Al costat del títol del llibre apareix una pregunta: totes les vacunes són necessàries, efectives i segures? Vostè mateix va contestar.
És clar que algunes vacunes són necessàries, i en això coincideixen tots els professionals de la sanitat. Solen ser vacunes eficaces, bastant segures… La necessitat d'altres –de les quals han entrat en el mercat en les últimes dècades– és més incerta, han entrat massa ràpid en el mercat, sense investigar prou, i per tant, la seva efectivitat i seguretat estan en dubte. Però sobre les vacunes es donen missatges massa genèrics: per als quals les veuen amb bons ulls, totes les vacunes són bones, i viceversa. Jo tenia el propòsit d'analitzar cadascuna de les vacunes. No vull criticar el sistema de vacunació, però sí que mostrar les irregularitats.
Hi ha els qui pensen que la seva postura és el mateix que ser anti-vacuna.
No cessa de rebre atacs. Avui dia es considera anti-vacuna a qualsevol persona que critiqui o qüestioni qualsevol vacuna als sistemes de vacunació. És una estratègia perversa, no sé molt bé qui l'ha promogut. Quan s'augmenta la crítica a les vacunes es posa en marxa tot un sistema que insulta i humilia a tot el que té un punt de vista crític, incloent-hi alguns metges: als quals no ho som se'ns diu oponents de les vacunes.
En el llibre dius que són els pitjors enemics de les vacunes, precisament els que més destaquen en el missatge al seu favor.
Amb aquesta frase vull dir que el que perjudica els sistemes de vacunació és el cientisme que els envolta, és a dir, el fonamentalisme científic, que fomenta l'insult i la humiliació a través del terme “contra les vacunes”. Donar un missatge a favor de les vacunes sense sentit comú i, en molts casos, sense rigor científic, genera la desconfiança de molts ciutadans i ciutadanes. Malgrat comptar amb una minoria, el nombre de persones amb un punt de vista crític continua augmentant, totes elles considerades com anti-vacunes.
Com es comporten els metges?
La majoria creu cegament en les vacunes i sol estar d'acord amb el cientisme que els envolta. Molts metges no són crítics amb els medicaments, per la qual cosa tampoc ho són amb les vacunes.
Els casos de grip aviària (2005) i grip a (2009) van ser determinants per a acabar amb la bona reputació de les vacunes.
Sí, havien tacat la imatge de les vacunes. A més, mentrestant, entre 2007 i 2008, va començar a administrar la vacuna del papil·loma a tot el món. Els primers danys causats per aquesta vacuna es van conèixer en 2009, coincidint amb el de la grip A. Tot això va fer que molts ciutadans es preguntessin si totes les vacunes són perfectes o si hi ha unes altres que mereixen la crítica.
Vostè ha anunciat que la vacuna del papil·loma serà el major escàndol de la història en l'àmbit de la sanitat. No obstant això, no sembla que s'hagi creat un ampli corrent d'opinió contra ell, com en el cas de la grip A, per exemple.
Hi ha una contradicció entre l'interès dels ciutadans pel tema i la mesura de l'escàndol. El nombre de cerques sobre el papil·loma ha augmentat molt en Internet i portem molts casos per danys en el nostre bufet, però quan tenim una notícia pràcticament no l'esmenta cap mitjà. Crec que s'ha donat l'alarma en els mitjans de comunicació, advertint que no hi ha informació crítica sobre les vacunes, per a no perjudicar el sistema de vacunació. Però, com he dit abans, s'aconsegueix l'efecte contrari; molts ciutadans s'adonen que s'està ocultant la informació, i això els porta a oposar-se a totes les vacunes.
Com ha esmentat la postura dels mitjans de comunicació... Un manifest difós per l'Associació d'Informadors de Salut de l'Estat espanyol (ANIS) recomana que quan s'informi sobre el mal causat per una vacuna, s'esmenti la necessitat de totes les vacunes.
Així és. La major associació de periodistes que treballen en temes de salut està adoctrinant en la línia que interessa al Ministeri de Sanitat i als laboratoris. Puc documentar –perquè en els jutjats actuem contra ells– que el ministeri i els laboratoris actuen conjuntament en aquestes qüestions.
La vacuna contra l'ébola acaba de ser descoberta.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va concedir als laboratoris en 2014 una gran facilitat, com ja s'havia fet amb la grip A, perquè localitzessin aquesta vacuna com més aviat millor. Això té un costat bo, però també és criticable: a quin hem estat esperant? L'ébola és conegut des dels anys 70. Hem d'esperar fins que sembli que l'epidèmia afectarà a tota la humanitat? D'altra banda, donar aquestes possibilitats als laboratoris pot ser una espasa de dues boques. En el cas de la grip a, se'ls va administrar la vacuna i, a més de l'escàndol econòmic, la vacuna va provocar reaccions adverses. En el cas de l'ébola, el mateix: en lloc que el laboratori públic busqui constantment noves vacunes eficaces i segures, esperem que estigui en l'epidèmia més alta per a rebutjar tots els cànons de producció de medicaments i donar a les companyies l'oportunitat de vacunar-se de manera ràpida i ràpida; tots sabem que les vacunes no s'han de fer massa ràpides, perquè no hi ha temps suficient per a mesurar la seva eficàcia i la seva seguretat. El sistema sanitari mundial és molt dolent i no deixa d'apostar per les companyies farmacèutiques.
“Konturatu nintzen kazetari lana ez zela nahikoa. Bai, jende askorengana iristen nintzen, baina aldaketarik eragin gabe. Eta orain bost urte Almodóvar & Jara abokatu-bulegoa sortu nuen, osasungintza gaietako zuzenbidean aditua den Francisco Almodóvarrekin batera. Bulego berezia da, abokatu bat eta kazetari bat gaudelako, biak maila berean, eta beharbada multinazional farmazeutikoen aurkako auzi gehien daukan munduko bulegoa gara, AEBetakoak aparte utzita”.
En Osasunbidea 11 metges guanyen 230.000 euros a l'any, una de les pràctiques 18.000 euros
Eh Bildu ha demanat aquest dijous al Govern de Navarra, en el ple del Parlament de Navarra, que investigui i corregeixi aquesta situació. UPN i pp s'han sumat a la petició, i el... [+]
Bi erizainetatik batek lanean eraso sexistak jasaten dituela azalerazi du Erizainen Ordenak joan den urte bukaeran egin ikerketak. 21.000 erizainek ihardetsi dute, sektore pribatu, publiko eta liberaletik. Hauetan 2.500 gizonak dira.