Europa no està a l'avantguarda de la crisi dels refugiats a nivell mundial, escriu en la revista Foreign Policy Christian Caryl: “Perquè en les cròniques i imatges dels mitjans de comunicació se'ns mostra la gent a través dels camps hongaresos i en vaixells carregats fins al coll a la costa mediterrània, hem cregut que les coses són així. Però la realitat és molt diferent de nivell planetari. Les dades demostren que la majoria de la població desplaçada viu en països pobres que no tenen res a oferir, que no té l'aire de canviar i que en el futur això causarà grans danys”.

Jordània, per exemple, compta amb prop de 700.000 refugiats en els seus campaments de refugiats per a 6,6 milions d'habitants d'un país amb molt poca capacitat econòmica. Carlyl ha recordat un exemple històric que no és tan antic, que el Pakistan va començar a perdre estabilitat en la dècada de 1980 quan van arribar a l'Afganistan milions de fugitius. És a dir, que l'estabilitat política i social de Líban, Turquia, Jordània i la resta dels països no es veurà afectada per les inundacions.

Però als europeus no els preocupa això, no li diguin a Dinamarca o al poble holandès que a Jordània s'està fent més estricte. Els ciutadans europeus senten que els nous immigrants han canviat bastant de vida ja que no són molts en els seus voltants: els han vist de prop en la televisió. Fins ara els basta, diuen... sense adonar-se que venen més ones al porxo.

Ja no hi ha cap paradís a Europa. Dinamarca i Suïssa s'ocuparan de llevar-los joies i diners als refugiats que s'escapoleixin a Suïssa. Alemanya també. Noruega envia de nou als sirians a Rússia. Suècia, Holanda, ni què dir d'Hongria o dels països que van ser comunistes... La humanitat ha hagut de reduir molt entre els ciutadans quan els polítics decideixen coses així de cara als resultats de les eleccions.

En l'intent de prevenir una nova ona a partir de la primavera de 2016, els governs de la Unió Europea multipliquen les seves propostes. Construir més barreres de filferro. Tancament de fronteres. Deportar a la pàtria als supervivents. Enviar més militars a Grècia per a ajudar a vigilar les fronteres. Paga a Turquia perquè mantingui als refugiats més temps en la seva terra.

Turquia, Grècia i Alemanya tenen un protagonisme especial en la gestió de l'ona gegant d'immigrants, segons ha explicat el periodista anglès Paul Mason en la crònica “Europe’s refugee story has hardly begun“ (la història dels refugiats a Europa no ha fet més que començar).

La famosa periodista de la televisió pública Channel 4 creu que Alemanya s'enfronta a decisions difícils: “Si estàs disposat a acceptar un dèficit en els pressupostos de l'Estat per a acollir als que busquen asil, com explicar que als ciutadans que han estat aixafats per les salvatges retallades d'Angela Merkel no tenies diners per a la infraestructura i altres inversions?”.

És cert que la majoria dels desplaçats s'han dirigit a Alemanya, al voltant d'un milió l'any passat. La necessitat d'albergar-los ha canviat la forma de vida de molts pobles i ciutats: llocs d'acolliment, habitatges, alimentació, ensenyament de l'idioma, escolarització de nens, cerca d'ús d'adults… Com a exemple, la televisió francoalemanya ART ha mostrat el 2 de febrer com ho fan al poble de Sasbachwald, amb 700 refugiats en un municipi de 2.400 habitants. El cas de Baigorri, que s'ha popularitzat al nostre país –mig centenar, un gran nombre per als d'aquí–, sembla una mica més que el de Sasbachwald.

Les agressions sexistes en Colònia van aixecar la pols, però és molt més que això, en el segle II. El major moviment de masses que ha conegut a Europa des de la Guerra Mundial ha sacsejat l'economia i la societat alemanya. Els negocis entorn del refugi dels fugitius: els que venen cases probicionales com a contenidors i les companyies de seguretat estan d'enhorabona, adaptant el negoci més rodó de tots els temps.

Política versus gents de cor

L'ona d'immigrants arriba a Europa a través de Turquia, on Turquia es troba sumida en una recessió política global, definida per Paul Mason com a moral implosion. Recep Tayyip Erdogan ha convertit a la regió del Kurdistan en un camp de guerra sense precedents. Dos periodistes de la revista Cumhuriyet estan condemnats a cadena perpètua per haver publicat, després de ser investigat, que les autoritats d'Ankara han subministrat armes a Estat islàmic.

“No és la decisió d'un jutge singular –diu Mason- sinó que és el mateix Erdogan el que ha demanat 30 anys de presó. I Turquia d'Erdogan continua volent entrar a la Unió Europea, continua sent soci de l'OTAN i fins ara ningú des de Brussel·les li ha dit una paraula”.

D'una banda, la Unió Europea, cada vegada més dretana, Turquia, per l'altre, té a Grècia atrapada en el cep. A punt de massacrar-se diplomàticament. Davant la impossibilitat de controlar una riba marina tan bella com complicada, des de Brussel·les se li ha enviat un ultimàtum que si en pocs mesos no aconsegueix que la font procedent de Turquia sigui expulsada del Tractat de Schengen. Ja que s'estan burlant dels grecs, hi ha alguns que han proposat construir un nou reixat per a aïllar a Grècia... Per part de Macedònia, no de la Unió Europea!

L'agulló en una mà i la pastanaga en l'altra, els diplomàtics alemanys han filtrat que Merkel estaria disposada a parar als fugitius a recompensar a Grècia: La cancel·lació del deute grec a canvi de mantenir a 400.000 refugiats presoners en els campaments de Grècia.

Gideon Rachman, del Financial Times , ha confessat amb més detall el pla: “El model podria ser l'II. Campaments construïts després de la Guerra Mundial per a exiliats. (...) Els principals fils de l'acord serien simples. Grècia accepta segellar-ho al capdavant del Nord amb l'ajuda de la Unió Europea, bloquejant així l'arribada de persones al Nord d'Europa. Com a contrapartida, Alemanya accepta perdonar bona part del deute grec i prestar ajuda especial a Grècia perquè pugui gestionar la crisi dels refugiats”.

L'enorme crisi econòmica de 2008, d'aquesta manera, podria fer un nou salt per a Grècia: t'hem destruït l'economia, has desestabilitzat la societat, t'hem negat l'alè, però ara et contractem com a policia d'estrangers.

Fora de la política, afortunadament, queda gent, per a Paul Mason: “En silenci i sense reticències, s'ha produït el major moviment de solidaritat mai vist per sobre de les fronteres per a ajudar als refugiats. Iglesias, ONGs, ajuntaments, serveis socials, més gent que viu al marge de les grans agendes... tots ells estan sortint a les persones, donant menjar, beguda i roba, i tractant que se sentin com a casa”.