Eñaut Beloki, membre de l'associació de veïns Egia Bizirik: “El primer dia de la iniciativa vaig pensar a parlar en basca amb el meu company”
Com ha estat la setmana?
Ha anat bé, he tret conclusions positives. M'he adonat que viu en un entorn bastant euskaldun i he fet un esforç per a acostar-me a la zona castellanoparlant, per exemple, en el treball. La iniciativa m'ha servit per a canviar el xip, per a pensar com haig de comportar-me en cada situació, per a conscienciar-me. Més que un esforç, si ho fas en grup la iniciativa cobra vida. Estic molt a gust.
En la zona vascófona hauràs caminat com sempre. Què tal en el treball?
Vaig amb cotxe al treball amb un company i amb ell he tingut la meva primera experiència en l'idioma. El primer dia de la iniciativa vaig pensar a parlar-li en basca. Jo li parlava en basc i ell en castellà. Em vaig adonar que ho comprenia tot, ho entenia perfectament. En l'empresa tenim un pla de basc i és un d'aquests que han començat a aprendre basc.
No li vas dir per què vas començar a parlar tot en basc d'un dia per a un altre?
Li ho vaig dir el dimarts. Li vaig explicar la iniciativa i li vaig preguntar si li importava que jo li parlés en basca: “No, no –em va respondre–, en la mesura que t'entenc no hi ha cap problema, això sí, jo et respondré en castellà”.
Et va semblar estrany que tinguessis converses en dos idiomes?
Una mica sí. Em va semblar que la vitalitat es perdia, la falta de sal. Potser falta el costum. D'altra banda, m'he sentit bé i no crec que ella s'hagi sentit incòmoda.
Ha passat la setmana. Continuaràs parlant en basc amb el teu company/a?
Sí, ho intentaré. He tingut l'oportunitat de fer la mateixa prova amb un altre company, però no m'he atrevit. Tinc la impressió que no li agrada tant i la veritat és que no ho he provat amb ell. Tal vegada, en comptes de començar en basc la pròxima vegada, l'informaré sobre la iniciativa, a veure què em diu.
Com actuen en la pròpia associació veïnal?
Estem uns pocs de 40 anys i la resta són més madurs. En l'època en què vaig arribar, la majoria es parlava en castellà. Avui dia l'escrit es fa en bilingüe, i algunes coses en basca. Les reunions es realitzaven sempre en castellà. Ara es fan en basc i a qui no entén en basc el traductor li murmura. No sempre és així. Si el castellanoparlant presa la paraula, a vegades no s'adona i contesta en castellà, i tots acabem fent-ho en castellà.
En l'associació estem pensant en què podem aportar com a grup a aquesta iniciativa i potser és el moment de fer un decàleg perquè en l'associació no es quedin en l'aire les qüestions lingüístiques.
Maddi Ezkurdia, membre del grup de danses Trebeska: “Esperava que em responguessin en castellà i he rebut sorpreses”
Treballa en la posada. Com t'has arreglat aquesta setmana?
El meu company és la meva parella, per tant en basca. Els clients venen de fora, i si no venia el basc no podia parlar en basc. No obstant això, una situació em va agradar. Em va venir un català i em va fer la primera paraula en català. Em va demanar perdó i li vaig dir que ho comprenia tot i que m'importava. Em vaig adonar que moltes vegades la primera paraula ens surt en castellà, i a ell la primera paraula li va sortir involuntàriament en català. Anem a la botiga i diem: “Li faré la primera paraula en castellà per a simplificar-la, però si ho fas en basc sabràs si ho sap o no”.
En basc me les arreglo millor que en castellà i a Euskal Herria em fico a les botigues i ho faig en basca. Ahir, per exemple, vaig sortir d'una botiga a deixar el carret, estava plovent i algú em va dir, “igual aquest carro no està mullat”, i li vaig dir “acabo d'agafar-lo i està mullat”. Després em va respondre en basc.
Què tal t'has arreglat a les botigues?
Esperava que em responguessin en castellà i he rebut sorpreses.
Bones sorpreses?
Sí. Un dia vaig anar a comprar un regal, vaig estar en tres botigues i en les tres sabien basca (encara que entre els companys de treball ho feien en castellà). En més d'una ocasió m'ha succeït que en aquests llocs tot s'hagi fet en castellà. Em va sorprendre i em vaig alegrar.
En el grup de danses?
He estat amb nens durant molts anys, i les reunions amb els pares sempre les hem fet en basc. Al final els preguntem si no han entès alguna cosa, si cal explicar alguna cosa en castellà o no. Mai hem tingut cap problema.
La setmana se us ha acabat. Continuareu mantenint el basc?
Des del grup de danses hem dit que la setmana ha acabat però que volem seguir igual, tant els del grup com la resta de grups que participen en la iniciativa.
Itziar Redondo, membre d'Haurgune: “Em sembla que la gent anava a rebre moltes sorpreses positives en aquest assaig”
Parlem abans que acabi l'intent d'una setmana, però ja tens algunes sensacions.
Vaig realitzar el curs de TELP i la veritat és que em va semblar que ja havia tingut en compte les recomanacions, els plantejaments realitzats allí i els prejudicis exposats i els portava a la pràctica.
Tens un entorn euskaldun?
Soc professora de la ikastola, parlo basca amb els meus familiars, parlo la vida en basca. Crec que tinc algunes coses interioritzades. Per exemple, la primera paraula la faig en basca. No parlo basc, però als coneguts que ho entenen també els parlo en basc.
Té vostè converses en bilingüe?
Amb gent coneguda sí. Jo em sento a gust, suposo que l'altre també se sent així, mai m'han dit res. El repte que m'he plantejat aquesta setmana ha estat el de parlar en basc també amb els desconeguts, és a dir, amb els quals entenen però no parlen en basc.
I ha tingut vostè oportunitat?
Sí, dues vegades. En botiga: “Vols una bossa?”, “Sí, dona'm quatre si us plau”, “Tens la targeta d'Eroski?”, “Sí, presa”. Amb autobús: “Et dones el bitllet per al nen?”, “Què?”, i vaig assenyalar al nen i li vaig tornar a demanar la targeta. Li vaig parlar amb gestos i somrient. No em va posar bona cara i em va donar una expressió amable.
És a dir, que l'ús del somriure és una estratègia.
En TELP parlem d'això. Sol haver-hi moments de tensió, vostè pot enfadar-se en aquestes situacions, la negociació pot empitjorar. Sempre és millor somriure.
Quina valoració realitzaries?
A mi no m'ha costat molt, perquè viu en un entorn euskaldun i he caminat sempre en marxa, però diria que he fet un exercici més conscient. Crec que la gent anava a rebre moltes sorpreses positives en aquest intent. Més gent del que pensem sap basca, o ho entén. Tenim prejudicis. Una vegada que hem creuat tres paraules amb un veí en castellà, ens hem adonat que no sabrà basc i després ha tingut l'oportunitat de conèixer-se i… sap o entén.
La supervivència del basc no és l'únic problema que els bascos juguem en la partida política, però sí, com a element més característic de l'euskaldunización, el que més reflecteix la nostra situació. Mostra molt bé el que no apareix tant en altres àmbits. En primer... [+]
Agorrilaren 27an igorri nizuen gutunean, irailaren 10eko auzian euskaraz deklaratzeko asmoa nuela adierazi nizuen. Auzi honen hastapenean, epaile nagusiari euskaraz zekienez galdegin nion. Gutxiespenarekin ezetz erantzun zidan. Orduan, nere gutuna eskuratu zuenez frantsesez... [+]
Euskalgintzaren Kontseiluak antolatutako "Ongi etorri Euskararen Mundura" jardunaldiak izan dira Gasteizen ostegunean eta ostiralean. Egun bi bete-beteak, eta mahai gainean Euskararen normalizazio prozesuan euskal herritar berriak integratzeari buruzko praktikak... [+]