En el Pla Sectorial d'Incidència Supramunicipal d'Aroztegi falten dades molt útils per a avaluar l'impacte lingüístic, l'empresa ha donat algunes precisions sobre el projecte i es poden fer algunes previsions, però el projecte no diu d'on poden ser les persones que vindrien a Lekaroz a cobrir els habitatges. No és el mateix que siguin parisencs i madrilenys els nous habitants o que vagin gent per Lea-Artibai, Cinc Viles i Urola Costa. No és el mateix si es vol fer una previsió sobre com afectarà la comunitat de vascoparlantes de Baztan en el coneixement i ús del basc.

Mancant dades concretes, s'ha realitzat una previsió general en l'Avaluació d'Impacte Lingüístic que l'Ajuntament de Baztan ha elaborat conjuntament amb UEMA (Mancomunitat de Municipis Euskaldunes). Dades de suport són les infraestructures i serveis previstos en el projecte: camp de golf, camp de pràctica de golf i escola de golf; escola de jardineria; hotel de quatre estrelles de 135 dormitoris; restaurant d'alta cuina; 228 habitatges.

Per a l'avaluació s'ha tingut en compte la situació en la qual es complirien totes les previsions, és a dir, es cobririen 228 habitatges, amb un total de 684 persones per cadascuna d'elles i que viurien tot l'any en Lekaroz. A partir d'aquí, el projecte tindria un impacte negatiu, greu i crític en la llengua. En l'avaluació s'han dividit cinc apartats.

No s'espera gent de la zona

En el primer apartat han treballat la qualitat de vida. Els desplaçaments a Lekaroz s'aniran multiplicant, ja que els residents, que estan de vacances, i sobretot els que han anat al camp de golf, es desplaçaran d'un costat a un altre. Lligat a l'oferta turística de màxima qualitat, el nivell de vida augmentarà i, sobretot, s'incrementaran els preus dels habitatges. No s'espera que els nous habitants siguin de la Vall de Baztan o de les comarques adjacents, entre altres raons perquè a la Vall de Baztan hi ha 860 habitatges buits (cens 2001). Per tant, és molt probable que el nouvingut no sàpiga basc.

En el segon apartat s'analitza l'impacte del projecte en els negocis locals. Canviaria la tipologia de població i visitant, per la qual cosa la gent que s'acosti als comerços, hostaleria i establiments de la comarca seria diferent. Poden ajudar a transformar els serveis.

Possibilitat de desestabilitzar el model D

En l'apartat d'infraestructures destaquen els centres sanitaris i els centres educatius. Si els nous residents anessin residents, el nombre de matrícules augmentaria i en quin idioma es matricularien? En el municipi de Baztan, 11 de cada 15 localitats disposen de centres educatius, alguns amb un sol professor, és a dir, amb molt pocs nens. Els centres educatius més grans estan en Elizondo, el poble més poblat del Baztan (3.543 habitants), a l'escola pública Ikastola i D-IIP (inclòs el Programa d'Aprenentatge d'Anglès Model D). En els centres educatius de Baztan predomina el model D, en els últims anys no hi ha hagut sol·licituds per al model A i a les aules del model A hi ha pocs nens. L'arribada de nous nens a Baztan podria alentir l'estabilització del model d'immersió.

Els centres de salut porten temps lluitant pel servei en basc i no s'han donat grans avanços. Si els nous pacients anessin castellanoparlants seria més difícil avançar en el respecte dels drets dels vascoparlantes.

Baztan continuaria tenint respir?

En el quart apartat s'analitza si el projecte suposa un canvi en la tradició i cultura euskaldun de la zona, és a dir, en l'expressió i l'agenda cultural, en la gastronomia, en els costums, en l'esport. No es dubta que tindria un efecte negatiu. I l'últim apartat diu que el projecte Aroztegia influiria de manera crítica en les característiques sociolingüístiques de la població. Des del punt de vista lingüístic, les característiques de la població canviaran amb l'arribada de visitants, treballadors i residents.

I tornem a la reflexió inicial: seria erroni anticipar que el 75,5% dels vascoparlantes de Baztan baixaria i que el 61,2% dels vascoparlantes en ús seria un miracle?