Segons Mikel Ozaita (responsable de Cohesió i Sensibilització d'Euskaltzaleen Topagunea), estem treballant amb tremp i humilitat els discursos en contra del basc, fins al punt de no concebre la possibilitat de fer front als discursos. Quant a les propostes del feminisme en conceptualització i pràctiques, creu que sobretot es poden activar noves generacions d'euskaltzales si es treballa amb humor i intel·ligència.

Machirulo/kosmopaleto, puta/cashero, ha treballat des de diverses fonts de teoria i pràctiques del Moviment Feminista per a contrarestar els discursos del basc i ha demanat al dibuixant Axpi que li porti al còmic. “El referent feminista ha fet una aportació fresca a un amic basc que no està empoderat”, diu Axpi. Ozaita ha subratllat l'opressió que se sol donar per natural, com no ens adonem que estem oprimits, però com –almenys en el còmic- podem fer el procés d'apoderament.

El moviment feminista ha assimilat alguns conceptes que utilitzen els discursos anti-feministes (fent positives les connotacions negatives), i en aquest còmic també s'ha fet un assaig d'aquest tipus. El feminisme, per exemple, utilitza el concepte de machirulo per a identificar i denunciar les agressions i els agressors. També ha assimilat el terme puta, es diu puta si ser prostituta és ser sexualment lliure i independent. Començant amb un exercici semblant, Ozaita i Axpi ens proposen cridar cosmopaleto al monolingüe del còmic. En opinió del monolingüe, ell és una cosmopolita, una llengua menyspreable, el basc, que no parla i, per contra, parla un idioma de prestigi en la boca. En opinió d'Ozaita i Axpi, en canvi , no és més que un taujà. D'altra banda, podem donar la volta al terme cashero que utilitzen amb retret contra els vascoparlantes: som baserritarras, el 70% dels treballadors del món són baserritarras, el medi ambient, som els que cuidem la diversitat natural.

Parlar en basc = conflicte lingüístic

Tots dos coincideixen en la necessitat de respondre als discursos contraris al basc amb intel·ligència, humor i creativitat. Els hem dit que venim de la creença que cal seduir i atreure als castellanoparlants. Axpi diu: “Persuadir i atreure no sobren, però a cada situació cal donar-li el seu nom”. Ozaita està d'acord que cal adaptar el discurs en funció del receptor.

Ozaita reflexiona sobre el conflicte lingüístic: hi ha situacions de conflicte i el conflicte s'ha de posar damunt de la taula. Les dones utilitzen el cos per a la transformació o per a aflorar asimetries de poder. Els vascoparlantes tenim la paraula, és a dir, parlar en basca, per la qual cosa, parlant en basca en llocs concrets, posem el conflicte lingüístic sobre la taula. Posaré un exemple. Si a l'aula del màster que estic cursant faig en basc, percebo que exposo el conflicte lingüístic. Alguns alumnes procedeixen de l'Estat espanyol. I, per cert, són feministes.

En algunes situacions el mer fet de parlar en basc pot canviar les coses, és tan senzill i tan difícil. Podràs guanyar i perdre si ho fas en basc. Si parles en basca en classe i el professor ve, el poder el té el professor. Si tens judici i ets acusat i ho fas en basc, tens més possibilitats de perdre-ho. És la nostra paraula eina de lluita. En alguns llocs ens empara la llei, per exemple a Guipúscoa. Tal vegada hem d'anar al metge amb el pin del txantxangorri del basc (última campanya del Govern Basc per a promocionar el basc) i li direm al metge que el seu cap ens ho ha dit. “Jo estic parlant en basc sense més”.

Escoles d'apoderament per a euskaltzales

Mikel Ozaita, en el seu treball, proposa la creació d'escoles d'apoderament per als euskaltzales. Se centra en els teatres de cafè on els bascos es reuneixen, parlants d'una cultura oprimida. En el Kafe Antzokia, no obstant això, creu que els bascos són un públic passiu, a més de que requereixen d'una inversió important. No creu que les associacions de basca estiguin estructurades per a activar als euskaltzales.

Es va al feminisme i li venen a la memòria els racons de les dones, Marienea de Basauri, la Casa de les Dones de Donostia i tot el que està sorgint en Hernani. En aquests espais hi ha col·laboració entre els moviments i les institucions públiques, però no és això el que més ha cridat l'atenció d'Ozaita, sinó que en aquests racons es fomenta la reflexió, que estan enfocats a l'acció, que en definitiva promouen l'activisme. També representa espais oberts d'activació per a vascoparlantes. Per als euskaltzales i potser per als parlants d'altres orígens que viuen aquí. Que sigui la casa de les llengües, sempre que la llengua de cohesió sigui el basc.

Hem preguntat a Axpiri i a Ozaita, a més del còmic, quin altre tipus d'activitats tenen al cap per a l'activació dels euskaltzales. Axpi ha reivindicat la seva condició d'il·lustrador i ha deixat les performances per a Lutxo Egia, que ha publicat recentment. No obstant això, ha apuntat que ell també participaria si es desenvoluparia algun projecte entorn del còmic. No obstant això, s'ha preguntat si la campanya que han dut a terme en el barri donostiarra d'Egia no és una performance: de gener a març, associacions i particulars s'han compromès a fer un esforç per viure una setmana en basca.

Ozaita ha dit que en Soraluze els euskaltzales han de començar a reunir-se en una espècie d'escola per a empoderar-se. Ha afegit que cal saber posar-se en contacte amb altres moviments socials, amb altres expressions artístiques, perquè fins ara cadascun ha estat en aquest, perquè els bascos han treballat per als bascos i és hora de sortir de les trinxeres.