Nicolás Unanue, treballador del departament d'automatisme de Fagor Arrasate en Markina (Bizkaia), va ser seleccionat com eusle per l'empresa biscaïna. El seu treball consistia a parlar en basc durant dos mesos a tot el personal del departament. S'alegra d'haver participat en el mètode Eusle: “El sistema és molt senzill, no té sofisticació. Sovint parlem massa i no fem res. La dinàmica és bonica i tala. En un parell de mesos et dona l'oportunitat de saber com estàs. Entre nosaltres es va crear un bon ambient, ‘si falles has de portar l'esmorzar’, hem estat en aquest to”. Però no tot és tan fàcil: “Utilitzem moltes paraules tècniques i comences a parlar i ostres! estem canviant’, i de nou hem de traduir-ho al basc. A vegades es fa difícil, però només has d'acostumar-te”. El departament d'automatisme, amb l'excusa de participar en el mètode Eusle, està a punt de fer un menjar; senyal que ha estat una experiència molt bona.

Han comptat amb la col·laboració de la consultora de l'Emun, Josune Urbieta. En la seva opinió, estaven desitjant participar en una experiència d'aquest tipus. S'adonaven que en l'empresa es revisaven els objectius corresponents al basc i augmentava la tendència a fer-ho en castellà, sobretot quan es tractava de temes tècnics. Són 15 els treballadors que treballen en l'àrea d'automatisme, tots ells són euskaldunes, excepte un que no parla però que ho entén bé. En el primer mes van tenir tres sustentadors i en el segon, tres més. Cada setmana es feien dues preguntes als treballadors participants: L'eusle compleix la norma, és a dir, sempre ho fa en basca? I seguirem amb l'experiència? Els resultats de l'ús del basc entre els treballadors van ser els següents: Abans de participar en el mètode Eusle l'ús era del 71,5%. Després de dos mesos d'experiència, va pujar al 83% i després de tres mesos de descans, el 80%. Després d'una bona valoració de l'edició de 2014, s'està duent a terme en la segona edició des de setembre de 2015, aquesta vegada en un període de cinc mesos. Aviat acabaran d'una vegada.

De l'escepticisme a la il·lusió en JMA

Oihana Garcia, assessora d'Elhuyar, va ser la col·laboradora de l'empresa JMA en Arrasate. L'empresa fabrica claus i el mateix García diu que buscaven les claus perquè el basc fos més utilitzat. 15 anys des que es va posar en marxa el pla de basc. El 10% dels treballadors no saben basc, l'ús entre el 40 i el 45%, i el 63% entre euskaldunes. Van afirmar que sí a la possibilitat d'utilitzar el mètode eusle, però tenien molts dubtes, ja que van fer molts altres esforços i els resultats no sempre eren els desitjats. Després de dos mesos d'intents, “els resultats van començar a arribar, i a mesura que van arribar els resultats, l'ambient es va anar escalfant. Passem de l'escepticisme a la il·lusió”. En lloc dels dos mesos, el termini d'execució va ser de deu mesos i tots menys un d'ells van exercir alternativament la funció de suport. L'evolució de l'ús és la següent: 74% al febrer de 2013, 85% al maig, 88% al juliol i 87% al desembre de 2013. Una vegada finalitzada la intervenció, al novembre de 2015 l'ús del basc se situava en el 86%.

Només un dels treballadors ha estat el que no ha fet tasques d'eusle, ja que no va voler perquè al seu judici el nivell de basc és baix. Oihana Garcia admet que no es va prendre el treball d'eusle, però en la pràctica ha estat ella la que ha aconseguit mantenir el basc. Encara que en anys anteriors al mètode Eusle no va fer el salt al basc, en aquesta ocasió el treballador ha donat un canvi. Ell és Jesús Santa Cristina, director del departament de qualitat i a ell li hem preguntat sobre la intervenció d'Eusle: “Estic content. La meva llengua materna no és basca, no la utilitzo tant en el dia a dia i ha estat una experiència molt positiva. Cada vegada es parla més en basc en el departament de qualitat i en l'oficina tècnica, i aquest projecte ha estat un impuls. No ho faig tot en basc, per a mi és difícil, però em vaig a poc a poc. El projecte ha acabat i hem pres uns costums per a fer-lo en basc”. Diu que és difícil utilitzar el diccionari tècnic en basc, però que és més difícil canviar els hàbits: “Si t'entusiasmes per qüestions laborals, t'arrenca el geni i et tires al castellà, almenys jo”. Li hem preguntat quina actitud han tingut amb ell els treballadors que es desemboliquen fàcilment en basc, a veure si li parlaven en basc: “He tingut un munt d'ajuda, he tingut paciència, m'han repetit coses, he corregit errors. M'ho han posat tot a la meva disposició. Per a mi ha estat una gran oportunitat”.

La consultora Oihana García, al final de la intervenció, ha destacat algunes de les valoracions que han fet els treballadors. Un empleat deia que creia que parlava en basc amb tothom i es va adonar que no era així. Ha canviat el xip i s'adona més de qui i on el fa en basc o en castellà. Un dels quals va fer les labors d'Eusle va comentar que li resultava difícil parlar en basca de les coses del treball, ja que fins llavors havia cursat els seus estudis en castellà i havia treballat en castellà. Una altra de les persones que més ha canviat ha estat la de parlar en basca amb gent que abans no s'expressava en basca. En opinió de García, el major canvi va ser el de Jesús Santa Cristina, que tenia el nivell més baix de basc, que va passar de no parlar en basc a ser eusquera en la pràctica.