Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Fruita? Col·locar herba de caspa

Aiwok CC-BY-SA

Les herbes de caspa (Symphytum officinale i Symphytum tuberosum) són aptes per a l'auzolan. Fan una gran feina per a promocionar el seu entorn, un ecosistema que complementi la seva vida. Són amables amb les quals estan al seu costat i són amables. Sobretot, tingueu en compte als que teniu arbres fruiters. Per a tenir fruits, cal fecundar les flors dels arbres; per a això necessitem abelles, i cada vegada tenim menys d'elles. Un petit exemple del que pot fer l'herba pavimentada en favor de la prosperitat dels nostres arbres.

L'herba de caspa és un abonament natural. Es barreja directament en verd amb la terra o s'afegeix a la terra i el fem, reaviva la terra i reactiva les plantes. Bullit –1 kg de plantes, 10 litres d'aigua, 10 dies, batent tots els dies– farà més intens el treball en verd. La cocció insecticida és eficaç. Sigui com sigui la forma en què l'emprem, la donació de la flor de l'arbre creixerà. Aquestes flors alimenten a les abelles. Les abelles fecundaran les flors. L'arbre portarà més fruita. I l'abella et donarà mel, propópolis, pol·len, etc.

L'herba de la caspa suavitza encara més la col·laboració i l'alimenta. Les flors que es propaguen per l'herba de la caspa tenen molts nèctars, la qual cosa és un capritx de molts insectes. Capritx difícil de penjar, amb flors allargades còniques profundes i nèctar en el fons. Les abelles havien d'haver tallat la punta i, com no arribaven al nèctar, havien d'esperar el borinot. Aquest amic grassonet té les seves poderoses galtes i, mossegant-se directament al peu de la flor, fa un forat i jupa el nèctar. Després vindrà l'abella, i pel mateix forat aconseguirà el nèctar i el pol·len. Alguns, tallant cada quinze dies l'herba per a alimentar a les abelles durant tot l'any, retarden i graduan la seva floració.

En el segle XIX Lakoizketa també va rebre el nom de ‘ositxeka’.


T'interessa pel canal: Espezieak
2020-01-24 | Jakoba Errekondo
Uzta eta lana aurreikusi, eta bilakatu

Datorren uztailean izango al dugu lanik? Izango al dugu labore uzta biltzeko lanik? Gure aldean, etorkizuna planifikatzeko eta antolatzeko gaitasun handia dute landareek; ia landare guztiek. Bere zikloa biziko den tokian gertatuko diren gorabeheretara egokitua izango da... [+]


2019-11-29 | Jakoba Errekondo
Llegir les mongetes

Omiasainando tots els fruits ficats”, diu l'expressió. Mandio és un grapat de pomes, carabassa i kiwi (Malus domestica, Cucurbita maxima i Actinidia chinensis). Molts altres més seran blat de moro (Zea mays); o mongetes (Phaseolus vulgaris); patata (Solanum tuberosum), ceba... [+]


2019-09-05 | Jakoba Errekondo
Hi ha murs?

Tens una horta? De nen, les dues hortes que he conegut a casa tenien un mur. Un en la volta i l'altre en un costat. Una bona utilització dels murs farà que l'horta tingui un gran benefici. Crearà un refugi: es col·locarà en el lloc adequat per a fer ombra, o per a protegir-se... [+]


2019-06-27 | Jakoba Errekondo
Des d'Arratzalde

Aprofito el ressò que em dona aquesta tarda per a comentar-l'hi al lector: s'han anat els dies més llargs de l'any i la nit s'ha allargat i la llum del dia ha començat a escurçar-se. Això tindrà conseqüències terribles en les plantes i evitem en nosaltres.Aquest estiu que... [+]


2019-06-24 | Jakoba Errekondo
Tristesa del pebre

Fer un forat amb el plantador i ficar la planta. Ja estan plantades els vitets del dolor (Capsicum annuum), que escalfarà per a l'estiu d'enguany. Només de pensar-ho, les meves dents se'm van posar suosos.

Al nostre poble el riu Oria es converteix en una riera, i en les... [+]


2019-04-08 | Jakoba Errekondo
Llatí esmolat

Des del vermell, Rubus fruticosus i Rubus ulmifolius. En la tija vermella els nous brots i fulles són vermells, encara que aviat es veran verds. A la tardor, fins i tot quan el fred li cremi la pell, les fulles es tornaran vermelles. Rojo en la mantega i vermell en les... [+]


2018-12-19 | Jakoba Errekondo
Creixement de la llavor i no alimento

La majoria de les collites s'han realitzat. El final del cicle de les plantes és el germen que dona inici al cicle d'una altra nova planta. Quan reposem la collita solem recollir fruits o llavors i menjarem de les dues per a escalfar l'hivern. La planta ha destinat enormes forces... [+]


2018-10-29 | Jakoba Errekondo
La carn de l'all

L'all, Allium sativum, mai falta en la nostra cuina. Capçals seques penjant tot l'any i nou durant els primers sis mesos. Els caps d'all i els grans s'estan desviant de casa a l'horta, l'època de les sembres. També després, fora de l'època de sembra, l'all haurà d'anar a l'horta... [+]


2018-10-22 | Jakoba Errekondo
L'all mestressa la mar

La temporada de l'all ja és aquí. Temporada de sembra d'all. El de la seva collita serà més tard, i ell ha de començar a treballar al cap. Al cap, el de l'all. Però no tots busquem el cap de l'all. Cada vegada es veu més sovint en les hortes l'all sembrat per a verds. També... [+]


2018-02-16 | Jakoba Errekondo
Quants Pobles Bascos?

Contesto amb un punt, no de temor, sinó de respecte i vergonya, cada vegada més sovint, a qui em pregunta gairebé qualsevol cosa en les plantes. I aquest punt és cada vegada més gran.

A la nit, algú em va preguntar quan s'ha de sembrar el tomàquet (Solanum lycopersicum)... [+]


2017-03-28 | Jakoba Errekondo
On estan les teves cebes?
La ceba (Allium cep) hauria d'estar ja plantada, si es vol que el cap arribi ben composta als dies més llargs de l'estiu. Felix d'Artamugarri d'Oiartzun diu que el millor és en la lluna minvant de febrer. No obstant això, es dona a si mateix una bonica tranquil·litat, perquè el... [+]

2016-04-06 | Jakoba Errekondo
Azadia en el gel

El poble català de Puigcerdà es troba en la muntanya, al Pirineu, a 1.200 metres d'altitud, i és llar de durs hiverns. Recorda als temps en els quals aquí vivíem un clima més desapacible.

Durant centenars d'anys han menjat allí, com nosaltres, la col (Brassica oleracea)... [+]


2016-03-22 | Jakoba Errekondo
Sense cap

Col·les sense cap, Brassica oleracea var. acephala edo var. viridis, col gallega i col de blat. A Galícia és la col, la més comuna. S'utilitza per a fer la sopa verda, que té una gran glòria. Des d'Euskal Herria i seguint la riba de l'Atlàntic, ho veuràs en gairebé totes... [+]


2016-02-11 | Jakoba Errekondo
Espanya 1-l'Iran 3

El safrà de major renom, el Crocus sativus, és espanyol. Tothom embeni safrà espanyol. Molts dels safrans que es produeixen en el món viatgen a Espanya i es venen com si fora d'aquí. Està organitzat un robatori formidable. És car, molt car, i l'estafa és dura.

A Espanya... [+]


2013-05-29 | Jakoba Errekondo
Vitet i Galanperna

En l'horta encara no els he canviat. Els fruits del meu cor. Portades d'Amèrica, no et sembla? Els millors es donen en les riberes del nostre país. Fins, tendres, suaus, subtils... Parlo de pebrots, Capsicum sp., no de qualsevol pebrot. Hi ha una màquina, grossa, llarga, tosca,... [+]


Eguneraketa berriak daude