La seva missió serà dirigir el centre BC3 en l'era post-parisenca. Quines són les característiques d'aquesta etapa? Què ens portarà el Conveni de París?

París ha definit una consciència que tant les causes del canvi climàtic com les seves conseqüències són cosa de tots els països i que a tots ens correspon fer alguna cosa. Els governs no han acordat compromisos concrets, sinó compromisos concrets. També a comunicar-los de manera transparent i periòdica i a fi d'establir objectius més ambiciosos en cada comunicació. Es tracta d'una manera més suau de dir “ens comprometem”, que s'allunya dels objectius molt rígids que establia el Protocol de Kyoto, però només per als països desenvolupats. A París, així mateix, s'ha reconegut que alguns països ja estan sofrint els efectes del canvi climàtic. Però jo crec que el major avanç és el mecanisme que s'ha establert per a donar a conèixer els compromisos que un assumirà.

Però no s'han establert mecanismes coercitius per a l'execució d'aquests compromisos.

Hem tingut un mecanisme d'aquest tipus: Protocol de Kyoto. I no hem avançat molt, perquè el rigor ens ha portat a plantejar objectius modestos. A més, la parafernàlia que es va organitzar per a complir aquests objectius era molt complicada i, d'altra banda, en molts casos no hi ha hagut voluntat política: alguns no van signar, uns altres surten... Hi ha hagut alguns assoliments, però quantitativament el resultat de Kyoto ha estat modest. París vol iniciar un nou procés. Entre Kyoto i París ha augmentat molt la consciència sobre el problema, perquè tenim més proves dels impactes del canvi climàtic; al mateix temps, sabem molt més de les eines que podem utilitzar per a combatre'l. Ara queda per veure quina és la veritable voluntat. Els compromisos que cada Estat va enviar abans de París no són suficients, cal continuar empenyent al fet que l'ambició creixi.

Ho van empènyer, però no ho van forçar...

S'ha dit que el Conveni de París no és legalment vinculant i sí que ho és. És vinculant amb les obligacions contingudes en aquest: informar sobre els compromisos i establir objectius cada vegada més exigents. La diferència amb Kyote és que París no estableix un compromís absolut previ. En qualsevol cas, el Protocol de Kyoto segueix aquí. En aquest moment està pendent de ratificar el segon període de compromís. Si es confirma un nombre mínim d'estats, aquests països poden seguir la ruta de Kyoto, a més de la de París.

Anem tard? L'acord global que s'ha pres a París anava a ser aconseguit en la cimera de Copenhaguen en 2009.

La lluita contra el canvi climàtic exigeix un canvi radical en les estructures de l'economia, que no s'aconsegueix d'un dia per a un altre, sinó que requereix un gran procés de reflexió. Crec que l'emergència que ens genera el canvi climàtic s'està accelerant per un procés que és necessari d'una altra manera. I dic que és necessari, entre altres coses perquè els nostres recursos són limitats.

París ha reforçat la idea que el canvi climàtic és responsabilitat de tots, com vostè diu. Però els països en desenvolupament li ho han dit als rics: si hem d'implicar-nos en aquesta lluita, ajudeu-nos a no alentir el nostre desenvolupament.

Aquest ha estat un dels grans debats de la UNFCCC (Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic) des de la seva creació en 1992. Des del primer moment, un dels pilars de la Convenció és el principi de les responsabilitats comunes però diferenciades [totes tenen responsabilitat però no en el mateix grau], el que ocorre és que des de llavors la frontera entre les dues parts s'ha difuminat; les economies emergents, per exemple, estan ara entre els dos blocs. Aquestes economies han intentat que es respectés el repartiment original de responsabilitats, mentre que els països més desenvolupats volien difuminar-ho. I París ha mantingut aquesta separació, però no tan absoluta. La responsabilitat ara, a diferència de Kyoto, és de cada Estat.

Una campanya mundial reclama que el 80% de les famoses reserves de combustibles fòssils siguin enterrades per a evitar un desastre climàtic. Què opina vostè?

Si és possible, no em sembla mala idea. Caldria veure si tenim altres vies per a generar energia suficient. I en els pròxims anys poden aparèixer elements que poden donar lloc a l'aparició de balances en l'un o l'altre costat. Suposem, per exemple, que la fusió nuclear sigui operativa; seria més fàcil enterrar combustibles fòssils.

Creu que podem arribar a la descarbonització total de l'economia? És a dir, no emetre gasos d'efecte d'hivernacle.

Crec que sí. Sobretot, perquè parlem de combustibles finits.

Una de les línies de recerca del BC3 es refereix als possibles impactes del canvi climàtic en la salut humana. Quins impactes tenen?

Un dels temes que més preocupa la societat i als sistemes de salut en els últims temps són les onades de calor. Un altre problema és que els vectors de determinades malalties, fonamentalment algunes espècies animals, s'estenguin a camps cada vegada més amplis. La sanitat ha de tenir en compte aquests nous reptes i adaptar-los. Un altre impacte sobre la producció d'aliments. A Àfrica, per exemple, tenen molt poc temps per a sembrar llavors, si volen aconseguir una bona collita. El canvi climàtic està provocant canvis en aquests trams, que en si mateixos no són per a bé ni per a malament, però que molts pagesos desconeixen. Segueixen siembrando a la manera de sempre, i tenen collites menys abundants. Avui dia hi ha molts projectes que ajuden a adaptar-se a aquests agricultors.

No sé si has llegit l'últim llibre de Naomi Klein (This changes everything, Això canvia tot). Un dels principals missatges que dona és que portem més o menys el mateix temps organitzant els cims enfront del canvi climàtic i globalitzant el comerç internacional. Les decisions que es prenen en els cims del clima i les que pren l'Organització Mundial del Comerç (OMC) són sovint contradictòries, però sempre prevalen les de l'OMC. Estàs d'acord?

Si cada debat va pel seu propi camí, es produeixen aquestes coses, i no fa falta dir quin efecte té la MMA. S'ha vist que en la UNFCCC, quan s'ha debatut sobre alguns aspectes que afecten el comerç, alguns països han bloquejat les negociacions.

És una festa posar obstacles als esforços en matèria de canvi climàtic.

Malgrat les dificultats, s'ha avançat. I crec que aquests obstacles seran cada vegada més petits perquè hi haurà una major sensibilització. És més, cada vegada serà més evident que el canvi climàtic pot perjudicar també el comerç internacional. Com he dit abans, davant un repte al nivell del canvi climàtic, es necessita un canvi de model econòmic seriós, i això necessita temps. Sovint, després de molts petits avanços, arriba un gran salt, no se sap quan. Quan el risc de canvi climàtic és prou evident com per a vèncer la pusil·lanimitat d'alguns, veurem grans avanços. D'altra banda, crec que moltes de les grans companyies són cada vegada més sensibles al problema, alguns s'han compromès a prendre mesures.

I qui ha de fer el seguiment d'aquests compromisos? La UNFCCC?

La UNFCCC no pot, no és la seva funció. En tot cas, els propis governs. A través de normatives internes, poden promoure una major transparència, per exemple a través de l'etiquetatge; que s'expliqui l'origen de cada article de consum, l'impacte climàtic que ha tingut la seva producció… Però la UNFCCC no pot regular el sector privat. D'altra banda, les companyies privades també participen en els cims del clima, la interacció és cada vegada major. Se'ls acusa que els passos positius que donen no tenen un altre objectiu que justificar la seva imatge, però bo, si els fan, els donarem la benvinguda.