En lloc de centrar-se en la víctima o en l'agressor, la clau de KiVa és actuar en tot l'equip.

Tractem de capacitar als alumnes i alumnes perquè defensin a les víctimes i no assumeixin l'assetjament. Encara que molta gent s'adona que el bullying està malament, el nombre de persones que defensen a la víctima sol ser relativament petit, per la qual cosa l'objectiu és que els nens es converteixin en actius i facin el pas per a defensar-los.

I com s'aconsegueix això?

Discutim amb els nens i nenes sobre els diferents rols que hi ha en les situacions d'assetjament, perquè també tenen un rol els espectadors i testimonis que no són agressors directes, per exemple, els que riuen de l'entorn reforcen a l'agressor, el missatge que li transmeten és que la situació és entretinguda i divertida. Volem fer-los veure que en aquest procés cadascun exerceix un paper, una tasca, i que és responsabilitat de tots el que està succeint; entenen que poden jugar un altre rol, que no obeeixi a la pressió del grup, i que pot acabar amb la persecució. Realitzem molts exercicis per a això, teòrics i pràctics, organitzant grups de discussió, fent jocs de rol… i els nens i nenes s'adonen que la decisió és a la seva mà: poden continuar acceptant l'assetjament o fer alguna cosa.

També serà important treballar l'empatia…

Un dels pilars del programa KiVa és aprofundir en el sentiment d'empatia entre nens i nenes, perquè entenguin com se sent la víctima i per tant la protegeixin. Comencem a treballar amb l'alumnat conceptes bàsics per al desenvolupament de relacions sanes: empatia, respecte, com comunicar emocions, com interactuar amb els altres… Aquest és el punt de partida, i després comencem a parlar d'assetjament.

L'agressor necessita un entrenament especial?

Només es parla amb l'agressor, però mantenint les dinàmiques de grup. Tots dos són necessaris i depenent del cas l'un o l'altre prendrà més força: l'individual és el correcte, “sabem el que estàs fent i això ha d'acabar”, i el col·lectiu és més transversal, la confrontació és menys directa i es tracta de treballar l'empatia cap als altres, visibilitzar el mal que se li està causant a la víctima… Són aproximacions diferents per a afrontar el mateix problema.

Quin és el procés que segueix el mètode i el material que utilitzeu?

Es divideix en tres etapes: Etapa de 7-9 anys, 10-12 anys i 13-15 anys. Tenim tot tipus de materials, molt interactius, tant en línia com en paper, i audiovisuals, dirigits a professors, alumnes i pares. Es tracta d'eines orientades a la prevenció i a la intervenció, ja que el treball preventiu és molt important, però també a dotar de recursos a alumnes, professors i altres per a fer front a situacions d'assetjament. Cada any, els alumnes i alumnes emplenen de manera anònima un qüestionari per internet perquè comptin si han sofert o han presenciat algun cas d'assetjament, la qual cosa ens proporciona molta informació sobre la situació de l'escola, és molt útil per a valorar si les eines, exercicis i grups de discussió que s'estan utilitzant en aquest centre a través de KiVa estan funcionant correctament.

El pas més difícil és acceptar o denunciar que algú està sofrint bullying? Detectar-ho? Com aconseguir aquest primer pas?

Per als treballadors de l'escola no és gens fàcil conèixer tots els casos, i en els qüestionaris anònims abans citats hem vist que hi ha casos que no es detecten en les sessions de KiVa. Estem estudiant diferents maneres de superar aquest desequilibri i de treure a la llum tots els casos que es donen, i així, sense necessitat de fer front a la denúncia, oferim la possibilitat que en les bústies d'Internet els alumnes puguin informar el professorat del que ocorre.

D'altra banda, el paper del professorat és fonamental, rep formació i ensenya a l'alumnat que hi ha situacions normals i altres no, que és bullying i que no, que el conflicte que es dona en un moment determinat entre iguals no és assetjament, però sí una opressió sistemàtica entre els qui no estan en igualtat de condicions i exercint aquest poder.

També serveix KiVa per a fer front al ciberbullying?

És eficaç per a fer front a tota mena d'assetjament, ja sigui físic, per internet, per exclusió social…

KiVa va sorgir del compromís entre la comunitat educativa i el Govern de Finlàndia en la lluita contra l'austeritat. A quin nivell està la col·laboració del centro en Finlàndia amb la comunitat, el poble, l'administració pública…?

KiVa va ser una decisió del Govern de Finlàndia, un programa establert pel Govern, però crec que encara queda molt per fer per a reforçar la cooperació entre escoles, pobles, comunitats i tots, si realment volem fer front al bullying. Nosaltres, en aquests moments, treballem sobretot amb els pares, perquè és molt important que s'impliquin, no diguem a l'hora de detectar l'assetjament, per a saber que hi ha una víctima.

El model és exportable per si mateix?

El material és el mateix per a tots els llocs, però treballem amb els agents locals i l'adaptem a la cultura i formes locals. Per exemple, en el si de KiVa tenim estratègies que tenen més present la confrontació i que no la confrontació, perquè alguns països prefereixen les converses directes (a Finlàndia, per exemple, els professors utilitzen molt aquesta estratègia, “això ha d'acabar”), mentre que en altres països, per culturalment no els sembla adequada, prefereixen els treballs transversals, les dinàmiques de grup (per exemple, a Holanda).