El Govern d'UPN va començar a provar el model British en el curs 1997-1998. El TIL (Tractament Integrat de les Llengües) i el PDI (Programa d'Aprenentatge d'Inglés). Volien preparar als alumnes per a un món globalitzat, perquè els més petits poguessin adquirir un nivell d'anglès excel·lent per a poder treballar en el mercat laboral. No deien que havien trobat una bona manera de frenar el model D que s'estava expandint. En l'Estat espanyol, les forces de dretes utilitzen una estratègia similar per a afeblir les llengües de la Comunitat Valenciana, Balears i Galícia.

El PDI implantat està situat en 106 centres de la xarxa pública de Navarra, cinc d'ells són centres D i la resta centres A i G. En el sistema educatiu s'ha convertit en objectiu la llengua, l'anglès, i en el camí s'han quedat en el txoko les interessants línies de treball desenvolupades durant anys, com la coeducació, la convivència i la lectura.

Des de British fins al PDI, la implantació del programa ha tingut mancances pedagògiques i buits evidents, que explicarem a continuació. No obstant això, el sindicat Steilas ha opinat que, encara que la metodologia hagués estat excel·lent, és qüestionable que el sistema educatiu assumeixi la llengua estrangera com a principal objectiu i destini els recursos a això.

La patata calenta la va posar en marxa el Govern d'UPN i ara la té a les seves mans un Govern format per Geroa Bai, EH Bildu, Podem i Esquerra-Ezkerra. Ha presentat el disseny d'una avaluació mai abans realitzada, en la qual es realitzaran enquestes, entrevistes i grups de discussió amb directors, professors i pares dels centres educatius, i en la qual participaran universitats i empreses externes. Mentrestant, en l'acord programàtic del Govern diu: “Es deixarà de difondre el PDI almenys durant un any per a avaluar el programa actual i dissenyar un nou pla de tractament integrat de les llengües”. Per tant, el programa no s'estendrà als centres que no el tinguin, però els que el tinguin seguiran i els de 3 anys també podran començar al setembre de 2016.

Segons la informació rebuda pel Govern de Navarra, el Programa d'Aprenentatge d'Inglés en la seva aplicació ha incomplert els protocols i normes que s'exigeixen en aquest cas. La valoració dels tècnics del Departament d'Inglés i Altres Llengües Estrangeres és similar: en els dos últims cursos, només un de cada deu centres en els quals s'ha implantat la PDI té una valoració positiva de la seva implantació. Es va aconsellar que no s'establís en tres quartes parts dels centres.

Com explicar la fotosíntesi si no ho saben en anglès?

Abans de respondre a aquesta pregunta, comptem quines són les principals característiques del programa PDI. En Educació Infantil (3-6 anys) i Primària (6-12 anys) s'està implantant. Segons el centre i l'edat, entre un 30 i un 40% de les assignatures s'imparteixen en anglès. Per tant, no es tracta que l'anglès sigui una assignatura, sinó que s'imparteixin assignatures com a matemàtiques, medi ambient, plàstica… en anglès. Els nens tenen dos tutors, un imparteix les assignatures en anglès i l'altre en castellà. Només cinc centres estan en basc i anglès, és a dir, en el model D-IIP.

En opinió de Steilas “el programa no té cap base pedagògica”. I quan diu això es refereix, entre altres coses, a la formació del professorat. L'objectiu primordial del Departament d'Educació és que el professorat aconsegueixi el nivell C1, que és l'aprenentatge de l'anglès, i a això s'han destinat les inversions. Tanmateix, és molt diferent preparar als professors per a impartir assignatures en anglès. En aquest sentit, la coordinació entre tots dos tutors és fonamental per a controlar com s'ensenyen les matèries en cada llengua. No obstant això, “els tutors no tenen temps per a la coordinació, aprofiten els descansos, parlen en els passadissos, parlen de WhatsApp i d'e-mail”.

El programa PDI és un model de semiimmersió. Els nens i nenes d'Infantil i Primària no dominen l'anglès i a l'hora d'explicar els continguts, sovint han de baixar el nivell d'explicació o utilitzar recursos visuals. El nen utilitzaria les seves pròpies paraules per a explicar la fotosíntesi en l'idioma que domina. En canvi, no es desembolica en anglès i aprèn de memòria frases, entre altres coses. En matemàtiques, plàstica o educació física no hi ha tanta pèrdua, però en les matèries en les quals el llenguatge té molt a dir, sí, en ciències naturals i socials.

Enfurit, decebut i cansat pel professorat

El sindicat Steilas es va dirigir a diversos professors per a realitzar un informe sobre el PDI. Per a saber més sobre el seu treball i les seves condicions hem indicat que ARGIA entrevistaria algun professor. La resposta ha estat clara: “Pot ser que algú digui que sí, però no crec que vulgui que aparegui”. El professorat està decebut per moltes raons: per no tenir una formació adequada, per no tenir temps per a coordinar-se amb l'altre tutor a l'escola, per caminar ballant d'un centre a un altre, per obligar-los a treballar en el PDI…

El Departament d'Educació ha posat en marxa el programa PDI i s'ha estès per tota Navarra, però no hi ha suficients professors amb formació adequada. No hi ha suficients professors amb el nivell C1 d'anglès i el títol d'Educació Infantil o Primària. Per tant, han utilitzat més d'un truc perquè puguin tenir professors que imparteixin PDI. De fet, se'ls demana als professors el nivell C1, però com no hi ha suficients professors per a atendre la demanda, també se'ls ha posat a treballar als que tenen el nivell B2. Ara, el nivell C1 ha estat acreditat provisionalment al professorat fins a 2021. Steilas va dir: “Més del 80% dels professors diuen tenir el C1, és a dir, la meitat té el certificat provisional”. Hi ha professors amb nivell C1 però que no tenen el títol d'Educació Infantil i Primària. A ells els han dotat de mitjans més ràpids per a aconseguir els seus títols.

El professorat del PDI no té les condicions més adequades per a treballar. El que és curiós és que hi ha professors que tenen el nivell C1, però estan intentant ocultar-lo, perquè no volen participar en aquest programa, perquè saben que tenen poc temps per a preparar les classes, que tenen molt poc formació i que cadascun ha de donar molt de si. Uns altres amb C1 opinen que no tenen un nivell suficient per a ensenyar les lliçons en anglès als alumnes.

Els alumnes són capaços de seguir el ritme?

Uns sí i altres no. Un exemple donat per Steilas: “A Zàmbia, res més començar l'escola ho fan tot en anglès. Els més ràpids ho agafen tot, i els que no ho agafen es queden en el camí”. En el programa IIP, l'anglès no presa tantes hores com a Zàmbia, però sorgeixen problemes. Els nens amb dificultats en el procés d'aprenentatge abans del PDI s'allotjaven a l'aula i sortien de tant en tant per a rebre classes especials. Ara, totes les hores que s'imparteixen en anglès estan fora de la classe. Altres nens i nenes han hagut de quedar-se sense repetir curs, ja que els nens i nenes de l'any que ve han començat en el programa IIP. Els alumnes al·lòfons també tenen treball. De casa no porten ni el basc ni el castellà, són fills de senegalesos, romanesos i magrebins, entre altres. Una llengua a casa i dues noves a l'escola (anglès-castellà o anglès-basc).

Els propis professors diuen que els petits retards en el procés d'aprenentatge s'han convertit en necessitats especials permanents.

En cap altre lloc d'Europa

A Europa, l'únic territori que funciona com Navarra és Cantàbria de l'Estat espanyol. Allí també es comencen a ensenyar assignatures en anglès en Educació Infantil. En l'Estat espanyol (també en la CAB) el més habitual és que als 3 anys comenci a aprendre anglès com a assignatura. A Europa, en general, comencen més tard.

Els experts tenen seriosos dubtes sobre els beneficis d'iniciar-se en l'aprenentatge de la llengua estrangera en edats tan primerenques. 2014 (ARGIA núm. 2.424) Demanem a tres experts la seva opinió sobre el mètode d'ensenyament de l'anglès en l'educació de la CAB. No són models lingüístics equiparables el de la CAB i el de Navarra, però creiem que les paraules dels experts són vàlides. Jasone Cenoz (Catedràtica de Ciències de l'Educació de la UPV/EHU) a penes creu que començar a ensenyar anglès als 4 anys té avantatges. Si es desemboliquen millor en la pronunciació: “Però no amb els professors d'aquí, i per a aconseguir la pronunciació es necessita un input lingüístic massiu”. Uri Ruiz Bikandi (Professora de Didàctica de la Llengua a l'Escola Universitària de Magisteri de Vitòria-Gasteiz en la UPV/EHU) considera una despesa inútil començar tan aviat amb l'anglès, “i ficant l'anglès primerenc pots perdre l'espai que tenies per al basc. A Navarra ho han fet”. Preguntada per Itziar Elorza (professora de l'Escola Universitària de Magisteri de Donostia-Sant Sebastià en la UPV/EHU) si és rendible per a la societat ensenyar anglès entre 4 i 8 anys, ens va respondre que pot ser dubtós: “Si més endavant es posessin els mateixos recursos econòmics i es fes d'una altra manera…”, i es tracta de la gestió lingüística de la CAB, que ha rebut una valoració molt superior a la de Navarra.

Democratització?

Aprendre anglès és el luxe dels centres privats. UPN, alguns sindicats i grups de pares i mares afirmen que sí que ho era. Ells, en canvi, afirmen que han democratitzat el model d'educació per a famílies d'alt nivell socioeconòmic gràcies a la integració del programa IIP en els centres públics. Steilas creu que ha succeït el contrari, ja que s'han estès les bretxes entre els alumnes dels diferents nivells socioeconòmics. Com més alta sigui la família, més recursos per a ajudar a l'alumne, si no es desembolica a l'escola pot ajudar als seus pares (té més possibilitats d'aprendre anglès), o a l'hivern anirà a l'acadèmia i a l'estiu a Irlanda. Un alumne amb pocs recursos no tindrà aquesta oportunitat i un greu risc de no aprendre anglès i no superar la resta de les assignatures.

No és una oportunitat única per a tots, i a més, en molts pobles, perquè hi ha un sol centre, no han tingut una altra opció, el PDI si o sí.

Si ha superat l'examen a aquesta sala o a l'altra habitació

Prenguem l'exemple del basc. En l'entorn castellanoparlant l'alumnat ha estudiat en basc entre un 30 i un 40% de les assignatures anuals. Amb 12 anys ha realitzat l'examen de basc i no l'ha superat. El nen ha estat traslladat a la línia que està totalment en castellà. Això és el que fan a Navarra en l'Educació Secundària Obligatòria. Abans de començar l'ESO han de passar el tamís. Els qui superin l'examen d'anglès seguiran en el model castellà-anglès i els qui no el superin en castellà. Després d'anys menjant grans dosis d'anglès, es va acabar. És en aquest aula on es concentren els al·lòfons de casa, els que han començat tard a l'escola, els que tenen dificultats especials per a aprendre...