El jove italià emigrat a l'Argentina Luicci Zanon va fundar en Neuquén, durant la dictadura, la fàbrica de ceràmica que portava el seu cognom. No obstant això, el país sud-americà va fracassar a causa de la greu crisi econòmica que va sofrir en 2001 i va ser recuperat pels seus treballadors: El lloc va rebre el nom de FaSinPat (Fàbrica sense patró). Avui dia, la producció de l'empresa segueix en mans dels treballadors i tots tenen el mateix salari. Tallers com FaSinPat s'han convertit en un exemple a Europa per a tirar endavant a un gran nombre d'empreses que han quedat en mans dels treballadors.
Hem visitat l'edifici que es troba prop de l'estació de tren de Tiburtina a Roma. La fallida definitiva de la fàbrica RSI, dedicada al manteniment dels trens nocturns, es va produir al desembre de 2012. En aquell moment, es trobaven treballant 33 treballadors de la planta de Lezama. Giusseppe, treballador de la RSI, és un dels pocs empleats que romanen a la fàbrica de Fukushima. Ens diu que les condicions laborals ja van començar a empitjorar en la dècada dels 90: “L'empresa va oferir les millors condicions laborals entre els anys 1970 i 1990. A partir de 1992 el model de treball va canviar, molts dels treballs que fèiem van començar a subcontractar-se”.
Elisa Gigliarelli és membre de l'assemblea Officine Zero des de la recuperació de l'edifici de la RSI al gener de 2013. Segons ens ha explicat, abans de passar a les mans dels treballadors de l'empresa, els treballadors van estar dialogant amb les institucions per a mantenir el seu lloc de treball: l'única esperança dels treballadors era buscar un nou inversor o comprar una empresa per part del sector públic, però l'intent no va tenir resposta positiva.
En qualsevol cas, abans de 2013 ja s'havien iniciat contactes entre diferents col·lectius: els treballadors de la planta tenien clar que no tindria futur si no s'organitzaven. Antics treballadors de la RSI, el petit sindicat CLAPP que aglutinava a treballadors precaris i altres agents de la universitat es van unir en la protesta contra la reforma. El sindicat pretenia ocupar un espai de cotreball o treball col·lectiu, i d'aquí va partir la idea de crear Officine Zero.
Des de fa tres anys, a la fàbrica recuperada Officine Zero de Roma, el lema de la qual és zero director, zero contaminació i zero explotació, utilitzen en el seu dia a dia la maquinària de l'antiga RSI. Els mobles, taules i cadires també són reutilitzats després de la seva reparació. En això treballen diversos treballadors, un d'ells és Giuseppe, que treballa en la fusteria. A més, compten amb tapisseria i ferreteria, i en el lloc on abans es trobaven les oficines de l'administració, ara es dedica a l'arquitectura. La fàbrica té una extensió total d'unes quatre hectàrees, amb menjadors.
Officine Zeron ofereix ajuda a persones refugiades i aturades. Encara que els serveis d'ocupació de Roma ofereixen serveis de formació, no paguen. “Nosaltres no sols oferim cursos de formació, sinó que si sorgeix algun treball el deleguem en les persones que han rebut aquest ensenyament”, diu Gigliarelli. Quant als sous, els diners que entra s'emmagatzema en una caixa comuna i a final de mes es paga a cada persona el seu sou. A conseqüència de les fallides, la propietat de l'edifici és ara del Tribunal de Roma i està a la venda en una subhasta de dos milions d'euros. Els membres de l'empresa recuperada estan en contacte amb les institucions: “La millor opció seria crear una cooperativa –parla Gigliarelli–, la qual cosa ens facilitaria molt el camí”.
Officine Zero no és l'única planta recuperada a Itàlia. Al febrer de 2013, quan el treball de l'empresa Maflow que treballava per a automoció en la zona de Milà va ser traslladat a Polònia, l'empresa va tancar: “Decidim que la fàbrica no podia tancar les portes i que, sense patró i amb l'autogestió, tornaríem a posar la fàbrica en marxa”. Actualment, Gigi Malabarba, membre del projecte Rimaflow, està parlant.
Els 15-20 treballadors acomiadats de l'empresa Maflow van començar a reparar la infraestructura derrocada de la fàbrica: “Durant els dos primers anys vam poder arreglar la maquinària de producció gràcies al treball voluntari dels treballadors”. Durant aquest temps se'ls van unir al voltant de 100 treballadors que havien estat acomiadats d'altres fàbriques i tota aquesta gent va començar a recuperar electrodomèstics, ordinadors i mobles.
També van començar a vendre productes de petites empreses i cooperatives: “Durant aquest temps guanyem legitimitat davant la ciutadania i no vam poder atacar-nos políticament –ha explicat Malabarba–. Sota el pretext que la nostra activitat comercial era il·legal, ens van imposar grans multes econòmiques i vam haver de destinar part de la producció fora de Rimaflow. Com no teníem finançament suficient, se'ns va ocórrer oferir un servei d'estacionament d'autocaravanes en un espai de la planta, ja que es va tancar un aparcament en la zona”.
Igual que en el projecte Officine Zero, en Rimaflow també tenen en l'horitzó fàbriques que en 2001 van començar a recuperar-se a l'Argentina: “Alguns països de Sud-amèrica estan creant una alternativa econòmica real per a fer front al capitalisme, començant per les classes socials més baixes”. El mateix volen fer a Roma, a Milà, al País Basc i en molts racons d'Europa.
Tots menjaven i bevien, semblaven alegres, però algun es movia inquiet entre l'aperitiu i l'aperitiu. Anava a rebre el premi per segona vegada, però era el primer que tenia a les seves mans. Estava nerviós perquè el monument havia d'arribar a l'oficina, Fotre. Els premis ARGIA... [+]
Encara que les coses canvien ràpida i vivament, hi ha coses que no canvien: Un d'ells és el lliurament dels Premis Argia. Això és el que li ha dit a aquest cronista un periodista forà que ha vingut per necessitat, i que ARGIA ha canviat molt abans de començar el lliurament... [+]
Onintza Irureta Azkune ha participat en la xerrada en nom del grup de treball d'ARGIA:
"Una de les milers de persones que componen la comunitat d'ARGIA ens ha dit recentment que a vegades la LLUM és fosca, que hi ha notícies dures que li mouen dins. Que fem una bona feina, però... [+]
Arizona
Actors: Aitziber Garmendia i Jon Plazaola.
QUAN: 26 de gener.
ON: Casa de Cultura de Berriz. en la plaça.
-------------------------------------------
Margaret (Aitziber Garmendia) i George (Jon Plazaola) han partit d'Idaho per a intentar salvar la frontera que... [+]