Aquestes són les paraules del despietat Frank Underwood: “La democràcia es valora desmesuradament”. El que va dir després d'arribar a la presidència dels Estats Units, utilitzant molts trucs i sense presentar-se a les eleccions. És un episodi de l'emocionant sèrie House of Cards, una ficció.Però és sabut que moltes vegades la realitat supera a la ficció.
El terme democràcia és cada vegada més vague. Lluny està el seu significat original: el poder del poble. La voluntat de la ciutadania té potes curtes en el sistema actual. Cada quatre anys es vota i després els candidats aprofiten al seu gust aquest suport. Es denomina participació indirecta, però les que van de manera transversal són les parts. Sovint veiem com el vent porta la paraula donada l'endemà de les eleccions.
En el recentment celebrat Congrés Nacional Fragmentat, els vots serveixen per al joc de cartes, són cartes de joc lliurades als representants dels partits. Com més, més fort és la posició per a les negociacions. Però el que parlen no és un mandat democràtic o una promesa en campanya, sinó com els propis polítics surten reforçats dels avatars de les negociacions. Un a la forca petita, un altre a la gran, però aquí no hi ha interès per als ciutadans.
Els líders dels partits espanyols estan donant un espectacle a la recerca d'un acord que permeti formar un Govern de coalició. Sota tensions internes o situacions concretes, se'ns està mostrant el pes del personalisme en la política, a qual més descarat. Tenen una curiosa manera d'entendre la representació pública. No és d'estranyar la corrupció intrínseca que ha sofert la funció pública al llarg dels anys, amb una imprudència semblant des del principi. També la cleptocracia es diu que és democràcia.
La resta dels grups de pressió, els que no necessiten les urnes, també els hem vist en la seva cruesa: poders econòmics, grans grups de mitjans de comunicació, ex mandataris… Han aparegut un a un, un darrere l'altre, per a dir què seria el més convenient. Els paràsits del sistema en defensa del seu farratge.
I nosaltres, aquí, perduts en el camí, mirant-los. Portem les últimes setmanes mirant a la política canviant a Espanya. Quan aquests comptes es produeixen per sota de l'Ebre, és fàcil fer crítiques. Desgraciadament, també en el nostre, els gossos estan descalços. Últimament es parla molt de la democràcia interna dels partits, perquè creuen que tenen molt a millorar. Però, a més, hem de treballar perquè la ciutadania en general, no sols militants de partits, aconsegueixi una democràcia més participativa i sigui part activa de les decisions populars.
Encara que des de les administracions pròximes es poden fer moltes coses, el repte és més gran, ja que són els estats els que construeixen democràcies, els que marquen una suposada sobirania. Aquest binomi, l'Estat i la democràcia, té una tercera pota: igualar la democràcia i la llei. Sabem molt d'això a Euskal Herria, perquè sempre ens han volgut vendre que ser demòcrata és acatament a la Constitució i al consens legal a Espanya.
Quan els ciutadans senten que han perdut la sobirania o davant lleis injustes, és legítim i necessari iniciar el camí de l'apoderament i la desobediència. Per a recuperar la seva essència i el seu significat, tirem la democràcia a les escombraries i construïm una nova des de la base, una nova democràcia participativa basada en la igualtat i la justícia social. Mirar cap a Espanya està bé, encara que sigui per a aprendre què no fer. Una altra cosa seria que no fos allí més que mirant.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Què haig de saber? Amb qui haig de relacionar-me? On haig de viure? Amb aquestes responsabilitats, els éssers humans estem en el camí de viure la idea d'una bona vida en el si de les nostres societats. Si no sabem respondre correctament, per por de quedar-nos en els... [+]
Cada vegada escoltem més sobre les necessitats, desitjos i iniciatives que sorgeixen en els nostres territoris i en les nostres vides, sobre la necessitat de treballar les relacions i projectes públic-comunitaris, i és un autèntic motiu de satisfacció, ja que es tracta d'un... [+]
Hem renovat l'entrevista en la secretaria de la facultat, per la qual cosa no se sap: estan lluny les dates en les quals els alumnes venien solos per a realitzar la seva matrícula. Fa temps que la tendència va canviar, i els pares –més accentuats les mares– adquireixen un... [+]
Silogismo baten argumentuak hiru proposizio ditu, eta horietatik azkena nahitaez ondorioztatzen da beste bietatik. Logika deduktibo horrekin aztertu daiteke, nire aburuz, Nafarroan gertatzen ari den Aroztegiako gatazka sozioekologiko luze eta traumatikoa.
Tesia: Baztango... [+]
Recentment he treballat en classe les boniques i emocionants coves d'Etxahun Barkoxe. Pobre home! Les penes domèstiques van començar perquè s'havia creat “Bellesa praube”, però als disset anys ja havia entrat en la mar de la desgràcia, ja que la nena sense dot Marie... [+]
Els últims dies han estat de gran importància per al moviment en defensa de l'habitatge i per a la lluita contra els especuladors a Barcelona. La matinada del 28 de gener, un Exèrcit de Policia va atacar sense previ avís a la Vella Massana (centre social ocupat) del barri de... [+]
No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]
Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]
No va actuar correctament, calia prendre mesures, si no, no aprenem. Pel que sembla, no s'adonava de l'impacte del que havia fet, continuava normal, a vegades amb un aspecte més feliç que els que li envoltaven. A més, parla massa alt, això no li agrada a ningú. Com les... [+]
El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]
Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!
Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de... [+]
Mendebaldeko herrialdeetako demokrazia liberalak demokrazia minimalista baten itxura gero eta handiagoa du. Definizioaren muina litzateke hauteskunde bidezko gobernu aldaketak errespetatzen direla. Horren aldaera autoritarioari Levitsky eta Way politologoek autoritarismo... [+]