No ho nego: Des que Gorka Bereziartua ho esmentés, en aquell llunyà 2008, per a obrir aquest espai que acull obres literàries que no són novetat, he tingut entre les lectures volgudes Itzalen de Juan Garzia Garmendia. Imagina't, si s'organitzés una manifestació, i a més de l'adhesió de Bereziartua, jo també signaria perquè Garzia torni a escriure –després de la publicació de la novel·la Fadoa Coimbran en 1995 no ha tret cap llibre de ficció–.
Broma, o una cosa així. En una conversa memorable –pel que deia, però també per la seva habilitat per a esquivar algunes de les coses que li preguntaven–, els Bateleros del Volga van preguntar: “T'has convertit en un Bartleby basc?”. La resposta va ser: “Què pinto (o jo) en la literatura basca actual? No hi ha manifestacions organitzades, almenys que jo sàpiga, perquè torni a escriure. Em conformo amb haver traduït el seu lema al basc: ‘Prefereixo no’.
A més dels dos llibres que ja li hem esmentat, almenys autors d'obra curta, té un altre antecedent, el primer: Potser. Un total de quatre llibres de relats, entre ells el llargmetratge Pernixio, premi Ignacio Aldecoa, més el pròleg d'Anjel Lertxundi, més l'epíleg del mateix autor. En la citada entrevista Garzia diu: “La majoria de les peces d'Akaso van partir aquí, amb la misèria: l'alleujament del món dels avis, la sessió de liquidació de comptes amb els monjos de l'escola”. Seria del segon grup, en un sol exemplar, denominat Jocs de Bele. La resta, més o menys, dels altres, encara que el cuso de Petiri-landako sigui més dels que Lertxundi assenyalava com “recollir la tradició narrativa oral i configurar-la literalment”. En poques paraules: els quatre contes tenen personalitat i personalitat pròpia.
L'única crítica que li va fer Xabier Mendiguren Elizegi va ser la següent: “Aquest és un llibre de contes, i molt bo. També diríem molt bé”. És un parany, però vist que després ha arribat l'ombra d'Itzal, el comentari em sembla massa atrevit. Vull dir que amb la segona va superar a la primera. A més, és el que millor situa als contes del primer bloc. I amb el nom de jocs Bele, va dir: “Malgrat les pretensions que té, o potser per això, no em sembla que ho hagi fet del tot bé”. A mi, no obstant això, aquest és el conte que més m'ha cridat l'atenció, entre altres més habituals. La més absurda, sí, però la més interessant. L'única que he hagut de llegir dues vegades, i, sens dubte, l'única que no m'hagués donat mandra llegir dues vegades.
Mendiguren, en 1988: “Ens queda, per tant, l'esperança que Juan Garzia continuï en el món de la narració”. Han passat els anys, però l'esperança no s'ha perdut. Encara que hàgim d'organitzar una manifestació. Encara que preferiria no fer-ho.
Liburua: Akaso
Idazlea: Juan Garzia Garmendia
Argitaletxea: Erein, 1987
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]