El moviment Fracking Ez va organitzar una acampada contra el fracking al juliol de 2015. Set dies de conferències, tallers i altres activitats, amb caràcter internacional. Calia organitzar la salsa d'idiomes. El moviment alemany Fracking Ez també volia preparar una cosa semblant i es van reunir a Barcelona per a celebrar una reunió a la casa ocupada Ca Masdeu. Allí es va congregar gent de diferents països i per a la reunió es va requerir un sistema de traducció. Allí van conèixer el sistema que posteriorment portarien al campament de Vitòria-Gasteiz.

La Torre Babel de la casa ocupada va ser organitzada pel Coadi, el centre que ajuda a les persones amb problemes de neurodesenvolupament. Al costat del lloc de la reunió es va instal·lar una eina que va permetre la transmissió per fM i a cada participant que necessités traducció se li va donar un aparell de ràdio. En cada freqüència s'explicaria la llengua a la qual es vol traduir, es provarien els utillatges i a partir de llavors s'escoltaria la traducció. Com a traductors, tots ells voluntaris. El membre de Fracking Ez Mikel Otero va detectar dues coses bones per a aquest sistema. D'una banda, cadascú va poder parlar l'idioma que volgués o que pogués, i per un altre, com calia tornar, les converses es van fer més lentes. La traducció simultània que havia servit en aquella petita reunió els va semblar que havien de provar en l'acampada.

Coneixien a l'agència de comunicació BlaBla, a la qual van sol·licitar ajuda per a aconseguir eines i traductors. Per exemple, tenia entre 150 i 200 ràdios. Al País Basc, es va aconseguir convèncer als joves que cursaven estudis de traducció en la universitat. Entre els dos s'organitzaria tot el servei de traducció simultània per a una setmana. Com cada dia calia fer diverses traduccions, escrivien totes les notes en el panell: 10.00 hores de basca a castellà i anglès; 11.00 hores… Al començament de cada xerrada o taller es dedicaven 5 o 10 minuts a organitzar el compte de les llengües: provar les ràdios o el telèfon mòbil, que també serveix aquest segon artefacte, buscar freqüències… Els traductors no sols eren estudiants universitaris, no eren suficients, hi havia necessitat de voluntaris sense estudis especials, i la gent local i un munt de persones que venien d'Europa per a participar en el campament van ajudar a fer traduccions.

Otero considera que no és un sistema molt sofisticat, que els recursos necessaris no són complexos. En la seva opinió, es necessiten tres coses bàsiques: Transmissió per fM; grup de traductors voluntaris; i que els que han de parlar tinguin una mica de paciència, ja que la traducció és instantània i convé actuar amb lentitud. Otero destaca un benefici: “Podíem dir-los a tots que podien parlar en l'idioma que volguessin. A Euskal Herria, el que ens passa sovint és que li diem a qui vol o pot fer-ho en basc ‘si ho fas en castellà tots entendran…’. Al juliol la gent agrairia que, sent una activitat internacional, tinguessin l'oportunitat de parlar en basca amb tranquil·litat”.

A més de l'acampada, el moviment Fracking Ez ha organitzat centenars de conferències a Euskal Herria i la de la ràdio no és l'única manera que han utilitzat per a la traducció simultània. En Txutxumutxu es realitzen del basc al castellà; la xerrada en basca i la presentació en imatges en castellà, o viceversa; la xerrada en basca i petits resums en castellà a vegades.

Irati Majuelo ronca

Irati Majuelo acaba d'estudiar Traducció i Interpretació. L'entorn ho sap i en més d'una ocasió se li ha demanat que faci una traducció simultània. En la universitat no mostren la tècnica del rumor, que s'uneix en un racó i es tradueix en veu baixa a un o a uns pocs, però en el dia a dia, sobretot en l'activitat dels moviments populars, se sol emprar aquest mètode barat. Ha estat en alguna assemblea de la universitat i a petició d'Euskal Herriko Bilgune Feminista qui ha realitzat les traduccions via rumors. A vegades li han demanat ajuda a l'instant i ha hagut de tornar lluny de la situació utòpica: sense saber de què parlarà l'orador o la gent de la reunió, sense temps per a supervisar la terminologia… Altres vegades va fent els deures. Per exemple, el passat 16 de gener va participar en un parell de conferències a l'Escola Feminista organitzada per Bilgune Feminista. El contingut ja estava a la seva disposició.

Per a Majuelo és important estar prèviament amb la persona o persones a les quals cal tornar murmurant per a crear un espai de confiança. Per exemple, que no podrà retornar-ho tot en el moment, però que al final pot donar més explicacions. Li preguntem com se senten els rumors tolerants, si se'ls incomoda, i ens contesta: “L'incòmode és decidir si cal fer una traducció o no, quan no es decideix abans i es posa el tema damunt de la taula en el mateix moment. És a dir, fer en castellà, o parlar en basc i organitzar la traducció. Si abans has dit que és en basc i que hi haurà algun tipus de sistema de traducció, no és incòmode”. Majuelo diu que estan acostumats a utilitzar el rumor en els moviments populars de Barcelona: “Tenen el costum d'utilitzar el català més que el basc, aquí estem més acostumats a cedir”.

Traductors en la Ikastola Aranzadi

L'Ajuntament de Bergara disposa d'un sistema clàssic de traducció simultània, utilitzat en la majoria de les jornades. Davant l'èxit del sistema que es llogava periòdicament, van decidir comprar-se un equip. El preu de l'habitatge va ser d'uns 10.000 euros. Estepan Plazaola, tècnic del Servei de Basc de l'Ajuntament, ens diu que a l'ajuntament estan molt a gust amb l'eina, també en la Ikastola Aranzadi. Aquest últim és el que més utilitza aquest sistema de traducció al llarg de l'any, unes 30 vegades a l'any. L'Ajuntament ofereix eines gratuïtes als agents del poble, el traductor l'ha de trobar un mateix. En la Ikastola Aranzadi, per exemple, són els professors els que fan les traduccions, que són reunions de pares, que és una xerrada d'algú que ve de fora… Plazaola creu que és meravellós el treball que realitzen els professors, ja que, per exemple, traduir una conferència no és fàcil.

L'Ajuntament de Bergara disposa d'una caixa d'uns 20 auriculars i quan necessita més les sol·licita a l'Ajuntament d'Ordizia. No obstant això, rares vegades es necessiten auriculars per a més de 20 erdaldun. L'ús d'aquest sistema, en opinió de Plazaola, ha suposat una cosa: “Abans s'havia de justificar parlar en basc, sembla mentida però si en la reunió del 20 no sabien dos en basc sempre hi havia una justificació per a fer-ho en bilingüe. A vegades també es justificava que es fes en castellà: ‘Ells també han d'entendre, perquè si ho fan, s'allargarà…’. Ara el castellà diu ‘ostres! Tot això s'organitza per mi (o per uns pocs)!’ Si no s'utilitza un sistema d'aquest tipus, el tema de la llengua no es visibilitza”.