Sou rapers, però el fet de ser del barri de La Vinya, molt vinculat als carnestoltes, influirà en això.
Abans sempre dèiem rap, reggae i broma de Cadis. Alguns diuen que fem rap, carnestoltes, reggae i no sé què més. Per a nosaltres totes les etiquetes són benvingudes. També ens agrada el chirigot, perquè hi ha gent que ho utilitza com a insult.

Insult?
No ho sé, són coses dels espanyols.

Està mal vist?
No, perquè el chirigot no és seriós, i clar, nosaltres no volem ser així. Si ens prenen per seriós, és que alguna cosa va malament.

El chirigot del carrer serà el vostre preferit.
Sí, però no usem el ritme del chirigot. El que es fa musicalment és un dub de romanç o dubmancero GaditanceHall (riures). Una de les modalitats de carnestoltes és la romança gaditana. La base és que una persona, amb humor i rima, reciti/tira tot el que li passa pel cap. Perfecte per a nosaltres.

rieu molt, preneu el pèl a dreta i esquerra, però ho feu correctament.
Directament o indirectament. En el sofà, menjant un pintxo de formatge, en l'escenari també tirem el mateix que diem. És compatible.

On heu deixat les cadenes d'or, les viseres, les lletres masclistes …? Nosaltres,
des del primer moment, hem renegat del rap. No pels rapers, nosaltres som aficionats al zero original. Renunciem als estereotips que han imposat als rapers i als rapari. Són extremadament esgotadors. A més, la necessitat de tenir tantes viseres ocupa la meitat de la rentadora.

Quan ho signareu amb Sony i tocareu en el Primavera Sound?
Si em paguen avui, m'atreviria a dir que sí! Jo no volia, però vostès m'han obligat (riures). Aquí sembla que ets un privilegiat per pujar a l'escenari. Sembla que no tenim dret a l'alta o al salari en la seguretat social. No em refereixo a les caixes supergordas de 10.000 euros que recullen aquests grups prefabricats. Res més que un sou. Tal com cobren els servidors, els músics, els tècnics…

Avui dia, la cerca d'un camí propi sembla imprescindible.
Intentem compaginar el mode de vida amb el de dir el que volem. Mentre no es plastifiqui el nostre, avanci. FRAC no té sentit si té un discurs elaborat, ha de ser instantani. Nosaltres hem nascut en moviments socials, a partir del primer segon del grup vam haver de dissenyar la nostra escena. Encara teníem 20 anys i eren els millors temps de Teofila [que ha estat alcalde de Cadis durant 20 anys, del PP], així que havíem de pensar en l'opció que teníem per a tocar. La pròpia situació ens va ensenyar a autogestionar-nos, a fer les coses sense diners i a aconseguir espais. Poc després érem 20-30 grups de música, creem la nostra pròpia escena i movíem a més gent que les escenes oficials.

Formeu part de la plataforma de música en directe de Cadis.
Quan vam veure clar que la Teofila anava a anar a la recerca de tabac, ens unim en la línia de la música en directe que cal seguir per a facilitar al nou govern. Entre molts hem posat en comú els principals problemes relacionats amb l'assetjament o la legislació. Van morir tots els circuits que no estaven controlats per l'anterior ajuntament. “Estàs amb mi o et mano a la policia”, han posat multes, han detingut a moltes persones i, a més, ens acusaven de ser els pitjors, les escombraries de la ciutat. No som borratxos de la ciutat. Bé, hi ha algun. Però és legal, no és cert?

Com porteu el “canvi”? El canvi
a l'Ajuntament és important per a nosaltres. No és l'essencial, perquè hi ha treball real al carrer, en els col·lectius, en els bars, en la pròpia gent. L'actual alcalde [José María González ‘Kichi’, Podem] és músic. Porta molts anys en una comparsa del nostre barri amb una lletra molt cañera. És una alegria trobar-la al carrer sense estar envoltada de pistolers. Primer es veia a un guardaespatlles i després a la Teófila; per descomptat, als carrers comercials per als rics.

Cadis és una de les zones amb més desocupació d'Europa, amb un percentatge superior al 40%.
Si la situació de Cadis era “bona” –encara que sigui un frau–, l'atur mai va baixar del 25%. La crisi no va ser més que una miqueta més, però no un xoc fortuït en molts altres llocs. En la dècada de 1990 es va produir el declivi de la indústria d'aquí, a causa de la deslocalització de les drassanes. Per tant, per a quan va arribar la crisi ja estava acostumat a la gent de Cadis. Des de llavors, Cadis ha intentat viure malament de turisme. S'ha tractat de promoure un turisme de cinc estrelles, que en realitat és una ciutat de dues estrelles. Fingint, hem viscut. Per exemple, aquí és habitual estar donat d'alta a mitja jornada treballant en hostaleria a temps complet. I pensarà a més, afortunat que jo estigui donat d'alta!

Però la culpa és seva.
Clar que sí! Tots els dies estem tocant poltres, cantant en carnestoltes i cobrant PER (subvenció a zones rurals) encara que no tenim terra.

Què seríem sense estereotips?Els
estereotips supermarcados de l'andalús, que necessàriament ha de ser gràcil, són els que ens arriben ara en la televisió. Aquesta malícia, sobretot la dels gaditans, ve precisament de la necessitat extrema. I parlar d'un doble sentit és el mateix. Durant molts anys hi ha hagut una gran censura aquí i això s'ha desenvolupat i integrat en la música i en el llenguatge de Cadis. Aquesta és la veritable essència de Cadis. Sortir de la tele fent el ximple no té res a veure amb tot això. És tot el contrari. M'enrojolava.

A més d'un li semblarà com cridar en el desert cantar Andalusía Nasión.
Bah, no pensis! Als pobles sempre ens han conegut per aquesta cançó, aquesta història i aquest moviment. Per descomptat, sabem molt bé on estem i quin ambient hi ha. Jo crec que la independència no és una prioritat a Andalusia. El nostre no és qüestió de banderes ni de fronteres. Hi ha més andalusos fos que aquí. Estem parlant de reivindicar la identitat. Que tenim la nostra pròpia història, la nostra cultura, nostre mugiro, el nostre llenguatge, la nostra manera d'actuar i pensar i, fins i tot, la nostra pròpia repressió.