“Una parella ve a la consulta amb el nen malalt, diu que té anèmia i que cal portar-ho a un poble pròxim per a una transfusió, i tres hores més tard, en sortir de la consulta, veu que segueixen a l'una, que no saben com portar al nen, plorant. No tenen mitjans per a portar-los i si demanen diners a la família, condicionaran la seva situació”. Maite López ha viscut moltes vegades aquestes vivències en el si de l'organització sanitària Osalde, que treballa en la cooperació al desenvolupament.

L'organització porta ja gairebé sis anys a Mali. Per a llavors ja treballava a Sud-amèrica els projectes de desenvolupament de la sanitat, ja que des de la fundació de l'associació els seus membres van reconèixer que la salut no podia ser un dret exclusiu dels bascos. Van sentir la necessitat de viatjar a països desgraciats, i Mali ho complia: L'Índex de Desenvolupament Humà elaborat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament se situa en l'últim lloc, el de 2014, en el dècim. La taxa de mortalitat infantil és molt alta: de cada 1.000 nascuts vius, 120 moren abans de complir l'any, i en les zones rurals el número és el doble.

Osalde va establir la seva seu a la regió més pobra del país, Koulikoro, i el projecte es desenvolupa en una comunitat de 34 pobles petits, arribant als més de 35.000 habitants. “És molt complex aconseguir grans propòsits en el desenvolupament de la salut sense començar per les coses bàsiques, cal donar l'oportunitat a la gent que està més greu i té menys”, ha explicat el president de l'associació, Juan Luis Uria.

Infraestructures per a la millora de la salut

Osalde ha treballat diverses línies de treball forçades per la situació a Mali, encara que sempre ha tingut com a punt de partida la salut. En aquest àmbit, ha millorat i reconstruït les seves infraestructures: la creació d'un centre sanitari i una unitat de cirurgia i dues cases de maternitat, i la reconstrucció i ampliació d'un centre públic. Diu López: “Tots els centres construïts tenen energia solar i llum, no tenien llum ni per a donar a llum. També hi ha aigua i no hi ha aigua per a rentar-se les mans després d'haver estat atesos pel primer malalt”.

En els dos últims anys, el sistema sanitari de Mali es basa en la recuperació de costos, per la qual cosa cal pagar-lo tot, amb les limitacions per a la salut que això comporta. “Si un nen s'emmalalteix, el cap de família decideix si el porta al metge o no. Depenent del seu vincle amb el nen, de la seva situació en la llar o del nombre de nens, decidirà què fer, perquè pot ser que hagi de deixar a la resta de nens sense menjar per a portar-lo al metge”. Tampoc es compleix la política de gratuïtat: El Govern ha d'aportar gratuïtament els medicaments en els casos de paludisme de menors de cinc anys, paludisme d'embarassades i malnutrició en menors de cinc anys.

Osalde també ha utilitzat els seus recursos en la preparació d'infermers, tècnics de grau mitjà i agents de salut quan, al cap de deu anys, abandonen Mali perquè el treball que ara s'ha iniciat no quedi en res.

Conscients de l'impacte que té l'estil de vida en la salut, l'organització ha hagut d'elaborar una línia que en un principi no estava relacionada amb el desenvolupament sanitari: la construcció de pous d'aigua potable, ja que moltes malalties es devien a la falta d'aigua potable i menjar. Fa cinc anys el 20% de la població tenia aigua potable i avui dia el 90% té la possibilitat d'obtenir-la en algun lloc de la comunitat.

Treballant amb dones

“La dona musulmana no era reconeguda en la societat maliana i aquesta ha estat la nostra tercera línia de treball”, ha explicat Uria. Al principi els va costar arribar a ells, però després de demanar la seva participació, han treballat la seguretat alimentària amb les dones. Perquè els deixin terres han parlat amb l'amo del llogaret, el major, i han plantat hortes de dones, una zona d'hortes de dues hectàrees dividides en sis llogarets, i dos molins per a la carita, una espècie d'arbre autòcton que es diu així.

Osalde els ha donat explicacions sobre la instal·lació de sistemes de reg i la manera de sembrar i embolicar, que ara gestionen les associacions de dones de la zona. En cadascuna d'elles treballen més de cent cinquanta dones i disposen d'una casa per a reunir-se, guardar gra o recollir eines de cultiu.

També s'ha avançat en l'alfabetització i apoderament de les dones. 370 dones s'han alfabetitzat en banbarés: han après a llegir, escriure i matemàtiques bàsiques. Abans de l'arribada d'Osalde ja hi havia un grup de dones alfabetitzades i una professora de l'Institut de Llengua Nacional de Bamako els va donar la formació necessària, per la qual cosa van anar a Bamako (la capital) a certificar-se. Per a això, van necessitar el permís del seu marit i només va quedar un a la casa. Tots els que han marxat han tret el certificat d'alfabetització en llengua bavaresa i ells mateixos s'han encarregat d'ensenyar a la resta de les dones. “Anar només a Bamako va ser una manera d'alliberar-se del control social per a ells, encara em pregunten quan tornarem”, ha reconegut López.

A més, s'han creat dos grups de dones per a treballar el lideratge. “Un centenar de dones s'uneixen per a parlar dels seus problemes en la família, en la societat i en la comunitat i de la seva presència en la societat. S'ha treballat l'autoestima de les dones i com fer front als problemes”.

Temps de conflicte

Els esdeveniments esdevinguts en els últims anys a Mali no han paralitzat els projectes d'Osalde. El conflicte més dur es va produir en 2012, quan el Moviment d'Alliberament Nacional (MNLA) d'Azawad i alguns grups islamistes que inicialment els van donar suport van proclamar la independència d'Azawad del nord i van sotmetre a les principals ciutats de la zona (Gao, Kidal i Tonbuktu) en un cop d'estat militar a Bamako.

Després va començar el conflicte entre els tuaregs i els islamistes, perquè els segons buscaven les terres que estaven en mans dels tuaregs per a formar un Estat islamista. Van anar estenent-se cap al sud i, per aquesta raó, van intervenir forces estrangeres, entre elles la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Oest d'Àfrica i l'Exèrcit francès, que poden llegir tots aquests esdeveniments en el canal argia.eus/azawad.

López i Uria tenen clar que darrere de la intervenció de França està l'interès econòmic que tenien al país. Això és el que va escriure López en el periòdic d'Osalde en aquella època: “Tal com afirmava el que fos relator de l'ONU per a l'Alimentació, Jean Ziegler, l'objectiu de França és, entre altres coses, protegir els interessos de l'empresa francesa Areva. Aquesta empresa és líder mundial en energia nuclear i explota l'urani de Mali i Níger”.

En aquesta situació tan complicada, diverses ONG, com a Metges del Món o Creu Roja, que treballaven en el nord, es van traslladar a Bamako, on els projectes van ser lliurats a la població local. Osalde, per la seva situació, va poder continuar treballant amb normalitat i Uria ha explicat que, en l'actualitat, Osalde és l'única institució basca que es troba a Mali. Des de llavors, els estrangers no poden anar al nord, ja que el conflicte encara està viu i no es pot desviar. “Estem en contacte amb les associacions de malianes d'aquí i ens demanen reiteradament que ens portin medicaments i professionals als hospitals de Gao i Tonbuktu, però és impossible, hi ha guerra i controls militars pertot arreu”, ha explicat Uria.

Saben que la situació allí no és estable, però de moment és suficient que els voluntaris prenguin algunes mesures per a garantir la seguretat, com no moure's massa, no utilitzar mitjans de transport públics, anar acompanyats en tot moment i acostar-se el menys possible a Bamako. Després del segrest del passat any a l'Hotel Radisson de la capital biscaïna, l'organització basca tenia previst enviar també a dos voluntaris a Bilbao.

L'emigració com a solució i problema

La guerra ha deixat a Mali més de 250.000 desplaçats i les seves condicions de vida no els permeten una altra sortida que emigrar. Aquesta és la preocupació de les autoritats europees, segons ha recordat Uria: "Per a França, el G8 i per a Europa en general, Mali no hauria estat un problema si no fos per la migració i els interessos econòmics. A Europa no li interessa la inestabilitat prop de les seves fronteres, ja que els conflictes armats i la inestabilitat política fan que la gent es desplaci cap a terres veïnes. La inestabilitat promoguda per les principals potències per a controlar les matèries primeres no ve bé a Europa, no pot més”.

Per això, el president de l'associació considera molt important que Europa i la resta de països revisin les seves polítiques socials i distribueixin adequadament els diners per al desenvolupament internacional. També ha fet una crida a les institucions basques: “Ens sorprèn que en les ajudes de la Diputació Foral de Bizkaia i del Govern Basc Amèrica Llatina compti amb un gran percentatge de projectes, que són els que més apoderament i creixement econòmic tenen en els últims anys. Mentrestant, a pesar que s'ha previst un augment de l'ajuda a Àfrica, no s'està treballant en això”.

Davant la fam, el desplaçament i la crisi d'oportunitats, Osalde estudia convertir els projectes de desenvolupament en projectes d'ajuda humanitària, programes més curts però intensius en salut i aliments.