El debat no és abans-d'ahir. Però la proposta del PNB de crear una Seguretat Social basca en l'assemblea general que ha celebrat a Pamplona amb els seus afiliats ha tingut moltes reaccions, segurament perquè els dirigents de Sabin Etxea s'han ficat en detalls sobre com dur a terme aquest pla. La presidenta de l'EBB del PNB, Itxaso Atutxa, ho va fer per la ràdio: “A Euskadi hem gestionat els temes econòmics amb millors resultats”.

El PSE ha aixecat immediatament el fantasma de la falta de viabilitat, amb saldos negatius en la CAB i Navarresa des de fa temps, i EH Bildu ha fet una crida a la col·laboració. La coalició abertzale ha proposat en el Congrés dels Diputats pujar la pensió mínima a 1.080 euros, coincidint amb la reivindicació de les plataformes de pensionistes.

Però, quin sistema de pensions necessitaríem en el futur? Per a ajudar a dibuixar això aquí hi ha cinc preguntes bàsiques i respostes.

1) EN QUINA SITUACIÓ ENS TROBEM?

Encara que la Seguretat Social està reconeguda en l'Estatut de Guernica, aquesta competència mai ha estat transferida. En conseqüència, els jubilats i altres sectors socials reben les seves pensions de la denominada “caixa única” de l'Estat espanyol. En els últims nou anys prenem més del que els cotitzadors de la CAB i Navarra porten a aquesta caixa per a pagar les seves pensions –en total, en Hego Euskal Herria hi ha 660.000 pensionistes–.

Aquest dèficit és el que utilitzen els defensors del model centralitzat per a argumentar que el sistema basc de pensions no seria sostenible, ja que suposaria un desfasament total de 2.000 milions d'euros. No obstant això, els jeltzales consideren que la situació és “conjuntural” i que hi ha altres factors en la sostenibilitat de les pensions: l'estructura de mercat de treball, l'evolució salarial, etc. En aquest debat de viabilitat, LAB també ha inclòs el suspens: no es tracta de si el sistema de pensions propi seria viable, sinó de com fer-lo viable.

Molts dels seus agents han considerat esgotat el model del sistema de pensions espanyol. Una dada cridanera: en els últims quatre anys Madrid ha ficat la mà en el fons de reserva de pensions i ha passat de tenir 66.000 milions d'euros estalviats a 33.000 milions. En aquest pas, en 2019 el potatge estaria buit. Això posa de manifest que el problema del dèficit és generalitzat.

2) SI SOM CADA VEGADA MAJORS, COM MANTENIR LES PENSIONS?

La població està envellint, naixem menys nens i morim més tard.L'OCDE calcula que la població major de 64 anys passarà del 28% al 51% en 2050. En la CAB, hi ha 1,68 pensionistes per cadascun, mentre que a Navarra la cobertura és de 1,96. La recepta de l'OCDE és contradictòria: flexibilitzar encara més el mercat laboral i suprimir les jubilacions anticipades –pel que sembla, aprofundir en les reformes laborals i de pensions del PP–.

Però no es fixa en l'altre costat de la moneda. La promoció de les possibilitats d'ocupació i salari digne per als joves es veuria influïda per la mitjana de les bases de cotització i per la taxa de natalitat. La qüestió de les pensions està directament relacionada amb les condicions d'inserció laboral dels joves.

3) QUI HA DE PAGAR LES PENSIONS?

El sistema públic actual és en la seva major part contributiu. És a dir, del salari brut destinem un import a alimentar aquesta “caixa” de pensions, i en el futur tindrem pensions contributives –dins de les quantitats mínimes i màximes–.

No obstant això, en alguns països europeus existeix un mecanisme mixt. És a dir, part del cost de les pensions es paga a compte dels pressupostos; l'Estat garanteix que les pensions, hospitals i escoles estiguin obertes.

També existeix la possibilitat de finançar el sistema via imposats. El PNB ha aprovat un document en el qual defensa que les pensions no contributives i la renda de garantia d'ingressos es pagarien amb el recaptat.

4) ANEM A LA PRIVATITZACIÓ?

Els jeltzales també preveuen una altra via de finançament: complementar les prestacions amb EPSV. Aquestes societats de previsió tenen un gran pes en la Comunitat Autònoma Basca i suposen una recaptació d'estalvis de milers de milions d'euros. Com tenen bonificacions, han estat moltes vegades en el remolí de les denúncies de fugida fiscal.

La qüestió públic-privada genera molta desconfiança, també en el tema de les pensions. Tal vegada amb un ús adequat podrien servir per a dignificar la jubilació dels treballadors. Per exemple, els funcionaris tenen els seus pròpies EPSV, Itzarri i Elkarkidetza. En aquest cas concret, tal com es recull en la negociació col·lectiva, l'Administració ha d'aportar una quantitat per a dotar a aquestes EPSV –el sindicat ELA ha denunciat que el Govern Basc no està realitzant aquestes aportacions–. També hauria d'aclarir-se si la reducció de les pensions públiques és la compensació pel foment de les previsions addicionals.

5) COM DEURIA UN SISTEMA DE PENSIONS JUSTO I SOLIDARI?

Set de cada deu pensionistes d'Hego Euskal Herria cobra actualment menys de 1.000 euros al mes, dels quals la meitat té una pensió mitjana de 665 euros. Quant fa falta perquè la futura Seguretat Social Basca ofereixi pensions dignes? Què hauria de posar?

La plataforma de pensionistes d'Euskal Herria ha deixat clar que per sota dels 1.080 euros només hi ha pobresa i exclusió social. Per a això, ha presentat una iniciativa legislativa popular en el Parlament Basc en la qual demana que es completin les pensions més baixes fins a aquest mínim. No obstant això, la iniciativa ha estat rebutjada amb els vots en contra de PNB, PSE i pàg. Ara estan recollint signatures.