A la fi de febrer de 2016, la teleserie en basca és l'única que es pot seguir en televisió setmana rere setmana. Lluny queden els temps en els quals s'emetien simultàniament tres sèries de televisió en ETB. Al gener van deixar d'emetre la seva penúltima aposta (Aitaren Etxea) i a la fi de febrer acaben de començar a oferir l'opció de llevar Eskamak. Tota la primera temporada ha estat gravada per endavant, i les audiències decidiran si es farà la segona o no. Avui dia, per tant, no està en marxa la gravació de sèries per a televisió.

Buit amb molts forats

No són pocs els que han denunciat amb preocupació aquest buit. Leire Palacios, crítica televisiva en Berria, afirma que al costat de Goenkale s'han perdut més d'una sèrie de televisió. “Hem perdut una cultura construïda al voltant d'ell: un corpus d'enriquiment lingüístic, una escola d'actors, una escola de guionistes, una escola de realització, etc.”. A tot això cal sumar, per descomptat, desenes de professionals que han perdut el seu lloc de treball.

No falta que, seguint les indicacions de Palacios, hagi mirat el tema des de la vora de la sociolingüística. Així deia Jose Luis Aranguren “Txiliku”, guionista responsable de Goenkale en Berria: “El color del basc dona cremes. Si li llevem la ficció a la llengua, es va acabar”.

L'escriptor i guionista Lander Garro també es mostra preocupat per la situació actual, màximament quan es té en compte que l'afició per les sèries s'ha disparat. “La gent, inevitablement, ha de recórrer sistemàticament a l'idioma estranger per a satisfer la seva afició. A això se suma el salt qualitatiu que les sèries han donat al llarg del món, tant estèticament com conceptualment. I en el nostre, en canvi…”.

ETB com a principal responsable?

Urtzi Urkizu, periodista de Berria, segueix molt de prop els detalls de la televisió pública basca en general. Diu que té l'obligació d'oferir al públic continguts variats, incloses les sèries. “La Llei d'EiTB diu que té com a objectiu la promoció del basc i la cultura basca, i la kara és una de les potes fonamentals de la cultura basca”. Considera que la marca d'ETB està molt feble i que, en aquest cas, l'emissió de sèries de qualitat seria un gran benefici per a EiTB.

En aquest treball, afirma que s'hauria de mirar menys a les audiències i més al producte que s'ofereix. “Pot ocórrer que en la primera emissió de televisió una sèrie no doni una dada d'audiència molt alt, però després es difongui molt en la xarxa. Tenir més paciència no seria dolent”.

A més de la baixa audiència, sovint s'esmenta l'alt cost com a motiu per a no produir més sèries. Malgrat reconèixer que fer televisió és car, a Urkizu no li sembla que sigui raó suficient per a explicar la falta de sèries de televisió. “La clau està en com gestionar els diners: Amb els diners que es gasta per a alguns programes d'ETB2 es poden fer més sèries en basca”.

A més d'ETB, també arriba Hamaika Telebista a la major part dels racons d'Euskal Herria. El director Iñaki Uria i el periodista Inaxio Esnaola han afirmat que no disposen dels recursos econòmics suficients per a dur a terme el projecte. “La falta de recursos només pot ser superada per un treball de gran voluntat”. En opinió d'Uria, ETB ha de ser interpel·lada: “El que necessitava de motor i tractor audiovisual, està convertit en un ancora”.

En canvi, Urkizu no creu que calgui deixar tot en mans d'ETB: “La responsabilitat és compartida. Per exemple, des de les institucions públiques es poden organitzar concursos o projectes perquè els creadors puguin desenvolupar nous productes de qualitat”.

En comptes de la d'Epoca, la de Temporada

Un indicador a tenir en compte no és el nombre de sèries que estan en marxa per a jutjar la salut de la institució en basca. Quant al fons, el salt entre les sèries internacionals i les de basca també és important. Quina va ser l'última sèrie basca que, ansiosa per veure el pròxim capítol, el va obligar a llevar-se les hores al somni? O el que et va fer sentir-te incòmode mostrant els aspectes més foscos de la nostra societat?

El bloguer d'ARGIA Gaizka Izagirre, expert en sèries internacionals, creu que les produccions basques no estan a l'altura del que es fa fora d'Euskal Herria. “L'escassetat de recursos no significa que no hàgim d'arriscar. La clau està a treure tot aquest deliri de la nostra realitat i tractar històries valentes”. Diu que és hora de deixar l'humor i el conflicte històric i de treballar en altres línies.

De la mateixa opinió és Lander Garro, qui també des del punt de vista econòmic considera que és el més raonable: “La clau és invertir en idees, en el guió, i prioritzar històries simples des del punt de vista del plantejament que no comportin grans pèrdues des de l'atrezzo o el vestuari. Si jo estigués en la direcció d'EITB, no faria ni una sola sèrie d'epokas”.

No obstant això, a Leire Palacios no li sembla que la sèrie que pot influir en la memòria històrica sigui necessàriament insulsa o desatrevida. “Es tracta de saber en quins paràmetres es construeix el punt de partida; si es tracta de fer un producte capaç de fisurar, generar inquietud i enriquir d'alguna manera a l'espectador, o de produir una sèrie enquistada i barata que aconsegueixi dades acceptables. Amb l'última aposta (La Casa del Pare), desgraciadament, no s'ha aconseguit ni l'una ni l'altra”.

Sèries Web i Passades de Treball Amateur

També es tracta de sèries que es produeixen fora de la lògica de les cadenes de televisió convencionals, incloent-hi sèries web destinades a ser difoses a través de Youtube o similars. Des del que es fa en societat fins al que es compon d'actors coneguts, hi ha en la xarxa exemples de tota mena de possibilitats. Alguns d'ells, amb molt pocs recursos, han aconseguit arribar a milions de persones. És el cas de Malviv, una dona que compte el succeït en un barri inventat de la capital andalusa. El primer capítol es va completar amb un pressupost de 40 euros, i després de l'èxit obtingut, la sèrie original per a la xarxa s'ha estrenat en diverses cadenes de televisió.

També s'ha posat en marxa una sèrie de webs en basca: El Deus dirigit per Aner Ansorena no és perfecte. Joventut actual

relata amb humor les peripècies d'un poble duent a terme uns certs estereotips. Urtzi Urkizu opina que necessitem més. “No sé per què no es fan més, també és responsabilitat dels creadors la incorporació de projectes frescos i innovadors”. També Gaizka Izagirre diu que hi ha mitjans per a això: “Avui dia és possible fer una producció que es pot veure amb pocs diners, perquè hi ha aplicacions gratuïtes i hi ha cambres relativament barates en el mercat”.

En canvi, Garro diu que l'amateurisme sempre és dolent, perquè la vida diària és molt cara. “L'equació és molt simple, si vols viure, necessites algun ingrés. Jo sé que si proposes una iniciativa d'aquest tipus en el món basc et vindran tots donant palmades i palmes d'esquena. Tu tindràs el seu dolç aplaudiment, però el frigorífic està buit”. En aquest sentit, veu difícil fer sèries web. “Una altra cosa és encertar amb el guió i voler comprar les televisions australianes. Però aquí no hi ha molts bons guionistes, i és normal: el que anomenen pedrera és contar històries de María Luisa”.