Les estrictes mesures econòmiques imposades per la Unió Europea a l'Estat espanyol s'han anat materialitzant en diferents passos. A l'inici de la recessió, es van prendre mesures a favor de la “devaluació competitiva”.Amb l'augment dels aturats es va buscar una ràpida baixada dels salaris dels treballadors. Per a això, la clau va ser la reforma del mercat laboral. En absència de devaluació de la moneda, dins de l'euro, l'única via per a millorar la competitivitat era la caiguda dels costos laborals. La pèrdua d'ocupació i les retallades salarials van provocar un notable descens tant en els ingressos com en les cotitzacions socials. Aquests descensos van tenir un efecte immediat en la caiguda de la recaptació pública.

El segon pas va ser la retallada de la despesa pública, sobretot de la despesa social. Utilitzant la lògica de la disminució dels recursos financers tant dels governs de Madrid com de Vitòria i Pamplona, s'han produït fortes retallades en educació, sanitat i altres serveis i qualificacions socials. Ara sabem, per exemple, que el forat dels fons de pensions –16.500 milions d'euros en l'Estat- ha estat un lleuger augment de les cotitzacions socials per la reducció de salaris.

Ara arriba el moment en el qual l'augment de les desigualtats socials i econòmiques es configura. L'informe presentat fa dues setmanes per Oxfam, federació de l'ONG, mostra de manera clara que: Després de Xipre, l'Estat espanyol ha estat el país on s'ha produït el major increment de les desigualtats en la distribució de la renda entre els països de la UE des de 2007. A conseqüència d'això, el 30% dels espanyols es troba en risc de pobresa o exclusió social. Per contra, les empreses que cotitzen en l'Ibex35 en els nou primers mesos de l'any passat van aconseguir un increment del 22% dels seus beneficis. Tenint en compte la grandària de l'atur (21,2%) i l'ocupació precària de baixa qualitat que s'està creant, la cohesió social pot augmentar encara més en el futur.

L'augment del 3% del PIB de l'últim any i l'afiliació addicional de mig milió d'euros a la Seguretat Social són dades macroeconòmiques positives des de fa molt temps. Però, a la vista dels greus problemes que té l'economia espanyola en aquest moment, la recessió de set anys no tindrà fi. En primer lloc, el deute públic ha crescut de forma molt forta en els últims anys fins a aconseguir el 100% del PIB. És més, si s'inclou els diners públics rebuts pels bancs, el deute públic és el 132% del PIB. El dèficit públic de l'any passat va ser del 4,5%, tres dècimes per sobre del límit fixat per la Comissió Europea. I el deute extern també és enorme per a l'economia espanyola. En total, l'Estat espanyol se situa en el vuitè país del món quant a deute total es refereix.

L'objectiu de dèficit imposat per Brussel·les en els últims vuit anys no ha pogut ser aconseguit pel Govern espanyol i és difícil que el pròxim govern, sigui com sigui el seu color, compleixi l'objectiu del 2,8% del PIB establert per a 2016. El compliment d'aquest objectiu requerirà una reducció addicional de 9.000 milions d'euros (quantitat que es destina a infraestructura en un any). Per tant, el nou Govern haurà de recórrer a l'aprofundiment de les retallades.

Després d'un llarg període d'austeritat, l'augment de la despesa social ha augmentat, tal com hem vist en l'última campanya electoral. Però és difícil que el nou Govern doni una resposta adequada, en la mesura en què les possibilitats que pugi la tensió amb Brussel·les són àmplies. El nou govern haurà de trucar a la porta de la Comissió per a demanar més flexibilitat. El normal és que s'exigeixi una ampliació del termini per a complir amb l'objectiu de dèficit públic. Però alguns dels membres de la comissió europea, entre ells el socialdemòcrata Pierre Moscovici, volen mesures més estrictes, volen que el nou govern present mesures addicionals d'ajust i no volen allargar el termini per a complir el dèficit. Els set anys perduts no han estat suficients.