Aquest 2016 pot ser el “any del cataclisme”. No ho ha dit cap economista catastrofista, RBS Royal Bank of Scotland ha avisat als seus inversors perquè li prestin ajuda. Els bosses poden perdre fins a un 20%, el barril de petroli es pot abaratir fins a 16 dòlars... “Totes les accions que puguis vendre, excepte bons de qualitat. Quan la sala està plena de gent les portes de sortida resulten massa petites”. Predicció del Panico.

És cert que altres experts han considerat excessives aquestes alertes: Els problemes de la Xina han exagerat les conseqüències que tindran per als altres, els indicis en el quadre general són esperançadors, el creixement que ha aconseguit Alemanya per segon any consecutiu, etc. Però les notes de la RBS mereixen ser conegudes per aquells bascos que s'han tranquil·litzat desdejunant amb titulars desconcertants: “L'atur a Espanya s'ha reduït al mig milió de persones”.

L'espurna que va causar l'explosió en 2008 com l'enfonsament de Lehman Brothers pot ser, segons molts experts en finances, una metxa que ens faci esclatar en 2016. El naufragi d'agost de l'any passat va ser arreglat de l'una o l'altra forma pel Govern de Pequín, però els nous desastres ocorreguts a principis de gener demostren que la situació no està controlada.

Andrew Roberts, responsable de crèdits d'RBS, escriu als seus clients: “la Xina ha començat a caure en un gran descens i això es convertirà en una bola de neu. Les accions i el crèdit s'han tornat molt perillosos i nosaltres comencem a reescriure ara mateix la realitat que ocultava el conte que ens han contat en els últims dos anys”.

La segona dels senyals que marcarà l'any és la de la pujada dels crèdits. Els bancs centrals els han injectat els diners a un molt baix interès per a mantenir vius els mercats financers. Però la Reserva Federal dels Estats Units ha començat, encara que trigui i amb dolçor, a pujar els interessos. No es poden deixar per sempre les finances del món lligades al crèdit oficial gratuït com l'heroïnòman a la jaqueta gratuïta.

El tercer indicador és l'abaratiment dels preus de les matèries primeres, especialment del petroli. El petroli s'ha abaratit meravellosament i sembla que pot seguir així. L'RBS preveu que es rebaixi fins als 16 dòlars, l'agència Satandard Chartered parla de 10 dòlars... La crisi ha fet que la demanda es rebaixi i els venedors volen exportar-la de l'una o l'altra manera, perquè és la principal font d'ingressos per a les seves economies.

Arribats a aquest punt, el lector pot preguntar-se: però no estàvem travessant Peak Oila i entrant en l'era de la reducció dels combustibles? O el que és el següent: com és possible que el preu barat del petroli i de les matèries primeres sigui una mala notícia? En el seu blog Our Finite World, Gall Tverberg ha explicat les claus de la retirada dels productes.

Tverberg és molt popular entre la gent interessada en la crisi de l'energia. D'ofici, ha treballat com a expert en anàlisi de riscos (actuary en anglès) per a les companyies asseguradores. Ell tampoc dubte que estem superant el cim del petroli, està convençut que el món està arribant als seus límits físics, però el fet que s'hagin especialitzat en la previsió de riscos porta a donar especial importància a altres factors. El nivell d'endeutament, bàsicament, ha estat el “2016: Oil Limits and the End of the Debt Supercycle ".

Baixada de salaris en perjudici del sistema

Gall Tverberg ha escrit que quan s'ha superat el cim del petroli ens hem trobat amb els símptomes justament oposats que esperàvem. Si molts comentàvem que el petroli i les matèries primeres anirien pujant sense interrupció, just el contrari: hi ha massa petroli i els preus han caigut per sota dels costos de producció. El mateix ocorre amb el gas, el carbó, el ferro i altres minerals, i també amb molts aliments.

Actualment aquestes matèries primeres s'estan oferint en el mercat per sota dels costos reals, ja que els productors que viuen de la seva exportació necessiten diners. A més del fracàs de la demanda a causa de la gran crisi, les males perspectives de consum posteriors abarateixen les matèries primeres. Al final, a força de vendre perdent diners a un preu més econòmic, moltes indústries de matèries primeres poden anar al fons.

Amb cent anys d'història, el creixement econòmic sempre ha vingut de la mà de l'augment del consum d'energia. No hi ha millora de la productivitat sense més energia. És a dir, més energia barata. Així va funcionar fins a 1973, quan el cost de producció del petroli es va situar per sota dels 20 dòlars per barril. Però després?

En l'encariment de l'energia es va reforçar el segon mecanisme per a mantenir el creixement: l'endeutament. Ajornament en el temps de pagament. Tverberg considera provat que l'encariment de l'energia i l'augment del nivell d'endeutament mundial s'han produït paral·lelament, a mesura que els tipus d'interès han disminuït. La qüestió és que l'endeutament té els seus propis terminis i cicles. I aquí està el món al final d'un gran cicle d'endeutament –Debt Supercycle–, forçat a donar un gran alleujament als deutes acumulats i, al mateix temps, sense trobar una energia barata que permeti respirar el creixement.

Analitzant tots els components del sistema econòmic interrelacionats, Tverberg considera que la disminució dels salaris dels treballadors no electes és un altre factor determinant en aquesta crisi: “Cobrant salaris més baixos, aquests treballadors tenen menys capacitat per a consumir tot el que produeix el sistema. En conseqüència, s'han detectat excedents de productes de consum i després s'ha començat a baixar de preu. Això fa que els preus dels productes es rebaixin i que augmentin les fallides per deutes”.

L'any 2016 el preveu l'expert en gestió de riscos. Els problemes s'agreujaran, l'economia s'alentirà encara més. Al costat de la Xina, productors com el Brasil, Sud-àfrica i Austràlia s'enfonsaran en la recessió. La guerra de les monedes s'endurirà.

Un dels principals problemes serà l'acumulació de petroli, que els magatzems es desbordaran i el petroli baixarà fins als 10 dòlars. El descens de les matèries primeres i del consum portarà moltes fallides, sobretot entre les empreses que viuen de l'explotació de matèries primeres, incloses les elèctriques. Alguns governs que viuen de l'exportació de petroli també podrien caure en fallida, sense poder quadrar els pressupostos. Es pot esperar una nova explosió de deute que sacseja el sistema financer, igual o superior a la de 2008

Galeta Tverberg acaba amb pronòstics negatius: “Tota economia té una durada, com els éssers humans, els animals, les plantes i les tempestes. Desgraciadament, ens ha tocat ser testimonis de la fi de la nostra economia”. Però tranquilizémonos: només ha anunciat la fi d'un model econòmic.