mes vinent de juliol està previst que s'aconsegueixin les 546.000 signatures exigides. La petició ha estat... [+]

Víctimes de l'Estat demanen al lehendakari Chivite que sigui present en l'acte de reconeixement el 13 de febrer
En 2023 i 2024 el Govern de Navarra ha rebut 125 sol·licituds de reconeixement com a víctima de la violència d'Estat. D'elles, 41 han estat admeses. L'Associació de Deutes i Torturats Egiari han valorat molt positivament el camí que s'està duent a terme.

Obra de teatre 'Arizona'
Extrema portada fins a l'extrem

Arizona
Actors: Aitziber Garmendia i Jon Plazaola.
QUAN: 26 de gener.
ON: Casa de Cultura de Berriz. en la plaça.

-------------------------------------------

Margaret (Aitziber Garmendia) i George (Jon Plazaola) han partit d'Idaho per a intentar salvar la frontera que... [+]




Eguneraketa berriak daude