Multimèdia, en quatre idiomes, 150 metres quadrats, més de 400 il·lustracions, velles pel·lícules i arxius gairebé desconeguts fins ara, imatges tridimensionals, creacions de vídeo pròpies… Aquestes són les característiques de l'exposició Soka organitzada per Euskal Kultur Erakundea, si voleu fitxa tècnica. Durant aquestes setmanes, fins al 2 d'abril, es pot veure i escoltar en el Koldo Mitxelena Kulturunea de Donostia, a saber on anirà després.

Aquestes dades serien suficients, si no confies en la meva paraula per a saber que estem parlant d'una exposició que és valuosa per si mateixa. Però una cosa és això i una altra és, a més, submergir-se en ella sota la direcció –perdonin– dels dos popes principals de la dansa tradicional basca en l'actualitat.

Gaudim d'aquesta oportunitat en la tarda del 25 de febrer. Comencem en Soka de la mà d'Oier Araolaza i Juan Antonio Urbeltz, i en aquest cas la frase no és metafòrica: de veritat ens van demanar que ens agarréssim les mans per a iniciar la visita guiada. Quan estàvem així vam aprendre durant almenys 500 anys que no sols es ballava, sinó que també s'havien canalitzat relacions de parella en les places del País Basc, fins que en el segle XVIII l'Església va proclamar pecat el contacte obscè de les pells i en el seu lloc el mocador.

“Aquest va ser el començament de la fi”, diu Araolaza, “quan va perdre la seva funció els joves van deixar la soka-dantza”. El segon cop va ser passar de la rutina de treballar en equip a l'exhibició gimnàstica d'un individu, que és avui l'aurresku. En qualsevol cas, la tradició de la soka-dantza és que els bascos som molt igualitaris, segons ha explicat Juan Antonio Urbeltz. “Per això no tenim un mite heroic”.

Una vegada deslligades les mans, ens traslladem d'una part a una altra de l'exposició, seguint una mecànica determinada: Araolaza va preguntar, Urbeltz va respondre. El que va respondre de manera prodigiosa, a vegades una mica caòtica, integrant vivències en un oceà erudicionario. Alguns estudiats: la tradició i la creació són perfectament compatibles si es fa bé; en la invenció també es deu la fidelitat al patrimoni rebut; i no hi ha indicis de ballarins bascos que estaven en la cort dels reis de França en el registre històric, però hi ha indicis en relació amb la cort de Milà.

El panell sobre gènere va ser l'últim nus de la corda. “Aquí estan les imatges més antigues de l'exposició”, va aclarir Oier Araolaza, “és curiós perquè el més antic que tenim és el d'una dona; moltes vegades s'ha dit que la dansa basca ha estat ballada sobretot pels homes, i aquí podem veure a les dones ballant l'aurresku en 1921 en honor a un grup de remers”. Dones i en grup, donant-se la mà. Coses prohibides pel segle XX.