Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Rellotges i tribus

Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Els mitjans de comunicació han obert una recerca: Gairebé un terç de les dones nascudes entre 1975 i 1979 no tindrà fills. El diari El País narra el "drama" de les dones que no seran mares "per molt que esperin" a la Casa Blanca de Bilbao. Segons els experts, en la seva majoria homes, un dels motius és la precarietat, un altre el trobar una relació estable de parella “massa tard”. Segons aquests experts homes, cal posar mitjans perquè es compleixin els “somnis reproductius” de les dones, per exemple, guarderies gratuïtes. L'Estat espanyol s'ha convertit en el país europeu que més retarda la maternitat, per la falta de polítiques de conciliació adequades. Isidoro Bruna, membre de la Societat Espanyola de la Fertilitat, dona una altra raó: la falta de consciència de les dones. És a dir, no tenim en compte que la nostra “reserva ovàrica” s'esgota, creiem que, com Anne Igartiburu, als 45 anys podrem quedar-nos embarassades. Som ximples i irresponsables.

Els homes experts diuen que les dones de la meva edat han d'estar atentes, no podem oblidar el tic-tac d'un rellotge. Oblidar-ho? És possible oblidar-ho? La publicitat de les clíniques de reproducció està a tot arreu; els mitjans de comunicació parlen contínuament de la crisi demogràfica, i en la família hem d'escoltar coses com "no passarà molt de temps". Bé, si som lesbianes

El sofriment i la frustració de les dones també són presents en els reportatges que he trobat sobre aquest tema en altres mitjans de comunicació. Parlen sempre de la maternitat, no de la paternitat. S'esmenten parelles –tots homes–, també apareixen en les fotos, però no es recull el seu testimoniatge ni es fixa el percentatge d'homes que no portaran nens al món. Són poques les dones que gaudeixen de la decisió de no ser mare i no hi ha una mare que s'hagi penedit de tenir fills.

Els homes experts diuen que les dones de la meva edat han d'estar atentes, no podem oblidar el tic-tac d'un rellotge. Oblidar-ho? És possible oblidar-ho? La publicitat de les clíniques de reproducció està a tot arreu; els mitjans de comunicació parlen constantment de la crisi demogràfica, i en la família hem d'escoltar coses com “no et passarà molt de temps”. Bé, si som lesbianes.

Hem guanyat la lluita pel dret a l'avortament però la societat patriarcal té més eines per a controlar als nostres uteros. Per exemple, si “esperem massa”, l'amenaça del que serem desgraciats.

Mentrestant, al meu voltant, molts tenen clar que volen als seus fills; molts tenen clar que no els volen. Uns altres vivim la decisió de ser mare amb molts dubtes, dificultats, pressions i pors. Però a l'hora de prendre aquesta decisió som més lliures que les nostres mares i les nostres àvies. Sabem que no tenir nens és una opció. També tenim l'oportunitat de trencar la família nuclear radioactiva. Sense marit, amb la nostra parella de dones, o aprofitant els models de polimicidad, podem crear famílies. Això sí: Ens trobarem amb la política de discriminació del Govern d'Espanya.

En la “tribu”, en la comunitat, es torna a parlar molt del model educatiu, però sobretot de les mares. En llegir els testimoniatges de dones que no han complert el “somni” de la maternitat –jo diria “poder”– vaig tenir una idea: aquesta necessitat de “tenir” un nen és la que ha creat el capitalisme. Que la família nuclear és un model individualista, relacionat amb la propietat privada. Hi ha persones que no han tingut fills, però aquests ajuden a educar als nens, com a nets o fills d'amics. Si apostéssim per un model de família comunitari, els que no tenen la possibilitat de tenir fills potser no senten aquest sentiment de fracàs, perquè tindrien el seu paper en la tribu. Per a començar, per a agitar les pors i trencar els rellotges, posem un somriure en la imatge de la “vella boja dels gats”. n

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
El nostre cos és un camp de batalla

El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]


L'essencial és la gent

Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]


Boira

Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]


Per a viure en basc, la República del Basc

Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]


2024-11-22 | Andoni Burguete
Quan la set de lucre ofega

El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]


Hem al·legat en contra del Pla Energètic de Navarra que no planifica

L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.

En la lectura... [+]


2024-11-22 | Joan Mari Beloki
La Russofòbia abans i ara (II)

Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]


Nom i existència d'Umandi

Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]


Basc amb memòria

L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]


Aposta de futur

He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.

No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]


2024-11-20 | LAB sindikatua
Els transportistes també hem d'anar al servei

El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.

Els lavabos són la clau... [+]


Eines i formació

“S'aprèn caminant i cantant”. Aquesta ha estat una de les assignatures d'aquesta setmana en els grups de C2. No es tractava d'aprendre a cantar o a peu, sinó d'utilitzar correctament el futur. L'activitat m'ha donat què pensar i m'he preguntat com aprenem a ensenyar. He sentit a... [+]


Tecnologia
Esgotant la creació humana?

Sabem que la intel·ligència artificial està representant molts camps en l'ésser humà: confort, velocitat, eficiència... Ens han fet creure que l'esforç humà és un obstacle en les necessitats de velocitat d'aquest món capitalista. Les agressions per a reduir les nostres... [+]


2024-11-20 | Ula Iruretagoiena
Territori i arquitectura
Dades al territori

En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]


Materialisme histèric
Per a viure

L'autoestima a vegades sembla una cosa íntima. Però si l'autoestima té a veure amb la imatge que un té de si mateix, amb el valor que es dona a si mateix, també hauran de veure les decisions que pugui prendre. Quin valor té algú que no pot decidir? Llavors ens posem a mirar... [+]


Eguneraketa berriak daude