Retrocedim fins a l'any 2000. Llavors va sorgir la unitat i vostès es van quedar fora del nou partit. Per què?

Batasuna va sorgir com un partit i ANV va dir que no participaria en la ruptura de la unitat de la ciutadania, que era HB. En la cultura política d'ANV sempre hi ha hagut participació en el front de la ciutadania. En la dècada de 1930 vam estar en el Front Popular estatal, en el franquisme en el Front Basc i en els començaments dels 80 en la creació de la HB.

Sempre hem apostat per la unitat ciutadana per dues raons. Una és l'única manera de recollir tota la potencialitat de l'esquerra abertzale; és impossible que el petit empresari independentista i els membres del partit comunista estiguin en un solo partit, però sí en la unitat dels ciutadans. Dos, l'únic partit polític és feble enfront de l'Estat i, sobretot, davant la repressió, com després es va veure amb claredat amb Batasuna.

Després va arribar l'època de la il·legalització. No estàveu en el millor amb Batasuna, però en les eleccions municipals de 2007 vau ser la marca de l'esquerra abertzale. Quins records tens?

L'esquerra abertzale és una gran família sociopolítica d'Euskal Herria, molt diversa d'ideologia i organització, molt més que Batasuna. Pot abastar des de l'àmbit comunista i llibertari fins a la socialdemocràcia o el socialcristianismo. Tot aquest camp es va quedar sense sigles en les eleccions i vam posar les nostres sigles al seu suport; si era Aralar, representava un àmbit molt concret de l'esquerra abertzale.

Després de les eleccions vostès també van ser il·legalitzats. Quines van ser les conseqüències per a ANV?

Va tenir unes conseqüències econòmiques molt importants. En el conjunt de l'esquerra abertzale, possiblement ANV era la institució amb la millor situació econòmica, perquè en 2002 l'Estat ens va indemnitzar amb una petita part del patrimoni saquejat en la Guerra del 36, entorn de 600.000 euros. Podia ser molt més, potser fins a un milió i mig d'euros. Després d'haver il·legalitzat diverses de les nostres llistes, van treure una llei ad hoc de no cobrar indemnització, dient que si alguna de les parts estava il·legalitzada, perdria la indemnització. També vam perdre diverses residències.

També es van produir conseqüències personals. A més de la via administrativa que estava en marxa per a la il·legalització, [Baltasar] Garzón va activar la via penal per a impedir que es presentés a les eleccions. Per a això havia d'imputar a diversos membres i així ho va fer amb Kepa [Bereziartua], Alazne [Arozena] i amb mi.

Un dels punts d'inflexió en el 2010 va ser el document Zutik Euskal Herria . Com van viure vostès?

Aquest text assenyalava la fi del cicle polític-militar i el començament d'un altre cicle. Membres històrics d'ANV participem activament a favor del canvi. Aquest tipus de textos, no obstant això, es converteixen sovint en textos sagrats i donen per a moltes interpretacions. Aquest text podria donar l'oportunitat de fer el que Sortu ha fet o fer passos.

Per als quals vau caminar per ANV, es va desenvolupar Zutik Euskal Herria?

Nosaltres crèiem que una vegada finalitzat el cicle polític-militar, s'obriria el cicle de la confrontació democràtica amb l'Estat. Per a això era una eina, per exemple, Esan Euskal Herria: Es tractava d'una coordinadora que agrupava més de 70 agents i individus per a promoure la confrontació democràtica amb l'Estat a través de la insubmissió, la desobediència civil i similars. Pel que sembla, alguns havien tallat aquest camí.

La Xarxa Independentistak era un altre d'aquests instruments, va prendre la referència i de sobte va començar a perdre gas de tot arreu. I va sorgir Gure Esku Dago, passant d'un plantejament independentista directe al dret a decidir. També es van liquidar altres moviments populars, es va perdre aquest vapor de carrer i tots els ous es van posar en la cistella institucional.

Es va establir una aliança amb EA, Aralar i Alternatiba i això és bo en la nostra tradició, perquè és bo reunir el major nombre de vots possibles en les eleccions i per a gestionar les institucions es necessiten aliats. El pitjor és que quan es barregen l'estratègia i la tàctica, és a dir, que les aliances d'EH Bildu es converteixin en estratègiques, difuminant aquí el seu projecte polític.
Va haver-hi una gran polèmica per Zutik Euskal Herria , sobretot per la manera de decidir, qui, com…

El xoc va sorgir en el nucli de sempre i van sorgir dos punts de vista contraposats de l'esquerra abertzale: d'una banda, l'organització de la unitat de la ciutadania, que té en la seva base un fort moviment popular, que mantindrà activa la societat, la qual cosa, inevitablement, li porta a la confrontació democràtica amb els estats; i per un altre, un partit que cada vegada està més normalitzat dins del sistema, que treballarà amb la joventut i els sindicats, però que cada vegada va a menys soroll. Amb el model de partit únic no és possible una confrontació democràtica amb els Estats.

I aquestes imputacions d'aquestes il·legalitzacions. Vostè també va ser inclòs en el Cas Segura per l'Audiència Nacional, però és l'únic que ha tingut un advocat excepcional. Què ha passat?

La nostra defensa sempre l'ha portat un advocat molt conegut de l'esquerra abertzale i va ser la defensa de la il·legalització d'ANV, que es va fer en el marc de la Llei de Partits. Aquell grup d'advocats coneixia molt bé el nostre tros de sumari de 18.000 pàgines. Uns quatre mesos abans, en 2014, del que s'havia previst iniciar el judici, va venir Pernando Barrena a parlar amb mi i em va dir que ja no era de l'esquerra abertzale i que no tenia sentit estar amb el mateix equip d'advocats.

Això tenia dues conseqüències. D'una banda, mancant quatre mesos perquè comencés el judici, qui anava a agafar aquest immens sumari? No era fàcil. D'altra banda, jo vaig quedar desolat. Què significava que jo no era membre de l'esquerra abertzale quan sempre he treballat en aquest món? La meva interpretació és que sortu encara té una contradicció infranquejable entre la unitat popular i el partit únic. A més, nosaltres érem molt crítics amb el que ells deien procés. A la gent no se li pot vendre fum. Ho vam dir en un article d'opinió una setmana abans que arribés Barrena, no sé si això també afectaria la nostra exclusió, però sis o set mesos després Arnaldo Otegi va dir el mateix: que no hi havia procés perquè perquè el procés es fes hi ha dues parts. No tenia sentit anar al judici en dos grups –jo i els 34 restants–, però així ho van decidir, i al final la meva defensa va ser presa per advocats que van treballar amb militants bascos en la defensa dels tartalaris i en altres aspectes: Haizea Núñez i Fidel Sánchez. Vull agrair-los la seva disposició per a fer front a un judici tan difícil.

Com afecten aquests fets a la seva relació amb els imputats?

Naturalment, les relacions empitjoren. La relació amb alguns dels imputats és bona, però amb uns altres no parlo.

Finalment, la qüestió s'ha resolt mitjançant un acord. Com ha estat el procés?

En el matí de l'11 de gener van declarar diversos testimonis del fiscal i a la tarda se'ns va oferir l'acord. Era una paraula. Posteriorment, la Fiscalia, l'AVT, Dignitat i Justícia (DyJ) i els advocats de la defensa van arribar a un acord definitiu que, una vegada aprovat per tots, es va incorporar a la sentència. Si hi ha hagut un altre treball de cuina, nosaltres no el coneixem.

Quines són les claus de l'acord?

Hem acceptat les acusacions contra nosaltres i fer referència a les víctimes; hem acceptat la pena i a canvi no anem a la presó. L'acord havia de ser ratificat per unanimitat. Les acusacions contra mi són: donar rodes de premsa, organitzar manifestacions i preparar la campanya electoral; i que tot ho vaig fer per mandat de Batasuna.

Les interpretacions que han fet les parts sobre l'acord són molt diferents. Per exemple, DyJ diu que han confirmat la teoria que “tot és ETA”.

El propi DyJ ha dit que hi havia moltes possibilitats que alguns dels processaments sortissin sense càrrecs i, per tant, han preferit castigar a tots, abans que exculpar a alguns de nosaltres. En els judicis es donen molts acords, però s'ha produït per primera vegada en un macrojudici d'aquest tipus. De demanar 10 anys, ha baixat a any i mig, ha evitat la presó, ha posat petites inhabilitacions… en aquest primer moment ens ha deixat despenjats.

En les interpretacions apareix el rebuig a l'activitat armada.

La paraula condemna no apareix en l'acord. Una cosa és l'acord i una altra el que es diu de l'acord en la roda de premsa de l'endemà. Hem signat que d'ara endavant renunciarem a l'ús de la violència. Jo he estat membre d'ANV i mai he usat la violència. Renunciar al que mai has utilitzat no em crea cap contradicció.

Per tant, en oferir-te la possibilitat d'evitar la presó i veure que no et genera contradicció, l'acord és molt bo.

No és tan bo, perquè per a ser bo hauria de rebre el reconeixement de totes les víctimes. Per a tancar el cicle polític-militar es necessita una reparació de totes les víctimes. Tota víctima té dret a la veritat, a la justícia, a la reparació i a la no repetició, però només s'està reconeixent a les víctimes d'una part. Per això no vivim en la normalitat política. Cal no oblidar que hem rebut una condemna, només han suspès l'ingrés a la presó.

L'acord dona esperances de cara a altres macroprocessos futurs?

Creiem que aquest acord és puntual, però el temps ho dirà. El nostre “delicte” ha reduït en dos graus els articles aplicats i només es pot utilitzar si les conseqüències dels “delictes” no són greus, és a dir, si no hi ha víctimes entre elles. No serviria per als membres de l'organització armada ni per als casos relacionats amb la violència de carrer. No obstant això, no és poc; més de 100 persones estan a l'espera de ser jutjades per la seva actuació política pública.

En la vespra de l'acord, Rufi Etxeberria va convidar a l'EPPK a fer nous passos en la negociació del conveni. Tenen alguna cosa a veure els dos fets?

Alguns semblen voler unir els dos. Jo no li veig cap vincle real. Moltes vegades se'ns oblida que els presos polítics i els seus familiars tenen molta feina en la vida quotidiana, afrontant els problemes que ha generat la dispersió i la presó. Rufi Etxeberria és un dirigent polític que no hauria de carregar més als presos, ja que considera que la seva situació actual és complicada. Ens correspon donar suport sociopolític als presos i preses. Em sembla vergonyós tornar a posar la càrrega sobre l'esquena dels presos i dels familiars.

Com veu el debat sobre l'amnistia?

Es barreja amb l'objectiu estratègic tàctic. L'amnistia és tan estratègica com la independència i el socialisme, i així ha estat sempre en el si de l'esquerra abertzale. L'única manera d'acabar el conflicte polític és amnistiar als militants polítics, ja que suposa superar les causes que han provocat el conflicte. La reivindicació de l'amnistia dona als presos un caràcter polític.

La reivindicació dels drets humans hauria de coincidir amb la lluita a favor de l'amnistia. Tots dos camins no són contraposats. En els últims mesos han volgut simbolitzar el xoc entre el moviment a favor de l'amnistia i els plantejaments que realitza Sare. Algú haurà d'explicar per què és possible fer costat als moviments a favor de l'amnistia en Ipar Euskal Herria la manifestació convocada per Sare en Baiona i per què no és possible en Hegoalde. En aquesta mena de conflictes interns es perd un munt de força i hi ha molta gent que està fins al coll. Hi ha una falta d'il·lusió i d'energia.

Unint aquest tema amb l'acord, m'agradaria portar les paraules de Filipe Bidarte: “Nosaltres som al carrer, però no som lliures”. Els presos polítics surten de la presó, però no són lliures, tenen antecedents –com en el nostre cas–, han de fer front a les indemnitzacions, estan marcats, poden haver-hi inhabilitacions, etc. L'amnistia és necessària perquè tota aquesta gent sigui lliure a Euskal Herria.