Aquestes són les paraules del despietat Frank Underwood: “La democràcia es valora desmesuradament”. El que va dir després d'arribar a la presidència dels Estats Units, utilitzant molts trucs i sense presentar-se a les eleccions. És un episodi de l'emocionant sèrie House of Cards, una ficció.Però és sabut que moltes vegades la realitat supera a la ficció.
El terme democràcia és cada vegada més vague. Lluny està el seu significat original: el poder del poble. La voluntat de la ciutadania té potes curtes en el sistema actual. Cada quatre anys es vota i després els candidats aprofiten al seu gust aquest suport. Es denomina participació indirecta, però les que van de manera transversal són les parts. Sovint veiem com el vent porta la paraula donada l'endemà de les eleccions.
En el recentment celebrat Congrés Nacional Fragmentat, els vots serveixen per al joc de cartes, són cartes de joc lliurades als representants dels partits. Com més, més fort és la posició per a les negociacions. Però el que parlen no és un mandat democràtic o una promesa en campanya, sinó com els propis polítics surten reforçats dels avatars de les negociacions. Un a la forca petita, un altre a la gran, però aquí no hi ha interès per als ciutadans.
Els líders dels partits espanyols estan donant un espectacle a la recerca d'un acord que permeti formar un Govern de coalició. Sota tensions internes o situacions concretes, se'ns està mostrant el pes del personalisme en la política, a qual més descarat. Tenen una curiosa manera d'entendre la representació pública. No és d'estranyar la corrupció intrínseca que ha sofert la funció pública al llarg dels anys, amb una imprudència semblant des del principi. També la cleptocracia es diu que és democràcia.
La resta dels grups de pressió, els que no necessiten les urnes, també els hem vist en la seva cruesa: poders econòmics, grans grups de mitjans de comunicació, ex mandataris… Han aparegut un a un, un darrere l'altre, per a dir què seria el més convenient. Els paràsits del sistema en defensa del seu farratge.
I nosaltres, aquí, perduts en el camí, mirant-los. Portem les últimes setmanes mirant a la política canviant a Espanya. Quan aquests comptes es produeixen per sota de l'Ebre, és fàcil fer crítiques. Desgraciadament, també en el nostre, els gossos estan descalços. Últimament es parla molt de la democràcia interna dels partits, perquè creuen que tenen molt a millorar. Però, a més, hem de treballar perquè la ciutadania en general, no sols militants de partits, aconsegueixi una democràcia més participativa i sigui part activa de les decisions populars.
Encara que des de les administracions pròximes es poden fer moltes coses, el repte és més gran, ja que són els estats els que construeixen democràcies, els que marquen una suposada sobirania. Aquest binomi, l'Estat i la democràcia, té una tercera pota: igualar la democràcia i la llei. Sabem molt d'això a Euskal Herria, perquè sempre ens han volgut vendre que ser demòcrata és acatament a la Constitució i al consens legal a Espanya.
Quan els ciutadans senten que han perdut la sobirania o davant lleis injustes, és legítim i necessari iniciar el camí de l'apoderament i la desobediència. Per a recuperar la seva essència i el seu significat, tirem la democràcia a les escombraries i construïm una nova des de la base, una nova democràcia participativa basada en la igualtat i la justícia social. Mirar cap a Espanya està bé, encara que sigui per a aprendre què no fer. Una altra cosa seria que no fos allí més que mirant.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
He buscat la paraula en Wikipedia i ho he entès així: la burocràcia és una metodologia per a racionalitzar la realitat, per a reduir-la a conceptes que facin més comprensible la realitat. El seu objectiu és, per tant, comprendre i controlar la pròpia realitat.
Una de les... [+]
Berriki zabaldu da Gazako lurralderako Egiptok egindako hirigintza-antolaketa plana. Marrazki batean jaso dira etorkizuneko kale, eraikin eta iruditeria, oraindik metraila eta lehergailuen usaina darion errealitate baten gain. Hirigintza proposamena, beste bonba jaurtiketa bat... [+]
Tant feministes com ecologistes vam veure l'oportunitat de posar la vida en el centre de la pandèmia de COVID-19. No érem uns idiotes, sabíem que els poderosos i molts ciutadans estarien encantats de tornar a la normalitat de sempre. Especialment, els que van passar un... [+]
L'últim informe de l'Institut Basc d'Estadística, Eustat, destaca que ha augmentat la sensació d'inseguretat ciutadana. En Gurea, en Trapagaran, Seguretat ja, alguns veïns han cridat a manifestar-se contra els delinqüents.
Dos han estat les raons que han portat a aquesta... [+]
Badira etxebizitzak saltzeko atarietara harpidetuta daudenak, etxe bat erosi nahiko luketelako. Tarteka etxeak ikusteko hitzorduak ere egiten dituzte, eta seguru nago saltzaileak badakiela pertsona horiek ez dutela etxea erosiko, ez bisitan etxeari aurkitzen dizkioten baina... [+]
Arthur Clark va escriure en 1953 la novel·la distòpica La fi de la infància: una descripció d'una societat que ha deixat de jugar. I no és el moment de jugar especialment la infància? El moment de jugar, de sorprendre, de veure i de fer preguntes vives. El moment de deixar... [+]
L'escriptor Juan Bautista Bilbao Batxi treballava en un vaixell i enviava les cròniques dels seus viatges al diari Euzkadi. Gràcies a això, comptem amb interessants cròniques de principis del segle XX a tot el món, en basc. Al juny de 1915 va fer una petita parada a... [+]
Antzokiko argiak piztu dira. Diskretuki, pasabideetan nabil: emanaldi eskolarra hastear dago. Gazteak korrika doaz beraien eserlekuetara, bizi-bizi eta alai. Ateraldiak askapenaren zaporea du, baina askatasun sentsazio hori gaztelaniaz edo frantsesez mintzo da. Goiz honetan,... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]