Encara sort que és ambiciós...

Moltes gràcies a la coordinadora Diane Matte i al responsable de la mobilització, Manon Massé. Encara que no era conscient de la idea, tenia dificultats per a imaginar l'organització. En l'època no hi havia relacions mundials en grups feministes! Convençuts els membres de la Federació de Dones de Quebec, votem a favor de la idea en l'assemblea general de 1996. En aquell moment era el president de la Federació. També a mi em van convèncer i em vaig posar a convèncer de l'execució, pensant que era necessari que succeís.

Les bases es van acordar amb bastant facilitat.

En 1998 ens reunim per primera vegada a Mont-real, unes 150 dones d'un centenar de pobles. Nosaltres volíem que fora una marxa contra la pobresa, però no era del grat de tots. Preferim ser una marxa contra totes les pobresa i la violència. Les vint reivindicacions que portàvem a l'Organització de les Nacions Unides (ONU) les acordem amb bastant facilitat.

Any 2000, any d'execució.

Va ser una gran feina. Al principi emprem un coordinador, al poc, a altres dos, i a poc a poc eren 30 les persones que treballaven. L'assumpte es va tornar monstruós. Per descomptat, era un pes, a més d'en l'organització a nivell Quebec, en la del Canadà i també en la internacional. Gairebé va fracassar al desembre de 1999. El coordinador em va informar que no teníem més de 300.000 dòlars. Ens quedaven sis setmanes per a tirar el fada.

Com ho vau aconseguir?

Per casualitat, vaig aconseguir reunir-me amb un ministre del Canadà. El govern federal no ens ha rectificat encara els diners, mentre que el de Quebec ens ha repartit ja un milió de dòlars. Era l'època del Canadà. Vam agafar els diners per miracle i acabem la marxa sense forats.

Els últims passos es van donar a Nova York.

Estàvem en aquesta manifestació final 10.000 dones, la majoria d'elles d'Amèrica del Nord, encara que també de tots els continents. Ens reunim amb el substitut del secretari general de l'ONU, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial.

Quins missatges els vau enviar?

Els parlem de dones i també de liberalisme. A més de feminista, el nostre moviment és altermundialista. El neoliberalisme i el patriarcat estan íntimament units, s'alimenten mútuament.

El neoliberalisme necessita una austeritat que va fort.

Les dones també són les més afectades per l'austeritat. A Quebec, per exemple, el 75% de les persones que treballen en serveis i funcions públiques són dones. Porten inestimables serveis que fan que la societat estigui encara en peus. El govern es burla d'aquestes dones amb les retallades. L'Estat abandona les seves obligacions però, inevitablement, qui executa aquests serveis? En gran manera les dones, ja sigui en família, en veïnatge, en associacions...

La Marxa Mundial de les Dones està amb força.

En els primers EMM, les dones del Nord i del Sud eren conflictives, deien que les tractàvem amb consciència. Crec que ara se sent més. Algunes lesbianes que van estar immerses en l'organització van lamentar no haver parlat prou de la seva realitat. Tenien raó. També estem treballant amb els autòctons. La capacitat de representació de la diversitat ha anat creixent i és evident que és el resultat de l'EMM.

Vostè és diputat del partit sobiranista Quebec Solidaire.

Proposem un procés independentista basat en un projecte social. És un projecte feminista, ecologista i progressista. Animem dos referèndums, guanyem gairebé el segon. No obstant això, vint anys després, tenim tot per fer. Entre el 35% i el 38% són partidaris de la sobirania, no és suficient. Als joves no sols cal parlar-los de la bandera, de l'escó de l'ONU o del mal govern federal, sinó que cal proposar-los un gran projecte social.

Com seria el procés independentista?

Si arribéssim al Govern, formaríem un congrés constituent, preferit per la ciutadania i que representaria a la diversitat de la població. Paral·lelament, a Quebec organitzaríem una votació sobre el futur polític. Tenim, per tant, un doble tret: reflexionar sobre el polític i, al mateix temps, redactar la constitució. En aquest text estarien consolidats els nostres valors, inclòs el feminisme.

Com assegurar que el feminisme no passarà a segon pla?

El fet que el partit que proposa el projecte independentista sigui feminista és l'única garantia que la hipotètica independència estigui basada en el feminisme. Diem clarament que som feministes, tenim la paritat fixada en els nostres estatuts. Si sabessis quantes vegades parlo de dones en les meves intervencions! Però no soc aquí per sempre... Tinc la garantia que Quebec Solidaire continuarà difonent el missatge feminista?

Li pregunto...

No tenim mai garantia. Però el partit continuarà sent feminista fins que totes les feministes que conec segueixin a Quebec Solidai. D'altra banda, crec que el moviment de les dones ha de cuidar de Quebec Solidaire. Encara que tenim aliats, no és cert que siguin homes.