Democràcia per sorteig
Atenes, c. 330. Aristòtil (c. 384-322) Va escriure política. I en aquesta obra, entre molts altres continguts, va recollir les normes de pràctica democràtica. Aquestes nou normes es resumeixen en:
– L'elecció col·lectiva de totes les magistratures.
– Que tots i totes manin sobre cadascun i cadascun, per torns, sobre tots i totes.
– Que s'adjudiquin per sorteig tots els càrrecs públics o que no requereixin experiència i coneixements tècnics.
– Que la persona no ostenti en més d'una ocasió el mateix càrrec públic, o que ho tingui només en casos excepcionals.
– Que una mateixa persona tingui pocs càrrecs públics, excepte els relacionats amb la guerra.
– Que tots els càrrecs públics siguin de curta durada, en la mesura que sigui possible.
– Que tots els ciutadans i ciutadanes, triats entre tots i totes, administrin la justícia.
– Que l'Assemblea del Poble tingui sobirania sobre totes o les coses més importants. Cap càrrec públic tindrà sobirania sobre res o, d'existir, sobre matèries de poca importància.
- Que cap dels càrrecs públics actuï com a mitjà de vida. I si queda alguna, cal destituir-la i convertir-la en alguna cosa sorteable, en lloc d'elegir per votació.
A Atenes, aquestes normes van entrar en vigor. Evidentment, quan el filòsof parlava de “tots” es referia a la minoria; en el segle IV vivien en l'Àtica unes 250.000 o 300.0000 persones, de les quals uns 100.000 eren membres de la família dels ciutadans, dels quals, els homes adults i, per tant, els que podien participar en l'Assemblea, només uns 30.000.
Però utilitzaven el sorteig per a repartir la majoria dels càrrecs públics. Unes 100 magistratures –principalment caps militars i comptables– eren elegides mitjançant votació, però la majoria, les 600 restants, es distribuïen per sorteig.
Els semblava el mètode més democràtic i l'adequat per a evitar la corrupció en la compra de vots. A més, garantia la igualtat d'oportunitats. També tenia riscos: la persona a la qual se li va assignar el càrrec no tenia per què tenir la capacitat d'actuar en aquest camp. Per això, per a compensar les mancances d'uns amb les virtuts d'uns altres, treballaven en equip. Al cap i a la fi, els preocupava més la reunió de poder i béns en poques mans que la falta de capacitat d'alguns càrrecs.
Dos mil·lennis més tard, Montesquieu i Rousseau, entre altres, van reivindicar els beneficis d'una democràcia per sorteig. Però avui dia, lligar democràcia i sorteig ens sembla un disbarat en un sistema en el qual els diners es tira al riu en les campanyes, la falta de capacitat no és un obstacle i no s'enfronta a la corrupció.
Golf d'Ambracia (Mar Jònic). En el segle XV a. 2 de setembre de 31. Els romans van aconseguir la victòria en la batalla naval d'Accio i van assegurar el control sobre Egipte. Per tant, l'hegemonia grega al Mediterrani es dona per conclosa en aquesta data, però la influència... [+]
Greece, a.C. Fourth century. Several Greek thinkers, such as Aristotle and Heraklides, wrote about the Etruscans, collecting a negative opinion about the people who lived in the center and north of the Italian peninsula. Etrurian women were especially criticized and historian... [+]
Antzinako Greziako hainbat tenpluen sarreretan, eskailerez gain, arrapalak topatu dituzte.
Atenas, K.a. 448-432. Akropoliaren gailurrean Iktinos, Kalikrates eta Fidias arkitektoek diseinatutako tenplua eraiki zuten, Atena Partenos jainkosari eskainia.
