En els últims temps s'ha sabut que els serveis d'intel·ligència de tot el món, encapçalats per l'Agència de Seguretat Nacional estatunidenca NSA, han acumulat les metadades de les comunicacions dels ciutadans en ingents quantitats, entre ells els obtinguts a través d'e-mail i telèfons mòbils.
Quan la gent –la més preocupada, la veritat, perquè la majoria es futa– s'ha sentit espiada, els caps de les forces de seguretat i els dirigents polítics han volgut tranquil·litzar-la dient que la confidencialitat dels continguts de les seves comunicacions està garantida. Les metadades guardades per les autoritats no són, en si mateixos, els continguts dels correus o de les crides; aquests són les metadades d'on es diu o escriu, on està el telèfon a cada moment (geolocalització), quin lloc web s'ha buscat o visitat... És molt o poc criticat?
El jove Ton Siedsma, resident a Amsterdam, s'ha ofert com la seva contrapartida perquè, en col·laboració amb la revista De Correspondent, li facin un seguiment i anàlisi de totes les comunicacions d'una setmana. El resultat, que també sorprendrà molts lectors d'ARGIA, l'ha comptat el periodista Dimitri Tokmetzis al febrer d'enguany.
Des de l'11 de novembre de 2015, Siedssa no ha fet res que no sempre fa: treballar, estar amb els amics, amb la núvia també. Això sí, una aplicació ha rebut durant vuit dies totes les comunicacions que Siedsma ha realitzat des del seu ordinador, igual que des del seu Telèfon intel·ligent.
El 18 de novembre la revista ha enviat als investigadors iMinds, de la Universitat de Gant (Flandes), i a la companyia Risk and Security Expert, a analitzar la col·lecció de metadades del Siedsma. Dimitri Tokmetzis, de De Correspondent, també ha realitzat les seves pròpies anàlisis.
El seguiment d'una setmana ha deixat més de 15.000 incidents o successos al llarg de la història. Cada vegada que el telèfon s'ha trobat amb una antena, així com cada vegada que ha pres o enviat un e-mail o ha connectat un lloc web, la marca Ton ha quedat amb un error de pocs metres.
També s'ha pogut cartografiar la xarxa de contactes de l'home, gràcies al trànsit telefònic i per e-mail que s'està registrant. De les aventures realitzades en la web, saben on s'ha ficat i quina ha buscat. Els investigadors també han pogut veure el tema dels missatges de correu. Per a finalitzar el procés, De Correspondent ha publicat Ton Siedsmaz que ha sabut amb un seguiment ràpid d'una setmana, excepte algun detall personal que no ha estat autoritzat pel propi arrendatari. I qui és Ton, segons el rastreig?
Es tracta d'un jove llicenciat que no ha complert trenta anys. Els e-mails que rep fan referència als llocs de residència i a les obres periòdiques dels alumnes. Treballa durant moltes hores i també passa molt temps al tren, pel treball. A penes torna a casa abans de les 20.00 i continua treballant a casa fins a molt tard.
La seva núvia es diu Merel. El seguiment no ha aclarit la coexistència de tots dos països. Cada dia s'envien uns 20 missatges de watsap, la majoria de les vegades quan Ton està fora de casa. Merel gairebé sempre li crida en l'estació central d'Amsterdam abans de prendre el tren. Merel té una germana que es diu Annemieke, una estudiant que encara avui, el títol d'un dels seus missatges al·ludeix a la seva tesi doctoral.
Lliçó d'Akuria
Tone estima les informacions esportives que se segueixen en nu.nl, nrc.nl i vk.nl. És aficionat al ciclisme, també practica. Llegeix novel·les escandinaves, i veient el que cerca en Google i Yahoo, també s'interessa per la religió. Pot ser que sigui cristià. Continua treballant en temes religiosos com Karen Armstrong, l'Evangeli de Tomás o The Messiah book Middle Ages, així com en temes de simbolisme en catedrals i esglésies. A Wikipedia li continua molt aquests temes.
D'una banda més frívol, Tone escolta en Youtube “Sweatpants” de Jerry Seinfeld i “Never Gonna Give You Up” de Rick Astley. La pel·lícula compte la història de Roy Donders, una de les actrius més famoses de la tele-realitat holandesa.de Correspondent explica més capritxos de Ton, que tothom reconeix als seus amics més pròxims. Ah, i s'obstina a aconseguir un bon casc d'àudio amb Bluetooth si és possible.
Tone utilitza tres adreces de correu diferents, una de treball i altres dos de contacte. En registrar-se en les seves adreces i en l'apartat “Gaia”, els investigadors conclouen que és tecnófilo, a més de vestit. Li agraden les tecnologies de la informació, la seguretat en la informàtica, la defensa de la vida privada, Internet i les llibertats.
Sovint envia missatges xifrats amb el sistema PGP. Sovint realitza cerques sobre programes base de dades tipus SQLite. Participa habitualment en fòrums tècnics en els quals busca informació sobre anàlisi i registre de dades.
També segueix de prop el món dels hackers i el dels experts en pet pornografia. “També sospitem que l'Esquerra Verda és un seguidor del partit polític holandès”, afirmen en l'anàlisi. Com a exemple de com es controlen les anades i vingudes d'un ciutadà, De Correspondent ofereix un gràfic en internet amb tots els moviments que Siedsma ha realitzat el 13 de novembre.
Gràcies a les petjades deixades en la xarxa pel telèfon i l'ordinador, els investigadors han pogut concloure que Tone exerceix de jurista en l'organització Bits of Freedom (amb la paraula bit, Fragments de llibertat o Bits de llibertat). En les seves relacions esmenta moltes vegades les lleis de la Unió Europea sobre aquest tema, com la policia i els serveis d'intel·ligència treballen amb xarxes de pet i pornografia. Es parla molt de les campanyes que porta Bits of Freedom en els correus electrònics enviats i rebuts, tal com mostra el simple visionat del seu títol.
La companyia Risk and Security Expert conclou que “Siedsma està molt ben posicionada dins de Bits of Freedom per a observar la visió global de la situació, una cosa important des del punt de vista dels serveis d'informació”. Quant als amics de Ton Siedsman, els investigadors els han classificat en tres grups, encara que pel tracte previ amb Akuria, s'han negat a creuar les relacions amb les trucades telefòniques per a respectar fonamentalment la intimitat dels amics. Ho haurien fet fàcilment si haguessin volgut.
Per si no fos prou, els analistes d'iMinds han aconseguit entrar en els comptes de Twitter, Amazon i Google del Siedsma, jugant amb les claus que fa pocs mesos escapaven dels seus sistemes de seguretat. Tone ha pogut veure suposadament comunicats secretament i també les compres que haguessin pogut fer per ell si ho haguessin volgut. Si ho han fet tot amb un seguiment ràpid de vuit dies, imagina't que els serveis d'intel·ligència...
Sabem que la intel·ligència artificial està representant molts camps en l'ésser humà: confort, velocitat, eficiència... Ens han fet creure que l'esforç humà és un obstacle en les necessitats de velocitat d'aquest món capitalista. Les agressions per a reduir les nostres... [+]
Un pare de Bilbao m'ha preguntat sobre el protocol d'educació secundària que s'està elaborant en l'AMPA entorn dels mòbils.
Tal com he llegit en la web del Govern Basc, al gener de 2024 es va parlar en els centres educatius sobre la regulació dels mòbils, que no existirà cap... [+]
Wikipedia.org considera que Gish gallop (galop de Gish) o la metralladora de fal·làcies "és una tècnica de controvèrsia que ataca a l'oponent amb el major nombre d'arguments possibles, sense tenir en compte l'exactitud o solidesa d'aquests arguments" i tindria com a efecte... [+]