“Urbanització de 226 habitatges, hotel de 135 habitacions a nivell internacional, restaurant d'alta cuina i camp de golf de nou buits per a coronar els verds prats del Baztan. El projecte Palacio d'Arozteguia se situarà en un paisatge idíl·lic, oferint com a alternativa de viatge el ‘turisme tranquil’. 46 hectàrees per a qui vulgui jugar al golf, degustar plats sorprenents com la guia Michelín o allotjar-se en un hotel de quatre estrelles”.

El paràgraf anterior no és un fullet publicitari elaborat pels promotors del projecte Aroztegia de Lekaroz, sinó un reportatge publicat sobre el projecte per un dels periòdics més importants de Navarra. Però de debò, és tot tan bonic? Hem estat a la Vall de Baztan, i ens hem adonat que no és tan difícil trobar-nos amb gent contrària al projecte.

Sota secret des del principi

Encara que la idea de fer l'Hotel i l'Spa venia d'abans, el projecte va començar a gestar-se en 2001 quan els fills d'una família de Baztan van comprar Aroztegia. Quan van començar a tallar alguns camins públics de la zona, els veïns de Lekaroz es van adonar que alguna cosa estava passant, i l'empresa els va reconèixer que tenia intenció de fer un hotel.

Fins a l'any 2008 no van aparèixer els projectes d'urbanització actuals. Aquest any, Palacio d'Arozteguia S.L. Es crea l'empresa i es modifica l'objectiu social de l'empresa anterior: si abans tenia un objectiu turístic, s'introdueix un projecte urbanístic amb la nova empresa. Aquesta va ser la primera versió del projecte actual: En ella es preveia la urbanització de 252 habitatges de luxe –actualment són 226–, un spa hotel de quatre estrelles i un camp de golf.

“La jugada ha estat la requalificació de terres”

Els membres de la plataforma ‘Aroztegia… I Gero Zer?’ han explicat que entre 2007 i 2011 el govern municipal format per NaBai i UPN va realitzar diverses requalificacions de terres, algunes de les quals són “bastant dubtoses”. En alguns casos estaven darrere els promotors del projecte actual d'Aroztegia. “Un dels principals impulsors del projecte era ‘molt amic’ del regidor d'urbanisme d'aquest ajuntament”, ens ha dit Garbiñe Elizegi, membre de la plataforma.

Els contraris a la fusteria tenen clar que la principal jugada dels impulsors ha estat la requalificació de terres: En 2008, el projecte d'urbanització va començar en el moment en el qual passava el “tren d'operacions especulatives”. “L'empresa estava molt interessada en la requalificació de terres, ja que ha obtingut beneficis sense fer res més”.

En aquell moment l'empresa va intentar tramitar el projecte com a Pla Sectorial d'Incidència Supramunicipal (PSIS) en el Govern de Navarra, però no el va acceptar i en 2009 el projecte va ser inclòs en l'Ajuntament de Baztan, sol·licitant la requalificació dels terrenys no urbanitzables. En Lekaroz es va preguntar als veïns si estaven a favor de la requalificació, i el poble es va mostrar en contra d'aquesta. El llavors Ajuntament de Baztan, en comptes de respectar la decisió, va aprovar el projecte. Va ser llavors quan es va crear la plataforma contra Aroztegia i l'empresa va ser demandada.

En 2013, el Tribunal Superior de Justícia de Navarra va acceptar el recurs de la plataforma i va rebutjar la requalificació de les terres, pel fet que una d'elles havia sofert un incendi, per la qual cosa no es podia modificar l'ús de les terres en 30 anys. L'empresa es va afanyar a declarar que no es retiraria, ja que la sentència només afectava vuit hectàrees.

Festa de maons per a aixecar el setzè poble de Baztan

Itzi Torres, de la plataforma, ha explicat la naturalesa del projecte: “Això no és un projecte turístic, com s'ha venut moltes vegades. Això és un projecte urbanístic”. Prova d'això és, per exemple, la negativa de l'Ajuntament de Baztan a proposar a l'empresa el desenvolupament d'un projecte turístic sense habitatge en la passada legislatura.

Durant anys, la plataforma ha volgut denunciar el caràcter especulatiu del projecte urbanístic i fomentar el debat sobre el model de desenvolupament a Euskadi. “A què ve la urbanització de 226 habitatges en un poble de 340 habitants, prou com per a duplicar la població? Qui ve a viure allí? Com canviarà sociolingüísticament el poble i la vall? Per què el setzè poble a Baztan quan hi ha més de 800 cases buides?”.

Els danys són evidents segons el parer dels membres de la plataforma, així com els mediambientals: “A més de l'impacte en el paisatge, caldria veure com els pesticides dels camps de golf afectarien els terrenys de voltant”, afirma Agurtzane Orbegozo, membre de la plataforma.

UPN va reconèixer que faltaven dos dies per a les eleccions de 2015. El 30 de desembre, el nou govern, amb la unilateralitat de Geroa Bai i descartant el requeriment de l'Assemblea General del Baztan i del poble de Lekaroz, va decidir recolzar al PSIS. “Diuen que és una decisió tècnica, però realment és una decisió política”, han explicat els membres de la plataforma. “No es pot entendre que l'aspecte del ‘canvi’ utilitzi les formes de l'antic règim quan diu que està a favor del dret a decidir”. També han recordat que en altres localitats Geroa Bai s'ha mostrat en contra de projectes similars, i ho han fet amb els mateixos arguments.

Demanen una consulta ciutadana

La plataforma ha proposat en l'última roda de premsa la celebració d'una consulta popular a Baztan. Tenen clar que és possible paralitzar el projecte, però que per a això els altres partits del govern del canvi, més enllà de posicionar-se, “hauran d'estrènyer de veritat la situació”. “Fins ara no li han donat la importància que té el tema”, han subratllat. GEROA Bai, per part seva, ha deixat clar des del principi que està a favor del projecte. En les seves paraules, el projecte serà "beneficiós per a generar llocs de treball, promoure el turisme alternatiu i estimular l'economia en un territori tan castigat per l'atur" i no es planteja celebrar una consulta popular. “Hi ha eines democràtiques per a afrontar els desacords sense imposicions”, assegura la plataforma. Veurem què li respon Geroa Bai.