Hi ha dibuixants que són capaces de realitzar una denúncia social i política més profunda amb una sola imatge o frase. La setmana passada El Trencat, dibuixant d'un important periòdic madrileny, va publicar la imatge d'una persona, amb un to d'empipament i dient: “Crear ocupació! Quants drets ens lleven en el teu nom!”. Els governs es dediquen a parlar de la necessitat de crear ocupació i ens volen fer creure que amb les seves reformes laborals s'està aconseguint això.

Sí, però de quina ocupació estem parlant i a costa de quins drets? En 2015 es van registrar més contractes precaris, temporals i temporals que mai en el conjunt de l'Estat espanyol, segons les dades oficials. Els interins van batre el rècord i van aconseguir els 17,07 milions, enfront dels 6,4 milions de llavors, dels que 5,7 milions van ser provisionals. La durada mitjana dels contractes en 2006 era de 79 dies, mentre que en 2015 s'ha reduït a 53,4 dies. Abans de la crisi, un contracte temporal en la indústria tenia una durada mitjana de sis mesos i ara a penes arriba als dos mesos. És a dir, fa vuit anys se signaven dos contractes a l'any per a cobrir un lloc de treball no estructural en un taller, ara fan falta sis.

Els joves no poden emprendre un projecte de vida, estabilitzar les relacions, comprar un habitatge o llogar-la. Les famílies en les quals un dels seus membres està en atur o tenen un salari baix no poden fer front a la hipoteca i no són pocs els desnonats. Gairebé un terç de l'Estat espanyol està en risc de pobresa o exclusió, amb un 60% menys d'ingressos que la mitjana de 663 euros per llar. Aquest és l'ocupació actual: el precari. I aquí estan els drets que ens han llevat en el seu nom.