El Govern de José María Aznar (pp) va iniciar en 1997 la liberalització del mercat energètic en l'Estat espanyol, de la mà de l'exvicepresident i ministre d'Economia Rodrigo estona, actualment oprimit pels casos de corrupció. Un procés que no ha cessat des de llavors, i que ha estat redactat per governs de diferents colors en els capítols següents d'aquesta esborronadora història. Diem “horriblement”, perquè malgrat ser una font d'alegria per a les grans corporacions que conformen l'oligopoli del mercat energètic espanyol, les butxaques de la ciutadania són, sobretot, la crònica de la sagnia.

Rato va establir el “dèficit de tarifa” i la seva promesa va ser el primer ham del parany: “Amb les mesures que prenguem no pujarà el rebut de la llum per sobre de l'IPC”. Al cap i a la fi, el consumidor d'electricitat no pagava tots els costos i l'estat assumia com a deute el pagament dels costos a les companyies elèctriques. Això va provocar una retenció irreal de la factura, que es va començar a notar des de 2004. Per a 2011, el deute de l'Estat espanyol amb les principals companyies elèctriques ascendia a prop de 20.000 milions d'euros, gairebé el doble que en 2015. Tirant d'aquest fil es pot entendre que des de 2003 la mitjana del rebut ha augmentat un 83,2%, per sobre del 10% en els últims quatre anys.

Què ha exagerat tant les factures?

Només el 35% del que paga el consumidor és el cost de l'energia consumida. El 21% són imposats i el 44% restant, aproximadament, són retribucions. Les retribucions a les quals fan referència són les “extres peninsulars” –retribució als territoris espanyols no peninsulars–, la “moratòria nuclear” aprovada en 1997 –la que rep les principals companyies de transport i distribució d'electricitat, la tarifa especial a les grans empreses industrials, els premis pel desenvolupament d'energies renovables –amb un 80%– i els premis pel desenvolupament d'aquestes.

A això cal afegir el model de consum d'electricitat que tenen els ciutadans en general. De fet, el desconeixement del que es paga durant anys ha portat als usuaris a contractar sense cap mena de consciència: Hi ha 102.259 megavats contractats en l'Estat espanyol, quan el consum màxim històric ha estat de 45.450, el 17 de desembre de 2007. No sembla que el model de consum de les persones usuàries del País Basc sigui molt diferent.

La trama del nou sistema

El nou sistema de càlcul del total de la factura, que té la novetat principal en la facturació per hores, afectarà sobretot aquells usuaris amb comptador electrònic que s'hagin adherit a la tarifa PVPC (Preu Voluntari per al Petit Consumidor) que estableix la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Molts d'ells ni tan sols saben que existeix. És més, hi ha un truc en el càlcul. En efecte, els preus de la potència contractada i de l'energia consumida, prèviament a l'aprovació d'aquesta mesura, es van modificar a l'agost de 2014, per impuls del Ministeri d'Indústria. Així, l'energia consumida va caure un 11%, però el preu de la potència contractada va experimentar un increment del 63%. Per tant, els usuaris a penes estalviaran res.

Noves alternatives des de l'ombra a la llum

Marisa Castro, d'Ekologistak Martxan, imparteix tallers sobre la factura de l'electricitat. Té clar que el problema també és qüestió d'educació: “No ens ensenya a consumir. Al contrari, ens incita a gastar tot el que vulguem”.

Castro no dubte a citar alternatives: “Des de l'autogestió del consum propi. Comprova la potència que necessites i no la contractis per damunt. Gestiona els teus consums, fes el que tens a mà. El següent pas és fugir de les empreses de l'oligopoli. Però on? Hi ha empreses que embenin energia verda. Això en si és molt bo ecològicament”.

Tanmateix, anima a la ciutadania a anar un pas més enllà: “Una altra opció és acudir a una cooperativa d'energies renovables com Goiener o Som Energia. A més de poder en la presa de decisions, aquestes asseguren que l'energia és renovable. Aquesta última és la que t'ofereix Iberdrola, però si la contractes amb Iberdrola, no canviarà res. Si tots anem a una cooperativa que no utilitza energia nuclear ni central de cicle combinat, serem capaços de canviar el sistema. Comprar a una cooperativa o a una gran companyia no té tant de marge econòmic. És la cultura en la qual es crea la veritable diferència. Que el consum sigui conscient”.