AUDIOVISUAL: El nostre Farratge

La presentació de la factoria d'idees Hiru Damatxo ha estat la sèrie d'entrevistes Gure Bazka. Dotze entrevistes de vídeo amb els convidats Kepa Matxain, Lander Arretxea i Unai Gaztelumendi, ben triats. “Tractem d'enumerar les persones que eren de referència per a nosaltres i que ens interessaven, ja que de cara a l'exterior era una manera de mostrar alguns temes i persones, però també de posar-nos en contacte i aprendre amb ells”, diu Arretxea. Per això, a més de les idees recollides en els audiovisuals, ha destacat el plaer de la paraula i del coneixement que es reparteixen durant el menjar.

Per a això, han comptat amb la col·laboració de BEÑAT Irasuegi, Estitxu Eizagirre, BEÑAT Sarasola, Lander Garro, Cat Boyd, Arantza Santesteban, Uxoa Anduaga, Gari Garaialde, Lorea Agirre, Iñigo Astiz i Joxerra Garzia. “Donar caràcter de departament més enllà de cada diàleg, dona a tot un sentit, un tot”.

En això han deixat el departament, “com també eren per a expressar les nostres inquietuds i la nostra posició respecte a diferents temes, vam veure que amb aquests dotze hem tocat la majoria de les àrees que volíem tocar”.

RÀDIO: Demà Nova

Els teleespectadors de Gure Irratia, Antxeta Irratia, Xiberoko Botza i Irulegian Irratia es desperten cada matí amb les notícies que han donat en el programa Goiz Berri d'ETB-2. El dia comença a les 07.00, amb la veu de Kriztof el Fuster i Battitt Crouspey, i els divendres Arantxa Idieder presa el relleu d'un dels dos.

Es tracta d'una iniciativa que té com a eix les notícies d'Ipar Euskal Herria, Hegoalde i el món. “Tenim un reportatge que ens envien tots els dies des de la redacció sobre un tema d'Ipar Euskal Herria, dues vegades en el programa de notícies internacionals, una lectura de la premsa basca i un convidat vinculat a l'actualitat durant 15 minuts al dia”. Una vegada a la setmana tenen una crònica sobre temes socials, jurídics o econòmics.

El repte de la nova temporada ha estat donar més vots a l'audiència: “Cada dilluns un oient ens conta un acudit o una història nomenant a un altre per a la setmana vinent. Tots els dimarts un altre ens dona la seva opinió sobre l'actualitat. En aquest sentit, la resposta ha estat positiva”.

Busquen un lloc per a informar de tot això de dilluns a divendres a les 09.00 hores.

INTERNET: Azpitituluak.com

Luistxo Fernández veia les pel·lícules amb subtítols i es va preguntar si en basc hi havia alguna pel·lícula d'aquestes característiques. Després de fer una sessió personal i veure que va tenir “èxit amb els seus fills”, va agafar les treballades per uns altres i les va recollir en una petita pàgina web. Es tracta de l'any 2008 i ja s'ha passat el límit dels 700 subtítols. No ha estat només el seu treball, ja que des del principi ha tingut la idea de compartir-lo, tant a l'hora de descarregar els subtítols com de carregar. L'usuari pot trobar una explicació per a totes dues coses en la web azpitituluak.com.

Fernández ha recordat que també hi ha alguns intents institucionals semblances, però ha opinat que estan "una mica alentits", per la qual cosa ha remarcat. “Estan publicant pel·lícules en Filmazpit però jo esperava que enguany comencessin a publicar-se moltes més. Fa any i mig es va anunciar un acord entre Canal+ i el Govern Basc en el qual desenes de pel·lícules es traduirien al basc amb subtítols i a més serien patrimoni públic. No hi ha més notícies”.

L'any passat es van reduir una mica les aportacions dels usuaris d'Azpitituluak i Fernández va posar en marxa un repte més senzill per a enguany.

ACCIÓ PROMOCIONAL: Gora Gasteiz!

No és llunyà el moment en el qual Maroto va enrarir l'ambient de Vitòria-Gasteiz amb les seves paraules contra els immigrants i sobre les ajudes socials. Llavors –al novembre de 2014– es va crear Gora Gasteiz! la iniciativa popular, precisament, per a activar a la societat davant aquesta situació i fomentar la convivència entre la ciutadania plural. “Va sorgir de molts sectors, en alguns casos més organitzats i en uns altres no tant, per a demostrar que Vitòria-Gasteiz era una altra cosa i que podia ser una altra cosa, que la ciutat té una tradició com a ciutat d'immigrants, com a cruïlla”, explica Anaven Zaldua, membre de la iniciativa.

El 18 d'abril de 2015 se celebra el Gora Gasteiz Eguna, dia de l'activació dels gasteiztarras. “Va ser un èxit suficient i va contribuir al canvi d'ambient que va haver-hi a la ciutat. Crec que ara es respira millor a Vitòria-Gasteiz en el que a aquestes qüestions es refereix, encara que els problemes no hagin desaparegut”.

Gora Gasteiz! no va sorgir com una iniciativa de sempre, i de moment el grup està dormint, però estan treballant el documental: “No continua com a tal però segueix en l'esperit en altres moviments”.

ESCRIT: Joxerra Senar

En aquests temps en els quals la societat s'ha posat de cara a l'economia, és imprescindible realitzar el periodisme econòmic de manera comprensible. “La brúixola és explicar de manera comprensible i clarificadora la catàstrofe de Caixa Navarresa, el tema de l'IVA de Volkswagen o altres successos”, afirma el periodista econòmic del diari Joxerra Senar Berria. Abans de la crisi ja intentaven treballar aquests temes de manera “atractiva i pedagògica”, la qual cosa els ha ajudat a formar-se i adquirir experiència.

La crisi ha posat el focus en els esdeveniments interns d'empreses i institucions, entre elles el periodisme. En aquest sentit CA: I aquí no ha passat res. Aquest tipus de periodisme de recerca “requereix alguna cosa més que voluntat. Tenia moltes ganes de saber què va passar realment en el cas de Caixa Navarresa i quan ELA em va proposar escriure el llibre, vaig aprofitar l'oportunitat. És important tenir aquesta protecció, perquè fer-ho pel teu compte no és gens fàcil: has de compaginar-ho amb el teu treball i treure'l del temps lliure”. Encara així, el llibre de periodisme diu que la gent li té curiositat, que “i en basca, a poc a poc”.

PREMI MERITORI: Pel·lícula Loreak

El cicle aproximat d'una pel·lícula és d'un any, mentre que el de Loreak es reforça cada vegada que sembla que es baixarà. Després d'estrenar-se en el Festival de Cinema de Sant Sebastià 2014 i rebre el vistiplau del públic i la crítica, la nominació als Premis Goya va despertar l'atenció en l'Estat espanyol i la possibilitat de participar en els Oscar a nivell internacional l'any passat. En paraules de Joxe Mari Goenaga i Jon Garaño, “tenim la sensació que el que ha ocorregut amb la pel·lícula ha estat com una etapa de muntanya en ciclisme. L'última muntanya ha estat de categoria especial”.

Es refereix a la pena de no arribar a meta, “perquè no serà fàcil tornar a estar en una conjuntura com aquesta”, però diu que l'experiència ha estat molt bona. Han portat la nostra llengua, cultura i identitat pel món, però “en aquest recorregut la clau és l'acolliment positiu que ha tingut la pel·lícula en el Festival de Cinema de Sant Sebastià, crec que gràcies a això ha vingut tota la resta”.

Senten que els premis rebuts no són per al seu treball, sinó per al cinema basc: “Estem fent pelis decents i en un cert sentit l'estan premiant i l'estan fent”.