En el llibre No dispareu ambulàncies trobarem una distopia. Contrària a la utopia, una espècie de profecia de la fosca societat que pot situar-se en un futur pròxim. Alguns dels exemples literaris més coneguts són Orwell 1984, El nou món Bai d'Huxley i Fahrenheit 451 de Bradbury. I els tres apareixen aquí d'una manera o d'una altra. Les distopies parlen de la pèrdua de la humanització i se solen utilitzar per a parar esment a uns certs temes del món real. En aquest cas la deshumanització apareix lligada a la rigidesa de les normes socials i a les noves tecnologies. Tenim “prohibicions al carrer” per a visibilitzar les retallades de drets i llibertats en l'àmbit públic. Pantalles i telèfons per a reflectir la incomunicació i la desaparició de les relacions.

Dins de la distopia també tenim heterotopía, espais que permeten escapar de “altres llocs” o normes: la presó és el punt de partida i l'hotel en el recorregut realitzat pels protagonistes. O és que la història comença a l'hotel i acaba en la presó? En aquest llibre l'autor ha experimentat amb l'estructura. De fet, hi ha quatre apartats principals: III, II, I, i 0 situats cronològicament en sentit invers. Al lector se li dona informació en forma de gotes i la narració comença pel final. La primera i la segona part són rodones, podrien ser independents. En els següents pot ser que se'ns doni massa informació tractant d'enllaçar bé tots els extrems dels fils deixats prèviament solts.

En el fred, lent i gris món que se'ns presenta, els protagonistes són Gerard i Sylvie. Si atenem la imatge de portada, segons el quadre Els amants de Magritte, el tema i la preocupació d'aquest llibre també seran el desig frustrat o l'amor impossible. Però paradoxalment, sent la lluita per la creació d'un nou món una prioritat en aquesta distopia, no hi ha marge per a construir ponts entre les persones, encara que en el món que es vol crear es vol recuperar el contacte i la comunicació entre les persones i deixar de costat els instruments i les màquines mediadores, deixant de ser autòmats i tornant a ser vives. Això és el que es fa precisament en la lluita fins a aconseguir la repulsa.

Per a acabar, ens han agradat molt les reflexions que hem intercalat sobre paraules, llibres i literatura, en un intent de posar en valor la seva força i risc. Jugant amb les paraules hem trobat: “Totes les paraules estan caient per les escletxes del cervell, desapareixen per lletres en el forat negre, per l'esquena entremesclades amb sang, a la voluntat i a cap lloc. La memòria i el dolor de les seves mans. Llibertat i propietat. Horror i aigua. Mort i fred”. També juguen amb els noms dels personatges proposant un exercici d'intertextualitat. Un dels personatges té el costum de canviar els noms. Rep notícies dels seus llibres favorits, que poden ser coneguts per al lector i que conviden a altres llibres. Es tracta d'una crida a sortir a la recerca de missatges secrets de llibre per llibre.