Aquest llibre es va publicar per primera vegada en 1964 i ara, després de 50 anys, tenim l'oportunitat de llegir-lo en basca.
És important aquesta dada inicial, ja que en aquesta mena de llibres d'avui s'utilitzen tècniques per a seduir el color, les grans imatges i els ulls, per a fascinar el sentit de la vista. Aquesta obra de Shel Silverstein no té color, està feta en blanc i negre i la imatge es representa mitjançant dibuixos i traços senzills.
La història d'amor entre un arbre i un nen és el que ens mostra l'Arbre generós: “Hi havia una vegada un arbre… un nen que estimava. I el noi venia tots els dies i recollia les seves fulles per a formar amb elles corones i convertir-se en el rei del bosc. El nen pujava pel seu tronc i es balancejava en les seves branques i menjava les seves pomes”. Com es pot veure en les primeres pàgines del llibre, els protagonistes són l'arbre i el nen, la seva relació és el que ens conta el narrador. Com viuen feliços junts, com es juguen els uns als altres.
El nen, no obstant això, arriba, deixa de visitar l'arbre, de jugar amb ell i només es recorda d'ell quan ho necessita. L'arbre li donarà llavors les seves fruites. Després li donarà branques per a fer una casa; més endavant serà el tronc el que el noi envellit agafi per a navegar… fins que l'arbre no sigui més que un vell tronc. Fins i tot llavors, a l'avi, que amb el pas del temps s'ha convertit en un jove, un home i un ancià, l'amic de l'arbre li acompanyarà.
La història de Silverstein és commovedora, una història com la del Príncep feliç d'Oscar Wilde, en la qual, com en aquell cas, l'amor serà la base de tots els esdeveniments.
A través de converses breus i senzilles; utilitzant frases curtes, l'autor –gràcies a la comunicació entre text i imatge– ens porta a través de la història a admirar el seu amor amb cada sacrifici de l'arbre i a sofrir pel seu dolor. No obstant això, l'ésser humà, sense adonar-se, agafa tot, posant en perill al seu company, a l'arbre, i acostant la seva mort.
Aquesta història pot ser una reflexió sobre el consumisme en la nostra societat, sobre el consumisme que es preveia fa 50 anys. Però, sobretot, és una història sobre l'amor i l'amistat; el Príncep feliç va donar la seva pell d'or i, finalment, els seus ulls per a ajudar als pobres. L'arbre li ho dona tot al seu amic. També un lloc per a descansar al final. Perquè els dos acabin junts com al principi. “No necessito molt ara -va dir el jove-. Només un lloc tranquil on asseure's i descansar. Estic molt cansat. ‘Bé’ – va dir l'arbre, al mateix temps que es posava el més tes possible–. Bé, aquest vell tocón és adequat per a asseure's i descansar. Veuen, Chico, asseu-te i descansa –i això és el que va fer el noi–”.
Shel Silverstein
Ilustrazioak: Shel Silverstein
Itzultzailea: Manu López Gaseni
Pamiela, 2015
60 orrialde
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]