Article 143
Igual que a l'arbre, és cultura posar l'arbre damunt i subjectar les branques. Gran coneixement, cultura. En cas contrari, trencant les branques i deformant-les, ajudaria a una planta que seria rapaç i donaria al seu torn un nou futur. Cultura: treballar. Ajudar a créixer. A vegades fins al punt de ser una planta completament diferent. Fem una nova planta amb nosaltres mateixos.
Tenen un bonic i espectacular exemple a Formentera. Espectacular, de veritat, un d'aquests que mereixen una visita. Ens movem més lluny per a conèixer un munt de coses pitjors... Es diu “Na Blanca d’a Mestre” i és una figuera, Ficus carica. Viu en Es Pla d’a Mestre, té uns cent anys i fa una ombra de 356 metres quadrats.
La figuera és un arbre que entra en vigor i que creix ràpidament una vegada pegat. Però és de fusta feble, tova, blanquinosa. Perquè creix ràpid o perquè vol créixer més ràpid? Quina és la raó per la qual no es fa la fusta dura? D'una banda, la falta d'una fusta sòlida i gasiu permanent permet un creixement ràpid. Necessita menys energia. Creixerà més ràpid. D'altra banda, la creació d'una fusta tova fa que les branques s'inclinin i caiguin al poc temps. Quan toqui terra, li donarà arrels i allí, per aquesta branca, creixerà la nova figuera lligada a la seva mare. A ella també creixen les branques, s'ajupen, s'arrelen, es peguen i tornen les plantes noves; una cadena que no acaba mai. De donar la pau a la figuera, aquesta aconseguiria tota la volta al voltant, formant un arbre sorgit de la branca, cada vegada més ample, ampliat i ampliat, que seria una gegantesca i única figuera.
Això és “Na Blanca d’a Mestre”. Les branques que tendeixen a corbar-se a mesura que creixen han estat substituïdes per una crossa, una ullera. Les branques marxen cap endavant, recolzades en l'àgape, i el nou tema i el nou futur. Fins als 356 metres quadrats de figuera, comiat de grans ramats de cabres i ramats. És una lliçó d'arquitectes. Diuen que és una construcció. Jo dic que és cultura, un monument que sostenen 143 temes. En 1992 li van donar aquest nom, pel que sembla el de major graula d'Europa.
El febrer passat. Adeu a l'hivern i benvinguts a la policia municipal, a la gespa o a la gespa. És bonic que t'ennegrecas, però per a una pròxima vegada deixaré aquest camí. Encara vull tirar de la fusta...
L'altre dia Berria portava la història de la desolada façana... [+]
De la fusta sorgeix més que estella, entre altres expressions... Però el proverbi diu: "Estella per la fusta". Volta del queixal: de la llavor a la planta, llavor a la planta. Molts d'ells han estat Gotzon Garate. Preparada per al gaudi?
Quina fusta, quina estella. Quin tronc,... [+]
Fustes dures, resistents, que hauran de suportar molta tensió i força, es tiraran en aquestes tenebres, com deia l'altre dia. Si per casualitat et talles algun arbre per a aconseguir una fusta d'aquest tipus, la lluna minvant de febrer es tancarà amb un mes, i aquests són els... [+]
L'hivern sol ser l'època de la fusta i la fusta. La majoria dels quals s'usen en la nostra cultura es tallen a l'hivern. Les fustes resistents, resistents, resistents a la tensió i a la força, es tiraran en aquestes llunes. Els treballs de demolició de troncs que donin lloc a... [+]
Les condicions meteorològiques han acabat; l'aigua, l'aigua i l'aigua. De què parlar a l'ascensor o en la parada de l'autobús? No hi ha novetats i cal començar a tirar d'una altra cosa per a contar històries. L'avantatge que es diu que fa mal temps, cal pensar... El fang ha tornat... [+]
El carrozillo o caragol (Rhamnus alaternus) no és abundant. És berozale i viu molt bé entre altres arbres i arbustos que comparteixen aquesta mateixa afició, com l'arboç (Arbutus unedo), la surera (Quercus suber), el lauro (Laurus nobilis), la maternitat (Quercus pyrenaica)... [+]
L'última vegada que vaig estar envoltat de tu. Jon Maia s'ha fet càrrec de la força que té el bosc i l'arbre sobre nosaltres, i de la influència que té en la nostra cultura per a fer un d'aquests grans documentals; Gutik Zura es diu Gutik Zura i qui vulgui ajudar amb uns... [+]
Biolina jotzen det. Biolin-jotzaile baino harpa-jotzaile hobea naiz, baina biolina dut bizibide. Uda beroa; beroak luze jotzen du. Guk jo eta berak jo. Uda partean dut nik pagotxa, kontzertu korda. Alferra, udan, lehenaz gain, harrotu egiten da, eta batzuek kontzertu batean edo... [+]
Umeak ginela, txakurren bat azkura baretzeko edo arkakusoak haizea hartzera bidaltzeko hankarekin hazka egiten ikusten bagenuen, “gitarra jotzen” ari zela esaten genuen. Txakurrek, ez dakit, baina zakurren batek joko du biolina. Biolin-jotzaile zakurren bat izango... [+]
Els arbres, arbres i arbustos es mejillan, poden i encongeixen. A vegades llangardaixos i brots, a vegades ramitas, bufones banyes, i fins i tot branques dures. Li ho vaig llevar i vaig deixar la ferida de retorn.
Tallem les plantes per a donar-li una forma determinada: per a... [+]
L'ambient de sang sol ser cada hivern. Tisores, mascles, porcs, motoserres... podes amb tall! Els judicis estan disposats a dictar sentència. Massa jutges indiscrets. Molts cascos de cap calent. Despietats.
No sabem on tenen el cor els arbres que es poden. Hi ha molts estudis... [+]