“Les rates són els primers que s'escapen en enfonsar un vaixell. Nosaltres som aquestes rates del major vaixell que s'enfonsa. Mai tornen les rates als vaixells enfonsats. El que està sota l'aigua es queda allí per sempre”, diu Abdallah Samir, metge sirià de 34 anys. Fuig de Raqqqa amb la seva família i, vestit amb elegància, cerca un taxi als carrers de Presevo (Sèrbia) que li porti a Croàcia. En les seves paraules, “tenim diners i també passaports. Arribem a Grècia empesos per la policia i la màfia turca. No ens van deixar quedar-nos a Turquia. Sortim de Raqqqa i en travessar la frontera ens van deixar en una furgoneta i ens van ficar directament en el vaixell de Lesbos. Paguem per força 1.500 euros”. A més, ha afegit que “la policia turca i els mafiosos s'estaven ajudant mútuament, es donaven cigars”. Ha confessat que vol arribar a Noruega o Suècia amb la seva dona i dos nens petits. “Crec que a Alemanya s'acumularà massa gent del meu país. Desconfio dels meus veïns. Crearan problemes i això pot crear racisme contra els qui no hem fet res. No vull anar on estan els àrabs!”, ha afegit el jove metge.

Pocs pensen, no obstant això, com Abdallah. La majoria dels afectats han fugit dels conflictes a Síria i l'Iraq en els últims anys. Només o en família. “No pensàvem moure'ns de Turquia a cap altre lloc, però en el campament de Suruc (un poble del sud de Turquia) vèiem la televisió turca i allí, veient les ajudes que té Alemanya per als pobres i estrangers, pensàvem que seria lícit intentar-lo com moltes altres”, ha declarat Asiaha Halil, una dona kurd-siriana de 47 anys. “En Suruce, la màfia turca ens va dir que arribar a Lesbos en el vaixell era qüestió de 20 minutos i que els policies no ens demanarien cap paper. Ens van prometre estar a Grècia per 100 euros per persona”, explica Asiaha, nascuda en Koban. “No va anar així i després de llevar-nos moltes de les nostres maletes ens van demanar 2.000 euros per família. Al final vam haver de pagar 1.200 euros a un policia que va fer labors d'intermediació”. Li segueix el seu marit, un cristià que es diu Ismael. Porta un crucifix en el coll; “Jo vaig haver de fer de capità sense tenir cap experiència. Cada dos minuts el motor s'apagava i la mar ens arrossegava a la deriva. Quan enceníem el motor encara teníem dos minuts més fins que tornava a apagar-se. El temps anava en augment i cinc hores després ens va rescatar un vaixell grec. Des de llavors ens porten com a bestiars els que no tenim diners d'un costat per a un altre. És un do, però vist com estem, comprendrà fàcilment per què la gent ens tracta com un bestiar”, ha dit Ismael.

La invisibilitat entre els pobles

La majoria dels presevos són musulmans i tenen un origen albanès, no serbi, i són musulmans. És un poble agricultor de 12.000 habitants que limita amb Macedònia i Kosovo. No obstant això, té una gran particularitat i la policia sèrbia ho sap molt bé. “El que aquí mana és la màfia, la màfia albanokosovar” diu Mikhail, el jove policia que ha portat de Belgrad. Quan ell agafa els diners vol mudar-se a una altra part, si bé encara no sap on. “No podem fer front a aquesta onada de persones refugiades. Ahir, entre 4.000 i 5.000 persones es van amuntegar en aquest carrer i quan van començar a empènyer-les, la tanca que hi ha davant es va esfondrar i van posar fi a la vida de tres persones. És culpa de les màfies. Els esperen a la frontera amb Macedònia amb el cotxe i els donen uns papers falsos per 50 euros per persona. Quan estan darrere de la fila creuen que poden avançar amb aquests papers. Però no és així. Gairebé tots tenen els mateixos papers falsos i llavors es produeixen enfrontaments entre persones de diferents procedències. Nosaltres aquí no podem fer res, excepte relaxar-nos quan es barregi l'ambient. A més, Macedònia no ens diu ni tan sols quant venen de manera oficial”, ha afegit Mikhail, després de mirar a la fila i llançar un sospir. Una declaració que posa de manifest la rancor entre els pobles dels Balcans. El Govern croat, a través del ministre de l'Interior, Ranko Ostojic, va assegurar que Sèrbia tampoc li diu quants refugiats arribaran a la frontera i que això provoca una descoordinació a les fronteres.

Juan Carlos de l'Organització No Governamental Remar de l'Estat Espanyol ha treballat en aquest lloc on es mouen les màfies: "Els refugiats que entren des de Macedònia entren per la terra d'un cap de la Màfia. No sabem qui va decidir fer-ho així, però amb tren podien arribar al centre de Presevo. Per contra, es queden a 10 quilòmetres de distància al costat d'una parcel·la privada. Allí, els treballadors d'aquest cap de la Màfia enganyen els refugiats, i després ve el que ve. No hi ha res a fer si no es va contra la Màfia”, es lamenta el madrileny Juan Carlos.

Als voltants de Presevo, la màfia albanokosovar té més força que el govern. Tot aquell que prengui una sendera des del poble cap a Macedònia veurà les grans mansions de luxe. Es pot dir que és com el barri de Neguri de Getxo, amb una sola diferència: totes les cases estan buides. Segons un pastor que no vol dir nom, “Amb els diners que han portat de fora fan aquestes cases per a netejar els diners de la butxaca. També compren cotxes cars, però després viuen en llocs com Alemanya i França. Venen aquí quan acaben els seus treballs o els alliberen de la presó”.

"Després de Presevo no sabem a on ens portaran, però esperem que estigui millor que aquí", ha dit el sirià Mohamed en roda de premsa. Aquest home, provinent d'Homs, afirma que hauria de separar als refugiats segons la nació i el sexe, “perquè no hi hagi problemes ni veure millor”. La pertinença a una mateixa línia d'iranianes, afganesos, sirians, iraquians, etc., provoca disturbis. S'acusen mútuament de la seva situació i en molts llocs de la ruta continental hi ha hagut baralles i detencions. “Entre ells també hi ha molt de racisme. Els sirians es comporten bastant bé, però amb els afganesos sempre tenim problemes. No volen mantenir-se en la línia, si diuen alguna cosa utilitzen la violència contra tu”, afirma el jove voluntari d'Israel Remar. El policia serbi Mikhail, per part seva, diu el contrari: "Sirians i iraquians són els que més problemes estan donant. Pensen que són més que altres refugiats i et diuen així: jo soc sunnita i altres xiïtes, jo hauria d'estar primer”.

Presevo s'ha convertit en un exemple de la majoria dels problemes que sorgeixen en la via continental: problemes sectaris, màfies, institucions desbordades, etc. Sent musulmana la majoria del poble, no hi ha col·laboradors voluntaris, “tots són de fora d'aquí, encara no hem aconseguit parlar amb les autoritats locals, ni hem vist a cap habitant d'aquí treballant” ha dit el coordinador de l'ONG Metges Sense Fronteres, el francès Sebastien Army. “La situació no és bona, i encara sort temps. L'hivern sol ser dur aquí i no sé què passarà quan arribi”, ha afegit.