EL 13-14 DE FEBRER EL PNB aprovarà el document polític Batasuna i Indarra en l'assemblea celebrada en el Baluard de Pamplona. En la base del text no se sap que no es conegui, però si el que es diu en el document avança, pot conduir-nos a noves situacions: a una segona transició, com han subratllat els jeltzales. Com és molt habitual en els textos jeltzales, si hi ha potencialitat; després de conjugar amb el realisme nacionalista, això és una altra cosa. En el realisme jeltzale és fonamental qui mana en la Moncloa; més encara és fonamental qui és en Ajuria Enea, però aquesta idea no els genera grans problemes, ja que en les últimes dècades han manat sobretot ells. Amb els resultats de les eleccions del 20 de desembre es preveu que això canviï també a Vitòria-Gasteiz, alguna cosa que no sembla fàcil, però tampoc impossible. La pista comptarà amb la composició del Govern d'Espanya.
Mirant a Euskal Herria, el document es basa en un document que exagera les dents de qualsevol abertzale: L'anterior Pla Ibarretxe i el preacord aconseguit en Loiola en 2007 pel PNB, el PSE-EE i Batasuna, que ara sabem millor, va ser aprovat per Batasuna, però no per ETA ni per altres sectors de l'esquerra abertzale. A la fi de 2013 el propi EH Bildu va portar aquestes dues bases al grup de treball d'autogovern del Parlament Basc. Els dos instruments i no trobar-los? Així és el laberint de la política, perquè en la majoria dels casos l'important no és quan, com, amb qui i per a què. I aquí és difícil veure encara un consens.
Es necessita un altre vector perquè aquesta operació tingui un resultat diferent. Podem és el que es pot veure, però tot indica que el partit d'Iglesias ha vingut a la societat basca per a quedar-se. I per a actuar. També és important entendre que estem al final d'una legislatura i que pròximament –teòricament a la tardor– se celebraran les eleccions al Parlament Basc per a situar bé el document dels jeltzales. No convé oblidar que en les eleccions autonòmiques basques de 2011 es va convocar una consulta en el seu programa electoral per a l'any 2015. O bé val la pena tenir en compte que amb un vot sobiranista molt majoritari en el Parlament Basc, la comissió de treball de l'autogovern ha arribat a un desastre.
També és important entendre que estem al final d'una legislatura i que pròximament –teòricament a la tardor– se celebraran les eleccions al Parlament
Basc per a situar bé el document dels jeltzales
La unitat i la força es van aprovar a Pamplona (1977) i és el títol d'un text que s'aprovarà (2016), però també podria ser un lema eficaç per a donar principi a una llarga campanya electoral.
TAMBÉ A MADRID ELS PARTITS MAJORITARIS JA ESTAN BUSCANT L'ESLÒGAN ELECTORAL, QUE NO ES POT DESCARTAR AMB EL NUS DE GOVERN QUE EXISTEIX. En el poder, no obstant això, continuen apostant per un gran govern de coalició; el tenen clar la Unió Europea , Ibex, El Mundo , El País, etc. Però el que no era Don Inorrez se'ls ha rebel·lat de la secretaria general del PSOE i ara cal llevar-l'hi de la meitat, abans de pensar-ho.
Ho estan fent amb molt poca vergonya, com demostra la resposta de l'editorial d'El País (31 de gener) a l'anunci de Pedro Sánchez de consultar a la militància. El PSOE no és el títol de l'editorial de la CUP i així ho diu una part del text: “Aquesta tendència del líder a cridar a les bases quan té problemes és el mànec dels polítics mediocres i de les institucions populistes”. Els del Diari, per contra, van rescatar aviat en 2013 l'editorial del mateix periòdic en el qual els socialdemòcrates alemanys van portar a les seves bases l'acord aconseguit amb Angela Merkel, perquè no es tractava de polítics mediocres, sinó de “un aprofundiment democràtic que hauria de convertir-se en un antídot dels populismes”. Qui sap com es dirà a aquest comportament en els llibres d'estil periodístics de casino.
EN NAVARRESA també serà una setmana important. El Govern foral haurà de decidir què fer amb l'Oferta pública d'ocupació en Educació i amb la llista única de professors. Qualsevol solució li portarà fusta, per la qual cosa el més digne i políticament més honest amb els seus principis seria mantenir les intencions anunciades i la idea d'una llista única. També és visible, però no sé si el que es veu darrere de Mendoza no és l'ombra de Salomó.
Aitor Esteban izango da EAJko EBBko hurrengo lehendakaria eta jeltzaleek salduko dute horrela, zuzendaritza berrituta, buruzagitza berria prest dagoela alderdiaren berrikuntza prozesuarekin jarraitzeko.
Pantxoa Bimboire Haritxelar, Ipar Euskal Herriko Eusko Alderdi Jeltzaleko arduradun berria da azarotik. Ipar Euskal Herriko ekonomia munduko pertsona ezaguna da.
Bizkaian eta Gipuzkoan egin bezala, EAEko estatus politiko berriak Euskal Herria nazio gisa aitortzea eta erabakitzeko eskubidea jasotzea eskatu dute Arabako Batzar Nagusietan alderdi abertzaleek.