“Aquesta és una carrera desmesurada per a portar el basc a les escoles”, deia l'ex alcalde de Pamplona d'UPN, Enrique Maya, en referència a les escoles infantils. El sindicat AFAPNA ha recorregut la decisió presa per l'Ajuntament de Pamplona d'ampliar dues escoles infantils en basca, dues de les 17 anteriorment, fa quatre, al·legant que l'Ajuntament no té competència per a això.

El nou pla afecta als nens, pares i treballadors dels dos centres educatius i aquests s'han concentrat enfront de l'Ajuntament de Pamplona per a denunciar la "imposició" d'aquest. Les forces que donen suport a l'alcaldia de Pamplona estan d'acord que: EH Bildu, Geroa Bai, Aranzadi i I-E. Però, una vegada més, no ha faltat la polèmica, Podem de Pamplona, que forma part d'Aranzadi, va fer una crítica feroç a la decisió de l'Ajuntament. Uns dies, no obstant això, Podem Navarra va fer una esmena en Euskalerria Irratia per la presidenta del Parlament Basc, Ainhoa Aznárez: estan d'acord amb dues escoles més en basca, el procediment és criticar

el que tenen és que el tema ha arribat a la plaça pública més ràpid que als treballadors (un responsable d'escoles infantils va filtrar a la premsa les intencions de l'Ajuntament).

El front de l'Oferta pública d'ocupació (OPE) del Departament d'Educació tampoc s'ha tancat del tot, ja que el Govern Foral segueix sense encertar en les seves decisions. La llista única no va ser aprovada pel Departament d'Educació, la qual cosa va permetre continuar avançant les discriminacions contra els professors euskaldunes. Per a compensar-ho, ha decidit realitzar l'examen de l'OPE en dies diferents (fins ara era el mateix dia i a la mateixa hora) perquè els euskaldunes puguin presentar-se també al de castellà. Total, que els partidaris de les dues llistes que han protestat per mantenir els seus privilegis han tornat a provocar un gran abisme, i aquesta vegada amb raó, perquè els bascos tindran una oportunitat més que ells per a superar l'examen.

Entretant, ha aparegut un altre front, que s'ha encarregat de sufocar les flames. El punt jo s'ha convertit en una escola pública del poble de Sarriguren, a la comarca de Pamplona. La unitat educativa del model D ha sol·licitat la distribució del model D i del model A-G i ara serà el Departament d'Educació el que decideixi. La Brigada de Cordovilla torna a disparar, aquesta vegada amb l'ajuda d'Ezkerra: els bascos volen fer una segregació lingüística. A Noáin també està succeint el mateix.

L'argument de la comunitat del model D és el d'incrementar la immersió lingüística, una raó que entengui tendrament als bascos que viuen en una situació minoritzada. Per a qui no està preocupat per aprendre ben basc i viure en basc, és la marginació, la mesura contra la convivència. I l'artilleria s'ha tornat a posar roent. En el tema de l'OPE els ha estat rendible i no volen perdre l'oportunitat. Els bascos són febles i cal aprofitar-ho. No els falta raó.

Per a qui se submergeix per primera vegada en el remolí del debat, sembla que és el primer centre diferenciat per llengua a Navarra, però des de 1995 fins a l'actualitat molts centres s'han distribuït sota aquest criteri: Biurdana, Eunate, Iturrama, Mendillorri, Villava... En un principi, UPN va tenir por del risc de contagi del model D i va ser ell qui va impulsar les separacions. Posteriorment s'ha realitzat a petició de les comunitats del model D, ja que s'observa en la mescla que el castellà devora el basc a tots els nivells. Qui vulgui viure també en basc entén perfectament el que passa: tot en nom de la intel·ligibilitat és en castellà en el claustre de professors, en el consell escolar, en l'associació de pares i mares, en les activitats extraescolars…

Els trets dels quals es dediquen a l'odi s'identifiquen bé, són poderosos i poden causar ferides profundes. Els terraplens de la indiferència no són tan evidents, però a la llarga són probablement els més perjudicials. I també disparen des de l'afició, a vegades sense adonar-se; fan menys mal, però també són mortals.

El petit pas del basc a Navarra ha tocat el terreny dels indiferents i la resposta és contundent: “Sé euskaldun si vols, però no surtis dels meus privilegis, els meus diners, els meus drets, la meva comoditat...”. El basc no necessita sorolls. En les files d'Esquerra-Ezkerra, per exemple, s'escolta amb freqüència. És a dir, que les mobilitzacions que han dut a terme durant molts anys perquè els pares tinguin escoles infantils en basca no tenen res a veure ara amb l'obertura de dues escoles infantils en basca. És a dir, que si arribem fins aquí, cal oblidar-se de la llista única?

Em dol sentir els tirs de la brigada de Cordovilla. És el senyal que estem vius.