Illa dels corsaris bascos
Illa Pilier (França), 1172. Els monjos de l'abadia de Buzay van decidir construir una nova abadia en una petita parcel·la de quatre hectàrees de l'estuari del riu Loira. La petita i aïllada illa oferia l'austeritat i l'austeritat que els cistercencs buscaven. Però sembla que Pilier complia amb escreix aquests principis, fins i tot per als cistercencs, i 33 anys després van decidir traslladar-se a una altra illa anomenada Nourmoutier, més gran i acollidora. Per tant, l'illa va quedar buida fins a l'arribada dels corsaris bascos diversos segles més tard.
Les notícies més antigues dels corsaris de l'illa de Pilier tenen data de 1545 i van ser expulsades definitivament en 1693. Per tant, diverses generacions de corsaris es van refugiar allí, i la majoria eren guipuscoans. Van construir la fortalesa i la talaia i des d'allí van observar les embarcacions que volien sortir del riu Loira a alta mar. La corona francesa va enviar diverses expedicions per a netejar l'illa, però la fortalesa dels corsaris va ser inexpugnable en el segle i mig.
Van preferir vaixells de zinc o petit calat, perquè eren més útils en la costa atlàntica francesa, plena de sorra. La tripulació estava formada com a màxim per uns 80-100 membres i comptava amb entre 8 i 10 canons. Amb freqüència utilitzaven remers, ja que els permetia desembarcar a les platges i remar en els rius. A més, els envasos més petits eren més barats.
No passaven molt de temps en l'aigua per a estalviar en menjar, pólvora i altres subministraments. I navegaven solos o, com a màxim, en parelles. D'aquesta manera, si s'obtenia el botí, la inversió es recuperava més ràpidament i s'havia de repartir entre menys.
L'historiador francès Émile Gabori (1872-1954) va descriure així el camp d'actuació dels corsaris bascos de Pilier: “En la costa de Bretanya solien actuar en Poitou. Van ser moltes vegades al Loira i atacaven a tot el que trobava en el camí. Cada dia obtenien algun botí. Atacaven l'entrada de Morhiban i la de Breste, i van destruir Noirmoutier. S'amagaven en Pilier, prop de Nourmoutier, on van construir un observatori. (...) Fins a finals del segle XVII no es va aconseguir la seva expulsió”.
Des de la Muntanya de Navarra, milers de persones van prendre rumb a Amèrica en el segle XIX per a sobreviure en el pasturatge o en altres quefers. La historiadora Raquel Idoate recupera en la seva tesi la història d'uns 4.000 d'ells: com es va fer el viatge, en què es van... [+]
Estem en el territori més industrialitzat del País Basc, el Marge Esquerre de l'Ibaizabal, o la Ria de Bilbao, si es vol. Aquí les xemeneies ho havien ordenat una vegada. Però per a alimentar-los no sols es va utilitzar el carbó, sinó també la suor de milers de... [+]
L'èpica es construeix sobre les vides de molts homes i conèixer això fa més madura a la societat”. L'escriptora Bibiana Candia té raó. En Azucre (Llavors de Carabassa, 2021) ens compta la tragèdia dels migrants esclavitzats gallecs del segle XIX, però aquesta història... [+]
Malgrat la pell negra i el cabell arrissat, continuaven sent homes invencibles, amb la intel·ligència i el ressentiment dels éssers humans”. Així va escriure sobre els esclaus CRL James en el llibre Jakobino Beltzak, que narra amb mestratge la revolució d'Haití. Tantes... [+]
Si aconsegueixes escapar de la multitud de turistes i mirar des de la barana de la Petxina fins a la molla donostiarra, potser la imaginació t'acompanya en l'època en la qual va ser una intensa ciutat comercial marina, en la qual la banda sonora de les gavines t'acompanyarà. Tal... [+]
Killingworth (Connecticut, els EUA), 1701. Van fundar el centre d'estudis superior Collegiate School. En 1716 la nova escola va ser traslladada a Nova Haven i dos anys després, en 1718, rep el nom de Yale, una de les universitats més prestigioses dels Estats Units i del... [+]
Julian de Zulueta esklabista arabarraren inguruko erakusketa ikusgai dago LABE espazioan.
