"Hem de transmetre la història de la comunitat LGBT"
- Nicolas Leport-Letexier, vestit amb vestit de serora, té un gran plaer a qüestionar l'heteronormativitat. En 2007 va votar per a ser la Serora d'Indulgència Eterna, assumint el compromís militant de transmetre la història de la comunitat LGBT. El moviment fundacional de San Francisco en 1979, compte en l'actualitat amb unes 1.300 seroras. El conclau que se celebra a Berlín cada quatre anys és el que se celebra al setembre.
T'atreien.
Vaig acceptar la meva homosexualitat en aquella època. Vaig començar a descobrir les lluites que portava la comunitat LGBT i vaig rebre grans lliçons. Les seroras em semblaven excel·lents, però la forma de les accions m'irritava, em semblaven massa extremes. Perquè soc un noi ben educat, de bon consens. El suïcidi d'un amic va ser un electrotxoke i em vaig decidir a sortir de l'afable. Vaig començar el procés en 2006 i un any després estava en serora.
El moviment és agnòstic.
Pobre, agnòstic i ridícul, aquest és el nostre. Absolutament seriós i al mateix temps absolutament tot és nostre. Deixem a un costat la vergonya i la culpa i reivindiquem l'alegria de viure.
Els primers van aparèixer els dilluns de Pasqua de 1979 en el barri de Castro gais i lesbianes de San Francisco, amb metralletes roses falses entre les mans.
“Mata a un homosexual per a aconseguir l'amor de Déu” es repetia en plena època en Anita Bryant, la dreta cristiana i dura estava cremant. Era una crítica sobre aquest context. Al mateix temps, era una crítica interna de la comunitat LGBT. Era l'època de Castro cloni i van voler criticar aquesta ultragiconería masclista heteronormada. Set dels deu activistes que combatien l'heterocentrismo pertanyien a Radical Faeries.
L'acció va tenir un gran ressò.
Sí, el que anava a ser un acudit insensat entre amics va tenir un ressò terrible. Immediatament es van adonar que omplien un forat. Es van adonar que, vestits de serora, una multitud li confiava una missió espiritual.
La SIDA va aparèixer un any després.
Sí, havia aparegut aquesta xacra negra que encara no es deia la sida. Aviat van reaccionar; van ser militants entusiastes, van començar campanyes de comunicació formidables i es van repartir diners als malalts.
L'expressió de la serora s'hauria accentuat.
Amb tota claredat. L'Església no enterrava als morts per sida, perquè estaven morts per “càncer de gai”. Eren drames terribles, traumes enormes. El 70% dels gais de San Francisco van morir durant deu anys! Un hecatón tremend, la qual cosa va passar en el silenci. Ronald Reagan mai va pronunciar la paraula SIDA durant el seu mandat. Els cristians deien que la conseqüència dels seus pecats era que els metges no tenien res a proposar i els polítics consideraven que els afectats eren homosexuals, drogoaddictes i prostitutes i que la societat podia passar sense ells. Moltes persones s'acostaven a les seroras demanant a cadascuna d'elles l'enterrament simbòlic del seu nuvi o el matrimoni simbòlic abans de morir.
Una dècada terriblement negra.
A tot això cal afegir un ambient de pànic. No sabíem què era ni com es trobava. Com a assoliment l'emancipació i la llibertat, heus aquí la desgràcia... No som conscients de la magnitud del traumatisme. La passió que subjeu en la lluita pels drets dels homosexuals la trobem en aquestes vivències. Va ser molt fort i pel que sembla molt ric. Per raons personals, algunes seroras es van anar de San Francisco i van crear convents a les ciutats a les quals arribaven. Aquesta lluita també fomentaria la participació dels pacients en la recerca mèdica. La comunitat LGBT i, sobretot, el grup Act Up, el va imposar de manera urgent.
La sida segueix endavant.
En l'època, els homes blancs privilegiats de l'Oest morien en la major indiferència; per això, al final, era una resposta. La pesta continua a Àfrica, també en la indiferència. Aquí, la majoria dels afectats són immigrants, joves amb un entorn no privilegiat i dones transsexuals; no són atractius, no es parla molt de la sida. Per això dic que hem de transmetre la història de la comunitat LGBT, tant pel bé de la vella generació com pel bé de la més jove. Sapiguem que en la major indiferència, la SIDA va matar a tota una generació de gais.
En què consisteix el xoc entre una societat heteronormada?
L'impacte depèn del context. Als pobles com França, a més dels nazi i els catòlics integristes, les reaccions més fortes les tenim dels gais, que diuen que som caricaturitzats i que no tots som plomalls. Continuem criticant el mal humor d'aquests gais i lesbianes. A París mai sortim solos perquè és perillós, a San Francisco som gairebé una institució. En el món del caseriu, no obstant això, no s'imaginen que pugui haver-hi una cosa semblant. La tolerància està condicionada per la falta de visió, per a ser acceptada cal ser heteronormada en el món rural. Comprenc que no tingui el desig de ser la bandera de la subversió tota la vida... Però aquest és el deure dels serores. La disfressa atreu i amb el discurs polític sorprèn la gent. Així que sí, després de 35 anys, continuem interrogant i agitant a l'heteronorma i al patriarcat.
“Mugimendu altermundialistan nenbilen buru-belarri. Geneseko G-8aren gailurrean, Carlo Giulianiren erailketak izugarri inarrosi ninduen eta ohartu nintzen ez nintzela ideientzat hiltzeko prest. Nonbaitik ere, garai horretan Betiereko Induljentziako Serorak geroz eta gehiago gurutzatzen nituen manifestazioetan. Haienak funtzionatzen zuela ohartzen nintzen”.
Ikaslez lepo zegoen Leioako Hezkuntza Fakultatea pasa den asteazkenean, Samantha Hudson zetorrelako. 1999an jaiotako Mallorcako artista, abeslari eta influencer transgeneroa da. Kantatzen Duen Herria topaketetako izarrak ilara amaigabea zuen selfie eta autografoak emateko, eta... [+]
1984an ‘Bizitza Nola Badoan’ lehen poema liburua (Maiatz) argitaratu zuenetik hainbat poema-liburu, narrazio eta eleberri argitaratu ditu Itxaro Borda idazleak. 2024an argitaratu zuen azken lana, ‘Itzalen tektonika’ (SUSA), eta egunero zutabea idazten du... [+]
